Fa uns quants dies vam tenir el debat associatiu a Uganda. Una vegada a l'any, els responsables dels diferents projectes de MSF es reuneixen per debatre i reflexionar sobre una sèrie de temes. Després, les conclusions s'envien a Barcelona i serveixen com a base per a l'Assemblea General.

MSF és una organització assembleària, és a dir, que el màxim òrgan de l'oenagé és l'Assemblea General formada pels associats. Per ser-ne associat cal haver treballat amb MSF i tenir ganes d'implicar-se en l'evolució de l'organització.

Aquesta setmana ha arribat l'Albert per fer una missió exploratòria a la regió de Karamoja.

L'Albert està a càrrec del NET (Nairobi Emergency Team), que és un equip de MSF situat de forma permanent a Kenya amb l'objectiu de donar resposta immediata a qualsevol emergència que sorgeixi a la zona de l'Est d'Àfrica i poder estar operatius en el lloc de la crisi des del primer moment. Entre altres, l'equip de l'Albert supervisa de forma constant la situació de Somàlia, Kenya, Uganda, Etiòpia, el Congo, el Sudan, Zàmbia i Zimbabue. El NET és un equip creat recentment i està format per sis persones amb llarga experiència en atenció en emergències. Si a finals d'any la valoració és positiva, és probable que es creïn nous equips d'emergència en altres zones "calentes" del planeta, com Amèrica Llatina, Àfrica de l'Oest o el sud d'Àsia.

Aquesta setmana he estat fent entrevistes per cobrir el lloc de tècnic d'administració per a l'oficina. Entre els currículums que hem rebut en destacaven dos: un era el d'una persona que ha estat treballant dos anys en la missió de MSF-Suïssa en un lloc similar, i l'altre era d'un dels nostres empleats que treballen netejant l'oficina. "Jo estic estudiant perquè no em vull passar la resta de la vida netejant... Sé que sóc capaç de fer molt més... Si tinc una bona formació algun dia podré trobar una feina millor", em comentava fa uns dies.

Dissabte passat era el dia que s'havia fixat per a la firma de l'acord de pau entre el Govern i l'LRA. Finalment, es va endarrerir al 5 d'abril i ara sembla que s'ha tornat a posposar fins al 10 d'abril.

L'acord no serà fàcil, ja que una de les condicions que ha imposat Joseph Kony, el líder de l'LRA (Exèrcit de Resistència del Senyor), és que es retirin els càrrecs que el Tribunal Penal Internacional té en contra seu. Al ser aquest un organisme independent sembla complicat que pugui retirar els càrrecs, ja que estaria establint un precedent perillós per altres "presumptes" criminals que hi ha en aquests moments en el panorama internacional.

Parlant amb la gent, és clar que el que més desitgen és la pau. La lluita de l'LRA tampoc ha tingut una agenda política clara, i el poble està fastiguejat d'un conflicte que sembla inacabable i que ha castigat el nord d'Uganda durant més de 20 anys.

La tasca del personal local (els treballadors contractats al país per MSF) és un dels temes menys coneguts de l'organització i no obstant de màxima importància. De fet, els MSF del terreny és un MSF negre, malgrat que és habitual veure la foto del metge muzungu atenent un pacient. Per cada expatriat, MSF compta amb aproximadament 10 treballadors locals que ens ajuden a atendre els pacients, amb una millor entesa del context i aconseguint la proximitat necessària que comporta tot acte mèdic.

Doncs bé, aquesta setmana hem hagut de fer front al que semblava ser un motí a bord dels nostres col·legues locals a Gulu.

Així és com comença qualsevol moviment dels nostres equips a Kaabong, poble de la regió de Karamoja al nord-est del país, on he estat treballant aquesta setmana.

La regió està habitada per diverses tribus seminòmades (dodoth, gie, ik,..), que viuen de la ramaderia i que fa temps que tenen disputes contínues. A aquesta delicada situació s'hi sumen ara les violentes operacions de desarmament del Govern, que converteixen la zona en altament inestable. Per això, tots els moviments de l'equip han de ser comunicats per ràdio i és necessari extremar al màxim les mesures de seguretat. No tant perquè les oenagés s'hagin convertit en objectiu d'atac, sinó per evitar estar en el lloc equivocat en el moment equivocat, ja que els atacs d'una tribu a una altra per robar el bestiar (màxim símbol de riquesa per a la regió) són violents, amb armes i sense testimonis.

Aquesta ha estat una setmana d'"oficina", així que no hi ha hagut grans novetats. El més destacable és que Brigitte se'n va anar dimecres i ara ja em quedo "sol davant el perill (!)".

Per la meva part, encara m'estic posant al dia i la meva llibreta treu fum amb tantes anotacions, destacats i avisos... La veritat és que hi ha molts temes sobre els quals he d'estar pendent, però espero que no sigui res que no es pugui superar amb una bona agenda i hores de dedicació.

Pel que fa a la família, les coses segueixen bé. Aquesta setmana hem anat a veure l'escola on aniran els nens i ens ha agradat molt. Ja comencen dilluns i la veritat és que se'ls veu molt tranquils, i no semblen gaire preocupats pel tema de l'idioma.

La directora del col·legi ens va comentar que en un parell de setmanes haurien de començar a entendre el que se'ls diu, i que després, en un parell de setmanes més, segurament ja es deixaran anar a parlar ells. Serà divertit sentir-los parlar en anglès.

De moment, ja han començat a deixar anar alguna parauleta en anglès, "hello", "bye" ,"I'm fine thank you...", "My name is...", però segur que aquesta no serà una setmana fàcil per a ells... haurem d'estar pendents.

Aprofito aquesta setmana "tranquil·la" per explicar-vos breument en què consistirà la meva feina... El meu càrrec es diu Coordinador de Finances i Administració (CFA en l'argot MSF). És un lloc ubicat a la capital del país, i des d'on se supervisen la comptabilitat i les finances i els recursos humans dels projectes.

Per la part financera, he de vetllar perquè tot moviment de diners quedi degudament registrat en la comptabilitat, que compleixi amb els requisits de transparència i veracitat i que sigui utilitzat de forma ètica i responsable. Per a això, compto amb el suport dels logistes administradors en el terreny, que són els que fan les transaccions. Periòdicament, he de desplaçar-me als projectes per donar suport a l'equip i veure, en primera persona, que realment tot el procés funciona correctament.

Per la part de recursos humans, he d'assegurar que MSF exerceix com a ocupador responsable a l'hora de contractar el personal local, complint amb les lleis laborals del país i, com a política general de MSF, oferint al personal nacional i a les seves famílies un conjunt de mesures socials addicionals perquè disposin de cobertura mèdica gratuïta, assegurances, etcètera... En aquests moments, tenim contractades prop de 250 persones del país (metges, infermeres, logistes...), sens dubte imprescindibles per portar a terme els projectes.

En definitiva, una feina bastant completa i que penso que em permetrà contribuir, des de la meva àrea professional, a fer que els projectes MSF siguin rellevants, que l'ajuda medicohumanitària d'emergència arribi a qui més la necessita i, a la vegada, siguem capaços de retre comptes de la nostra feina de forma clara i transparent.

(...Agafo aire) quatre del matí a l'aeroport, barcelona-amsterdam-entebe, onze de la nit a kampala, dia lliure per desfer maletes, primer dia de feina, nova oficina, comença el traspàs, brigitte-mattieu-carol-john-allan-florence-veasilea-..., cap de setmana, compra al súper, descans, ens en anem al centre en matatu, muzungu-muzungu, caos-gent-mercat-soroll-pols, sopar a casa de mattieu i ana, arriba juan-ragoût-john-harriet-jorge-bea (...expulso aire)

(...Inspiro) dilluns, avió fins al projecte a gulu, llac victòria, setmana de treball molt intens: de 8a23h - de8a24h - de8a20h - de8-22h, visita al camp de desplaçats de lalogi, cotxe-terra-vermell-verd, gent caminant-en bici-en moto, reunió amb personal a gulu, uganda-espanya-alemanya-anglaterra-eua-frança-kenya-grècia, avió a kampala, torno a l'oficina, sopar de comiat de brigitte, cap de setmana de nou, itotaixòennomésunasetmana !! (...expiro)

Llegir més

...últim dia a l'oficina, última passejada per les Rambles, últim sopar de comiat, últims dubtes, últims nervis, últimes abraçades, última maleta que tanca, última lluna sobre el mar, últim petó de bona nit...

... primera sortida de sol a Kampala... bon dia Àfrica !!

Així és com em sento en aquest moment !

Tinc la sensació que estem a punt de fer realitat un somni pel qual hem hagut de lluitar (i esperar) molt de temps.

No canviaria aquest moment per res, i per això intento assaborir cada instant, cada trobada amb els amics, cada abraçada de comiat, cada estona amb la família...

Sento l'excitació d'estar a punt de començar una aventura, em sento amb ganes d'assaborir la vida i sortir a descobrir el món.