jueves, 03 de abril de 2008 16:41
dmonllau
Esperant la pau
Dissabte passat era el dia que s'havia fixat per a la firma de l'acord de pau entre el Govern i l'LRA. Finalment, es va endarrerir al 5 d'abril i ara sembla que s'ha tornat a posposar fins al 10 d'abril.
L'acord no serà fàcil, ja que una de les condicions que ha imposat Joseph Kony, el líder de l'LRA (Exèrcit de Resistència del Senyor), és que es retirin els càrrecs que el Tribunal Penal Internacional té en contra seu. Al ser aquest un organisme independent sembla complicat que pugui retirar els càrrecs, ja que estaria establint un precedent perillós per altres "presumptes" criminals que hi ha en aquests moments en el panorama internacional.
Parlant amb la gent, és clar que el que més desitgen és la pau. La lluita de l'LRA tampoc ha tingut una agenda política clara, i el poble està fastiguejat d'un conflicte que sembla inacabable i que ha castigat el nord d'Uganda durant més de 20 anys.
En aquests moments, l'LRA ha concedit una treva mentre es porten a terme les negociacions i està respectant l'alto el foc. La majoria dels seus combatents s'han desplaçat a un camp d'acollida al sud del Sudan i a un amagatall a la República Democràtica del Congo, on s'estan portant a terme les negociacions.
Tot i ser aquesta l'enèsima ocasió que les dues parts s'asseuen a negociar, la gent sembla tenir confiança que aquesta vegada arribin a bon fi.
Moltes famílies han començat el camí de tornada. No arriben als seus pobles, sinó que s'estableixen en camps intermedis (resettlement sites). En part, perquè tenen dubtes sobre el resultat final de les negociacions i, també, perquè a l'agrupar-se tenen més força i pes a l'hora d'accedir a serveis com ara accés a salut, escoles, aigua, etcètera, que no tenen als seus pobles d'origen.
Un altre tema a tenir en compte, una vegada finalitzin les negociacions, és el repartiment de la terra. Com m'explicava un company de la zona, les famílies fa anys que van abandonar les seves aldees, i les demarcacions del territori no estan escrites en paper. La majoria de vegades era la gent gran del lloc (els elders) els que coneixien els límits de cada parcel·la de terra o, més, el dret de cada un a accedir a treballar una terra. Ara, després d'anys fora dels pobles, no serà fàcil posar-se d'acord sobre el repartiment de les terres.
Ara, s'hauran d'esperar els resultats final de les converses, però sobretot caldrà esperar la pau.