Camionetes. Excavadores. Grues. El Govern peruà es preparava ahir per iniciar els treballs desenrunament a Pisco, Chinca i Ica, les ciutats més afectades pel terratrèmol, on les esperances de trobar més supervivents ja eren gairebé nul.les

Centenars de policies i soldats armats amb fusells patrullaven pels carrers per frenar els saquejos. Mentrestant, àmplies zones rurals continuaven sense rebre ajuda i sumides en una situació del tot desesperant.

Les imatges de la destrucció a Pisco saturen les pantalles. Allà, a 240 quilòmetres de la capital, els metges espanyols esperaven ahir que arribessin els seus equips i material, atrapats a la capital, Lima. "Encara que ens demanen assistència, no la podem donar", va lamentar la doctora Ana Caravaca, de l'oenagé SAR. Pisco és el cor de la desgràcia que enfosqueix aquest país. Però més enllà de l'asfalt afectat pel terratrèmol, al camp, milers de famílies, en la seva majoria cultivadors d'arròs i cotó, han rebut poca ajuda humanitària o gens.

ABANDONATS
Les cases de tova de pobles com Humay i Montesierpe es van reduir a pols. Els seus habitants ja no tenen res per alimentar-se ni per beure. L'oenagé Oxfam Internacional va donar ahir una angoixant veu d'alarma i va anunciar que d'aquí a molt poc atendrà 2.000 d'aquestes famílies. "El nostre equip ha arribat tan lluny com ha pogut per carretera, fins que l'ha trobat totalment bloquejada perquè un turó s'hi va ensorrar a sobre. Hem vist gent caminant buscant menjar, i també persones mirant d'arribar a les comunitats de les zones altes andines perquè no tenien notícies de les seves famílies", va assegurar Sergio Álvarez, el seu coordinador al Perú.

La carretera Libertadores-Wari, que uneix Ica amb Huancavelica i Ayacucho, s'inicia a San Clemente, a les portes de Pisco, i arriba a la serra. Un recorregut també ple de postals de la devastació. Va quedar inutilitzada a l'altura de Pantayco durant 70 hores per una esllavissada. Desenes de camions amb ajuda van estar aturats. El panorama del llogarret de Miraflores, a prop del riu Humay, era similar. Allà hi residien unes 45 famílies. José Santiago García, president del Centro Poblado, diu que ningú els va anar a socórrer. Ni tan sols per enterrar el seu únic mort, una noia de 17 anys. "Els hem demanat disculpes. La població ha d'entendre les enormes dificultats que afrontem. Fem el que podem. Ja arribarem amb l'ajuda", va assegurar el primer ministre, Jorge del Castillo.

La possibilitat de seguir trobant supervivents a les ciutats més castigades havia estat descartada ahir per bombers peruans i socorristes espanyols. "Hem passat la primera fase de localització dels vius i també la fase de localització dels cadàvers", va dir Moisés Telloch, de l'oenagé espanyola Intervenció, Ajuda i Emer-
gència. "No s'ha de perdre completament l'esperança", va dir no obstant Fredy Reyes, d'un grup de rescat amb gossos procedent de Xile.

El president colombià, Álvaro Uribe, va visitar ahir Pisco i va vaticinar la seva ràpida recuperació. El seu optimisme contrastava amb les escenes de desgràcia d'una ciutat on ja no hi havia taüts per poder enterrar els morts. "El pitjor dels mals és la desesperació", va dir ahir en la seva homilia el cardenal Juan Luis Cipriano. Però la desesperació superava qualsevol consol espiritual o acte de contrició.