Projecte Sàhara

20 de Juny. Dia Mundial del Refugiat

jcampillo@elperiodico.com — Thu, 19 Jun 2008 12:37:00 GMT

Des de petit m'ha agradat passar davant de certes pastisseries i mirar al calendari que hi havia a l'aparador la festivitat que una coneguda marca de cava ens recordava, a la vegada que ens convidava a consumir.

No cal dir que era l'agenda més dolça que qualsevol es pogués imaginar. Ara, tinc una agenda molt més formal i, per descomptat, menys dolça. Hi apareixen, juntament amb les festivitats locals, autonòmiques i estatals, i les onomàstiques, una multitud de dies i setmanes internacionals. En alguns casos s'arriben a solapar. I la veritat, no sé què té a veure el "Dia Mundial de la no Violència" amb el "Dia Mundial de la Lepra", tots dos situats el 30 de gener. Encara que pitjor és el cas del dia 1 d'octubre en el qual se celebra el "Dia Internacional de les persones grans", el "Dia Internacional de les persones sordes" i el "Dia Internacional de l'hepatitis C".

@MORE@

Davant l'allau de dies internacionals o mundials que diferents entitats han acordat i s'han proposat ressenyar en el nostre calendari particular, crec que n'hem de rescatar alguns abans que es facin massa quotidians i corrents i, gairebé per això, invisibles.

És el cas del dia 20 de juny, "Dia Mundial del Refugiat". Un refugiat és aquella persona que està fora del seu país i no pot o no vol tornar-hi perquè és perseguida o té por de ser perseguida per la seva raça, religió, nacionalitat, per ser membre d'un determinat grup social o per la seva opinió política.

Aquesta definició, de tan clara, pot semblar freda. Darrere de cada una d'"aquelles persones" (dones, homes, {gent gran} i nens) hi ha un drama o un conflicte latent que {els} impedeix fer vida normal. Molts d'ells han travessat fronteres, han perdut éssers estimats i ara es veuen amuntegats en camps de refugiats. Naturalment, el dret internacional preveu la protecció especial {de què} han de ser objecte els refugiats. Específicament, en el IV Conveni de Ginebra i al Protocol u es confereix una protecció especial als refugiats, en particular {als que} es troben en territoris ocupats. I el principi del no rebuig és la base del dret dels refugiats. Però això no és suficient.

Per una altra part, tots els refugiats han d'estar emparats per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). L'ONU, a través de l'ACNUR, procura assegurar el respecte i el reconeixement dels drets humans bàsics dels refugiats, incloent-hi la seva capacitat per buscar asil i garantir que cap refugiat sigui tornat involuntàriament a un país on tingui fundats temors de ser perseguit.

Però això no és suficient. El que queda clar és que els refugiats del món, i en concret els nostres germans sahrauís, depenen en gran mesura de l'ajuda internacional. Aquesta assistència procedeix de l'Oficina Humanitària de la Comunitat Europea (ECHO), el govern algerià, el Programa Mundial d'Aliments i l'ACNUR, així com de diverses organitzacions no governamentals europees i de fonts bilaterals. Però us prometo que no és suficient. Nosaltres que hem estat als campaments al voltant de Tindouf us podem assegurar que els nivells de nutrició, higiene i atenció mèdica es deterioren sense parar amb els anys. Augmenten entre els nens la desnutrició i les malalties i la qualitat de l'aigua potable és precària. Per això, malgrat el dia mundial corresponent, dels 40 segons que li dedicaran els telediaris, dels personatges mediàtics que ens ho recorden i que es faran alguna foto, malgrat tot, no és suficient.

No se m'acut com podem fer arribar a la resta de la població que la tragèdia d'un refugiat és difícilment comparable a qualsevol altre drama. Avui o demà, quan algú us ho recordi, pareu-vos a pensar en els milions de persones que viuen refugiades, torneu-vos a llegir aquestes línies i envieu-me la vostra opinió. 20 de juny, Dia Mundial del Refugiat.

Colònies d'estiu

jcampillo@elperiodico.com — Thu, 12 Jun 2008 05:25:00 GMT

Ahir al campament de Dakhla van arribar al migdia als 48 graus centígrads. Des de les 10 del matí fins a mitja tarda el campament sembla sumit en un son profund. Tota la vida del campament, tot el moviment, sembla letàrgic.

Són els nens, la gent gran i les dones embarassades els que porten pitjor l'onada de calor. Per això des de fa anys són moltes les organitzacions i municipis que lideren la campanya de la Colònia d'Estiu.

Aquest és un dels projectes de Cooperació i de Sensibilització més interessants que es fan amb el poble sahrauí. Per uns dies, tot just dos mesos, intentem que els nens descobreixin un món nou i amb els seus grans ulls s’emportin noves i gratificants experiències.

Però darrere del Projecte Sàhara hi ha moltes hores de feina per poder coordinar la campanya des dels campaments fins a la família d'acollida.

@MORE@

Jo voldria aprofitar l'ocasió per rendir homenatge a totes les compromeses famílies d'acollida que, des de fa anys, els obren les portes de casa seva i del seu cor a aquests nens. Són especialment gent molt responsable, ja que durant l'estada dels nens se’n preocupen, els porten al pediatre, a l'oculista, al dentista i on faci falta. És més, la seva solidaritat no acaba quan els nens tornen als campaments, sinó que també es preocupen i estan pendents d'ells.

Per Setmana Santa, durant el pont de la Constitució o en Nadal s'organitzen vols xàrter de famílies espanyoles que visiten la família del seu nen sahrauí.

Els llaços que s'estableixen entre les nostres famílies i les sahrauís estan per sobre de vaivens polítics o resolucions fantasmes.

D’aquí a poc, en només dues setmanes començaran a desembarcar nens. Per a ells i per a les famílies d'acollida comença una muntanya russa d'emocions i descobertes. I és clar, la principal és el mar, la piscina o la banyera.

Aquells que repeteixen visita no dormen esperant l'ocasió d'enfundar-se el banyador i banyar-se.

Als que vénen per primera vegada, els seus ulls els canvien de color quan veuen per primera vegada el mar, aquell desert blauenc. Molts s'acosten a la platja i miren detingudament com vénen i van les onades. Només, els més valents i els veterans es banyen el primer dia.

No ens n’adonarem i haurà passat l'estiu, i arribarà el moment del comiat, de les llàgrimes, dels petons. Hauran d'agafar l'avió i tornar fins a la veïna Alger i d'allà als campaments. Però fins al moment, disfrutem del carinyo i de la il·lusió que manifesten aquests nens.

Gràcies a tots, els que des de fa mesos treballeu en el projecte i per fer l'impossible fàcil.

I ànim, que els nois ja són a punt d'arribar.

Per fi. Ja vénen els nens sahrauís de colònies.

jcampillo@elperiodico.com — Tue, 20 May 2008 09:08:00 GMT

Són molts els que m'heu sentit dir que els nens sahrauís que vénen de colònies d'estiu a Espanya són el millor cos consular que podia tenir la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Ells, amb els seus grans ulls amb què intenten retenir totes les novetats que els criden l'atenció, atrapen el cor de tants espanyols que més enllà del que considerem ajuda solidària, practiquen un acte d'humanitat i de justícia.

@MORE@

Des de fa mesos i des de les mateixes escoles s'està coordinant aquest esdeveniment que té tant valor i que es repeteix any rere any, gràcies, també, a la col·laboració de multitud d'entitats i ajuntaments.

En cada una de les haimes dels diferents campaments, les mares i les àvies sahrauís ja estan preparant els seus fills perquè passin amb nosaltres part del dur estiu. Els alliçonen i els insisteixen que han de ser obedients i educats i de com s'han de comportar a casa d'algú quan van de visita, com ho feien les nostres.

Per a molts d'ells serà la primera vegada que abandonaran les seves famílies i dins seu es combinen diferents sentiments: la sorpresa, la por, la il·lusió, una mica de vergonya, la impaciència, etc. Per a altres, serà el seu segon o tercer viatge i els esperen les seves altres famílies, la piscina o el mar, els pediatres, l'oculista o el dentista i, evidentment, els amics que van deixar l'estiu anterior.

El gran volum de nens sahrauís van a la comunitat autònoma d'Andalusia, al voltant d'uns mil. Aquests primers sortiran dels campaments a partir del dia 15 de juny. La resta de nens es repartiran entre les altres comunitats autònomes, a partir del dia 23 de juny. Tinc entès que a Catalunya hi aterraran dos avions, un el dia 23 de juny i un altre el dia 26 de juny, plens de nens que es repartiran entre els nombrosos municipis del nostre país, on regidories i entitats col·laboren en un objectiu comú.

Aquí a Santa Coloma de Gramenet fa temps que aquest tema el gestiona de forma exemplar la delegació local de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) i em comenten què encara hi ha alguna possibilitat d'acollir un nen sahrauí. Així que si hi esteu interessats encara podeu participar en aquest projecte tan interessant.

Fa temps que vaig arribar a la conclusió que la RASD té els millors embaixadors del món i que gràcies a ells són moltes les famílies espanyoles que estan agermanades amb el poble sahrauí i són sensibles a tot el que, desgraciadament, els passa.

La veritat és que aquest article feia dies que el volia escriure i m'agradaria que tingués una gran difusió, ja que crec que, a part de la solidaritat i el compromís amb la causa, els nens de tot el món són el futur i, els nens sahrauís, encara més.

Així que us estem esperant.

El problema sahrauí a la 'Via Làctia'

jcampillo@elperiodico.com — Fri, 16 May 2008 12:31:00 GMT

Ahir a la tarda el meu correu electrònic i el telèfon mòbil treien fum. Multitud de correus i trucades se succeïen. I és que gran part de la comunitat sahrauí de Catalunya i amics afins estava alterada.

@MORE@

Amb la precipitació acostumada ens vam adonar que la causa sahrauí mereixia l'atenció en un programa de televisió. Bé!! Cada vegada que això passa es disparen els dispositius de la societat civil i les alarmes, i, immediatament, tots els amics del poble sahrauí ens posem en contacte per comprovar el grau de compromís dels mitjans i la possibilitat d'un canvi polític positiu pel que fa a la causa. Aquesta vegada , el valent programa que es va atrevir a tocar el tema va ser la Via Làctia, a la cadena privada 8 TV, dirigit per l'arxifamós i mediàtic Jordi González, que s'emet en horari nocturn i de màxima audiència, això que ara es diu prime time.

El presentador estava flanquejat pel nou delegat del Polisario a Catalunya, Oulad Moussa, i per la polifacètica Rosa Maria Sardà.

Tots dos van exposar la situació actual del poble sahrauí i la necessitat que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, prengués partit a favor de la causa sahrauí, en lloc de mantenir-se d'una manera tan aparentment neutral que perjudica una de les parts, la més dèbil.

Per una altra banda, es van fer públiques crides a la participació a les webs que fan un seguiment respecte a la causa, en concret a la de http://www.todosconelsahara.com/, que nosaltres ja fa temps que recolzem.

Fa falta una mica més de valentia, senyors dels mass media, el tema sahrauí és responsabilitat històrica espanyola, i els amics del poble sahrauí, les famílies que acullen els nens a les colònies d'estiu, etc., en definitiva, la societat civil, està més que conscienciada, i ells també són audiència.

Per cert, el pròxim post que s'està a punt de publicar va de les colònies d'estiu i de com podeu acollir un nen sahrauí aquest estiu. No us el perdeu.

www.todosconelsahara.com

jcampillo@elperiodico.com — Mon, 05 May 2008 12:48:00 GMT

Cada vegada més persones coincidim que les noves tecnologies són un bon recurs i, encara que a vegades no estan exemptes de perill, també són globals i ràpides per fer arribar la informació i la denúncia a qualsevol lloc del planeta. Per això aplaudim intervencions i accions com les de http://www.todosconelsahara.com/.

Els que fa anys que batallem a favor del respecte a la legalitat internacional i a les resolucions de l'ONU, no podem en cap moment desaprofitar ni desmerèixer les intervencions de plataformes com la dels actors, actrius i directors que van participar en l'últim Festival Internacional de Cine del Sàhara, que es va celebrar a Dakhla fa unes setmanes.

@MORE@

Aquest matí, l'emblemàtic Javier Bardem, en roda de premsa, ha presentat la plataforma que espera recollir prou firmes i suports per ser rebuda pel President del Govern espanyol i plantejar-li i qüestionar-lo sobre el paper que està fent a nivell internacional.

Des del nostre humil bloc ens volem solidaritzar i volem invitar els nostres amics a llegir el manifest i a visitar la seva pàgina web. Finalment, cadascú ha d'obrar en conseqüència i decidir si s'adhereix o no al Manifest:

"Els participants en la 5a edició del festival del Sàhara hem estat en un dels campaments de refugiats sahrauís on es viu un drama humanitari. La situació empitjora any rere any. El procés de pau està bloquejat i això afecta especialment els més febles. Dones, nens i gent gran. Hi ha 200.000 persones que van ser espanyoles abandonades al desert des de fa 33 anys. És urgent que la ciutadania ajudi a tornar la llibertat al poble sahrauí. Per això demanem al Govern d'Espanya que reconegui l'estatus diplomàtic del Front Polisario. Avui es posa en marxa una plataforma de recollida de firmes per aconseguir que això sigui possible entre tots. L'objectiu de la plataforma és aconseguir el màxim nombre de firmes de suport al manifest fins al 15 de setembre. L'objectiu és entregar-les al President de Govern perquè Espanya lideri la recerca d'una solució pacífica i justa a un conflicte que ens afecta directament. Firmat:

Els membres de la plataforma TODOS CON EL SÁHARA"

Avui, Javier, la resta d'actors i actrius i els sahrauís seran portada en alguns noticiaris, diaris digitals i, potser a partir de demà, en alguns diaris impresos i fins i tot en revistes. Però del que no hi ha cap dubte és que els sahrauís es despertaran demà a la mateixa hora gairebé sense esperances que el seu conflicte se solucioni.

Des de Blocs del món i des del Projecte Sàhara us convidem a entrar en aquesta web i a comentar-nos què us sembla.

Fins aviat

Breu llista de llibres sobre el Sàhara

jcampillo@elperiodico.com — Wed, 23 Apr 2008 15:32:00 GMT

Avui, dia de Sant Jordi, Dia Internacional del Llibre, tinc l'obligació d'oferir-vos una senzilla i humil llista de llibres sobre el Sàhara. Espero que m'ajudeu a completar-la amb les vostres lectures sobre el tema i que puguem fer entre tots un bon treball.

@MORE@

Fotografies:

Armentia, J. I al. Sàhara. Desierto de libertad. Askatasunaren Basamortua. Bilbao, fundación Sabino Arana. 2000.

Soler, N. , i al. Sàhara Occidental. Passat i present d'un poble. Universitat de Girona. 1999.

Conflicte:

Barona, Cl. Hijos de la nube. El Sáhara Español desde 1958 hasta la debacle. Madrid. Langre. 2004.

Bárbulo, T. La historia prohibida del Sáhara Español. Barcelona, Destino. 2002.

García, A. Historias del Sáhara. El mejor y el peor de los mundos. Madrid. Catarata. 2001.

Ruiz, J. Crónicas Sahrauís. La Laguna. Ayuntamiento de San Cristóbal de la Laguna. 2000.

Solidaritat:

Cernuda, P. Solidaridad. No es humanitario todo lo que reluce. Madrid. Planeta-Agostini. 2002.

Materials i experiències educatives:

Barcelona. Ajuntament de Barcelona. ACAPS. Petit diccionari català-castellà-hassània. Barcelona 2007.

Campillo, J.; Para, M. À. " Viaje al Sáhara. Un campo de aprendizaje diferente". Barcelona. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Història. 2003. nº 36 p. 47-54.

Generalitat de Catalunya. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Manual del curs de monitors i monitores als campaments sahrauís. Manual IRIFI. Col·lecció "Xarxa jove". Núm. 5. Barcelona. 2005.

Fundació La Caixa. Bones pràctiques en la gestió del voluntariat. Barcelona. Fundació "La Caixa". 2007.

Martín, X.; Puig, J. Las siete competencias básicas para educar en valores. Col. Desarrollo personal del profesorado. Barcelona. Graó. 2007.

Perspectiva escolar núm. 285. Maig 2004. "Diversitat cultural, sostenibilitat i pau". Associació de Mestres Rosa Sensat.

Puig, J.; Batlle, R.; Bosch, C. I.; Palos, J. Aprenentatge servei. Educar per a la ciutadania. Barcelona. Octaedro. 2006.

Espero que us serveixi de guia i que m'ajudeu a completar-la.

Feliç Sant Jordi.

Sant Jordi al Sàhara, Sant Jordi a Santa Coloma

jcampillo@elperiodico.com — Wed, 23 Apr 2008 15:04:00 GMT

Avui, l'Ahmed s'ha aixecat d'hora. Surt a compte fer les tasques de Protocol a primera hora del matí. A partir de les 10, el sol comença a castigar tothom a Dakhla.

Ja van marxar periodistes, fotògrafs i artistes. Es va acabar el Festival de Cine del Sàhara, el FISAHARA.

@MORE@

Torna la pau a Dakhla i a Protocol, l'alberg, obert a tothom, fins i tot per a aquells que baixen als campaments i tornen tan impactats que l'experiència els dura quatre setmanes i mitja, per després no tornar a baixar-hi més.

Torna la pau. I és que l'Ahmed coneix bé la gent i tot i que té un somriure i una paraula per a tothom, la confiança ha après a dosificar-la.

Potser d'aquí a una estona s'acostarà al cíber, i es connecti amb algun noi de l'Institut de Santa Coloma. Dependrà de la calor.

A la tarda, si no fa vent potser tornarà a intentar baixar al cíber i es connectarà.

Avui Ricky, s'ha aixecat una mica més tard. A l'IES Ramon Berenguer de Santa Coloma se celebra la diada de Sant Jordi i s'han suspès les classes per fer activitats extraescolars. Avui pot arribar tard a l'insti, ¡quina alegria!

Ricky assistirà a un recital i després estarà a la carpa venent llibres, samarretes del passat viatge al Sàhara i oferint te a qui s'acosti. No només hi serà ell, l'hi acompanyaran els Danis, la Doris, la Bea, la Raquel, els Víctors, la Natalia, l'Ana, el Miliki i algun altre que s'hi perdrà.

Des d'abans de les nou hi ha els de 4t d'ESO, que tenen pensat anar als campaments l'any que ve. D'alguna manera, ja s'estan treballant el viatge.

A les 12.00 comença la cerimònia d'entrega de premis dels Jocs Florals. Baixa l'assistència. Avui no farem grans vendes. Fins i tot han hagut de vendre-li fiat a algú.

Aquesta tarda, Ricky i els seus amics passejaran per la ciutat i veuran les últimes novetats de llibres i, possiblement, compraran alguna rosa. Al vespre, intentarà connectar-se des de casa i potser podrà xatejar amb l'Ahmed o amb algú de Dakhla.

Feliç Sant Jordi.

Ahir, tots a la plaça Sant Jaume

jcampillo@elperiodico.com — Wed, 16 Apr 2008 10:46:00 GMT

Quan un s'embarca en un projecte com el nostre, un sap quan comença però no quan s'acaba. Ahir, dimarts, més de tres-centes persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant de la seu de la Generalitat, per fer patent el disgust per les declaracions del nostre President sobre el contenciós del Sàhara, abans i durant el viatge al país veí del Marroc.

L'entusiasme dels manifestants no amagava el seu nombre. Però a tots ens va sorprendre el desplegament de forces de seguretat, que va ser com a mínim exagerat. Gairebé hi havia més"lleteres" que persones. Potser ningú va informar el president i el conseller corresponent que els sahrauís són un poble pacífic i que els seus amics catalans els entenen, els respecten i més enllà dels convencionalismes i els negocis, els volen veure feliços a la seva terra.

@MORE@

Això em recorda que el mes de juliol passat, en concret, el primer diumenge de juliol de l'any passat, es va celebrar a Barcelona una manifestació en suport a la causa sahrauí a propòsit de la visita dels nens sahrauís que estaven de colònies.

Sí, ja ho sabeu, aquestes colònies que associacions i municipis de tot Catalunya organitzen cada any per salvaguardar la crueltat climatològica de l'estiu als campaments. Aquestes colònies serveixen moltes vegades per atendre els nens i detectar-los malalties, posar-los ulleres o visitar el dentista fins a l'any que ve, a més d'oferir-los afecte i solidaritat.

Doncs, al que anava, aquell diumenge de juliol a l'acabar la manifestació els representants de tots els partits polítics que acompanyaven la marxa van prendre la paraula, i es van omplir la boca de bones intencions i suport a les justes reivindicacions del poble sahrauí. Hi havia fins i tot un representant del partit del nostre President, quina contrarietat.

Potser li haurien d'haver dit que no val la pena acompanyar certes manifestacions, o que no hauria pronunciat segons quines coses. O tot al contrari, potser, podria passar que aquest representant hagués contactat amb el President i li hagués recordat situació d'abandonament del poble sahrauí, o que tampoc feien falta tantes"lleteres" perquè són uns manifestants pacífics i que no ha de tenir por d'uns quants ciutadans que no estem abduïts pel vergonyós tema de l'aigua o de la fuga de partícules radioactives d'Ascó.

Senyor President, ahir els que estàvem i els que no estàvem a la plaça Sant Jaume som part de la societat civil catalana i, dia a dia, estem donant una lliçó de paciència, de respecte i de ciutadania a la classe política en aquest i en molts altres temes. Faci el possible per buscar un forat i atengui totes les associacions d'ajuda al poble sahrauí i als seus representants i desfaci aquest i altres malentesos.

Gràcies, Senyor President

Malgrat els nostres polítics, la lluita continua

jcampillo@elperiodico.com — Wed, 09 Apr 2008 08:50:00 GMT

Estimats amics:

Avui ens volem fer ressò d'una notícia molt important respecte a la situació del poble sahrauí, arran de les declaracions del president de la Generalitat, José Montilla, a l'agència oficial marroquina MAP.

@MORE@

El president de la Generalitat catalana ha qualificat d'"avanç substancial" la proposta d'autonomia plantejada pel Govern marroquí per resoldre el contenciós del Sàhara Occidental. La iniciativa proposa una àmplia autonomia per a la regió, tot i que mantenint-se sota sobirania marroquina. "Evidentment, la proposta marroquina de concedir al territori àmplia autonomia és un avanç substancial i un bon inici per solucionar el conflicte", ha declarat Montilla en l'entrevista concedida a l'agència MAP, en l'inici de la seva visita de tres dies al Marroc.

El president Montilla ha destacat que "les parts tenen cada vegada més interès a solucionar aquest conflicte sobre la base d'un acord en el marc de la legalitat internacional" Per això, l'Associació d'immigrants Sahrauís (AISAC) i el moviment solidari amb el poble sahrauí convoquen una concentració dimarts que ve, 15 d'abril, a les 19.00 hores, davant de la seu de la Generalitat de Catalunya, a la plaça Sant Jaume, per denunciar i rebutjar les citades declaracions i recordar al Govern de la Generalitat que el conflicte sahrauí és un litigi de descolonització dels pobles, tal com figura en totes les cartes i resolucions de les Nacions Unides.

És també interès dels convocants ressaltar que és la primera vegada que una autoritat de la Generalitat es pronuncia en favor d'una proposta, que no respecta la legalitat ni el dret internacional i que viola totes les resolucions internacionals que exigeixen l'autodeterminació de la població sahrauí, l'execució de la qual inexorablement ha de ser per la via democràtica i no mitjançant solucions enllaunades, que no contemplen la decisió i el sentir del poble sahrauí.

Amb aquestes declaracions, el Senyor Montilla ignora el sentiment generalitzat de la societat civil catalana que, dia rere dia, mostra el seu suport al poble sahrauí i el seu rebuig a les violacions, abusos i atropellaments que cometen les autoritats marroquines als territoris ocupats. Igualment, els convocants sol·liciten al moviment solidari amb el Sàhara emetre comunicats de suport al dret d'autodeterminació del poble sahrauí i de condemna de les violacions sistemàtiques dels drets humans que exerceixen les autoritats marroquines

El 'Projecte Sàhara', des de la seva petita parcel·la, recolza totes aquelles iniciatives que fan referència al respecte als drets humans i a les reivindicacions del poble sahrauí, igual que al compliment de les diferents resolucions de Nacions Unides pel que fa al futur dels territoris, però, sobretot, a les persones, els sahrauís.

Senyor president, vostè no pot actuar d'esquena a la majoria de la societat civil catalana . Per favor, fa gairebé 33 anys algú ja va vendre el Sàhara i la seva gent. El Sàhara Occidental no és moneda de canvi. Ja n'hi ha prou.

Bea

jcampillo@elperiodico.com — Thu, 20 Mar 2008 08:23:00 GMT

L'èxit d'una missió com la nostra no només es mesura pels resultats finals, sinó també pel seu desenvolupament. En diem avaluació sumativa i formativa

Sens dubte, per assegurar-se un bon funcionament d'un projecte s'ha de tenir en compte la selecció de participants. Els programes concursos de televisió tenen un àmplia experiència en aquests temes.

Sí que coneixem als nostres nois, però què passa amb els adults que ens acompanyen. Bé, doncs és el cas de Beatriz, Bea per a tots els del grup.

@MORE@

La Bea era la mare, i és la mare, d'un dels components de l'expedició. Al setembre, ens va proposar que li agradaria acompanyar-nos. Durant l'any ha assistit a les reunions que li permetia el seu feina d'infermera a l'hospital de la Creu Roja de Barcelona.

Sempre ha estat al costat nostre per preparar activitats i s'ha manifestat com una persona positiva i entusiasta.

I va arribar el dia 8 de març i puntual va aparèixer a l'aeroport del Prat amb la seva motxilla, amb el seu positivisme, amb la seva alegria i, és clar, amb la seva experiència d'infermera i mare.

Crec que parlo per boca de tots quan agraeixo de tot cor el treball realitzat per la Bea, que va saber en tot moment estar a l'altura de les circumstàncies i donar un exemple de dedicació i treball pels altres.

Tant a l'Escola de Dones de Dakhla com durant el viatge atenent tots aquells que se'ns acostaven amb molèsties i els que buscaven un bon tema de conversa o de reflexió.

Gràcies per ser com ets i moltíssimes gràcies per venir.

Projecte viu

jcampillo@elperiodico.com — Tue, 18 Mar 2008 11:28:00 GMT

A Mireia, Víctor A., Inma, Alba B., Daniel C., Alba C., Ainoha, Pau C., Daniel Cr., Xavi, Pau Ch., Albert, Eric, Maria Antònia, Laura, Narcís, Karen, Jonathan, Rachel, Pablo, Víctor G., Patricia, Sara, Bea G., Carlos, Julia, Andrea, Alex, Carla, Natalia, Beatriz M., Fanny, Ricky, Marc, Fran O., Sara P., Samuel, Albeta, Leonor, Doris, Dani P., Ana, Marta, Jan Marc, Esmeralda, Meritxell, Judit, Arlen, Víctor V., Esther, Sonia, Sergi, Fran L., Dagmar, Miquel Àngel, Beatriz, gràcies per la vostra feina i la vostra dedicació.

@MORE@

Sense vosaltres no hauria estat possible. El vostre comportament i el vostre grau d'implicació ha de ser un exemple per a tots.

Encara que alguns heu tornat amb problemes estomacals, heu donat una lliçó a més d'un adult.

Pares, amics i autoritats de Santa Coloma de Gramenet, hem d'estar contents amb aquests nois perquè són una porta viva a l'esperança.

Vosaltres sou el projecte i per això puc afirmar que, en aquests moments, té més vida que mai.

Gràcies.

'Candi', 'candi'. Llàgrimes, llàgrimes

jcampillo@elperiodico.com — Mon, 17 Mar 2008 11:55:00 GMT

Si tot el projecte és un conjunt d'experiències, potser la més important és el dia de la partida i la tornada a casa.

El divendres 14, quan vam acabar el ritual diari de l'esmorzar, vam començar a fer-nos una mica la maleta. Miquel Àngel Para, l'ànima original del projecte i l'únic cooperant que ha fet les vuit edicions, va passar a buscar-me a primera hora a la meva haima. Havíem d'anar de visita per totes les haimes i comprovar que els nois s'havien portat bé, que les famílies sahrauís estaven contentes i que ens tornarien a convidar l'any que ve, i, en definitiva, a acomiadar-nos dels nostres amfitrions durant aquesta setmana.

@MORE@

Abraçades, salutacions i els millors desitjos per al viatge es van combinar amb la sinceritat d'un poble ple d'esperança que necessita una solució immediata al seu problema.

Acabada aquesta part, vaig tornar a la haima i vaig intentar menjar alguna cosa. No vaig poder. Ja tenia un nus a l'estómac. Vam anar a Protocol, ens vam rentar i, com que era divendres, dia de festa musulmà, vam decidir anar al mercat i fer les últimes compres. En vam haver de fer poques, perquè ens havien omplert de regals per a nosaltres i per a les nostres famílies.

Abans del migdia érem a les haimes, aprofitant els últims moments amb els nostres amics. Encara que Bah, el nostre conductor, ens esperava a la plaça de la daira a les 12.30 hores ens vam demorar perquè no trobàvem el moment de separar-nos.

A la plaça, es repetia col·lectivament l'escena del comiat particular. Candi, candi, llàgrimes, llàgrimes.

Això sí que és agermanar pobles, cultures i sentiments. Potser no fan tanta falta documents d'agermanament, ni plaques ni congressos, sinó experiències com les d'aquests nois que han descobert que el món és més dur del que ells es pensaven i que, malgrat això, la gent d'aquest petit lloc enmig del no-res és feliç i els acull amb amor.

Candi, candi, però amb alegria.

Rectificar és de savis o això diuen

jcampillo@elperiodico.com — Thu, 13 Mar 2008 11:41:00 GMT

Ens acomiadàvem ahir dient que el "desert no es mou, però nosaltres sí". Ja m'han rectificat diverses persones, però qui s'ho ha pres pitjor ha estat el desert. Avui, s'ha alçat un xaloc molt molest. La veritat és que algun any l'hem tingut pitjor i, encara que hi estem acostumats, mai deixa de ser com a mínim molest. Personalment, crec que ha estat una petita estiada d'orelles per la supèrbia que vaig manifestar ahir amb les meves paraules.

Avui, una miqueta de desert s'ha ficat en les nostres estances, en els nostres cabells, en la nostra boca. Crec que tinc sorra en parts del meu cos gairebé desconegudes.

@MORE@

Per això, aprofito l'ocasió per dir a tothom que els deserts també es mouen i en alguns casos per culpa nostra.

Feta la rectificació, voldria enviar la crònica . Una mica abans de les set del matí han arribat a l'alberg de Protocol els últims membres de l'expedició: la Núria, la regidora de Solidaritat de la nostra ciutat; la Sílvia, una amiga i, a la vegada, tècnica de l'ajuntament; en Ferran, el fotògraf d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, i l'Helena, redactora del mateix diari.

Gairebé no els hem deixat descansar. De seguida s'han posat les piles i ens han acompanyat en les nostres tasques i activitats a Dakhla. Han visitat l'Escola de Dones, l'Escola de Cecs i l'Escola Especial, i han vist com treballen els nois i l'entusiasme que posen en cada moment. Cap a quarts d'una, s'han refugiat del xaloc a l'alberg.

Després del dinar i del conegut cafè han descansat fins a les quatre per anar a veure les activitats de l'Escola ordinària i, gairebé sense baixar del camió, han acompanyat els nois encarregats dels centres juvenils fins a Jerefia, un barri a l'altre extrem de Dakhla. Jo crec que ells també tenen sorra fins i tot al passaport.

De tornada a l'alberg hem recollit aigua i ens hem dirigit fins a la nostra daira, on l'alcalde, Mohammad Omar, ens ha fet una rebuda com a ambaixadors.

Aagafaran el llit o el sac amb moltes ganes.

La calor i el cansament comencen a fer efecte en alguns de nosaltres. De moment, només és algun mareig i algun trastorn d'estómac. Tot plegat superable amb descans i una mica d'ombra. Encara no hem arribat al Fortasec.

Fins demà, amics

El desert no es mou, nosaltres, sí

jcampillo@elperiodico.com — Wed, 12 Mar 2008 11:25:00 GMT

Cada dia quan surto de la haima, una mica abans de les nou del matí, vaig amb una bossa lleugera, d'aquestes de la piscina, carregada a l'esquena. Hi porto la meva gorra, una ampolla petita d'aigua, les ulleres de sol, la meva llibreta i un o dos bolígrafs. Aquest és el meu únic equipatge.

Ja he esmorzat. Si m'afanyo puc esmorzar amb la Mbarca, la nena petita de la haima, abans que ella surti cap a l'escola.

Si em demoro o ens fem els ronsos, esmorzem els nois i jo sols. Hnaza ens ha preparat cafè, una mica de llet, una mica de mantega i melmelada, que acompanyem amb un pa boníssim, fet a casa, com els d'abans. A les nou, tots quedem davant l'alcaldia de la nostra 'daira' o barri. Allà ens espera Bah amb el seu camió. La majoria de nois pugen al camió que els porta a l'alberg de Protocolo.

@MORE@

Alguns dies faig el trajecte caminant. En aquesta hora, el sol i la calor són suportables.

A Protocolo ens rentem i ens preparem per visitar els centres amb què col·laborem.

Els nois que estan reparant i preparant els equips informàtics han d'afanyar-se abans que la llum marxi a dos quarts de dotze. Estan recomponent el material que s'ha espatllat durant el viatge.

Avui, hem d'acabar de fer entrega del material informàtic i ofimàtic a la Delegació d'Educació de Dakhla (quatre ordinadors complets, dues impressores Epson i una fotocopiadora) i al Centre de Joventut de la UJSARIO (sis ordinadors, altaveus, un escàner, una fotocopiadora Sharp, un cartutx de tinta i una torre).

L'equip de l'escola especial pròxima recull les seves coses i surt cap als locals.
Segurament treballaran dues hores amb els nois i després tornaran. També surten Dani, Arlen, Bea i Sonia, els nois de l'Escola de cecs amb el seu material per a estimulació precoç.

En aquesta hora, ja han sortit Beatriz, Alba i Fran per treballar a l'Escola de dones.
Elles són les responsables del taller de primers auxilis i d'orientació per a l'embaràs i lactància per a les dones joves de l'escola. Fran, que és un cuinetes, els ensenyarà a fer truita de patates.

Els altres estan preparant les activitats per a l'Escola Ordinària. Cada dia es preparen tallers diferents, a partir d'un centre d'interès.

Al migdia dinem un mica, perquè no interessa omplir l'estómac amb aquesta calor.
Descansem i preparem les activitats dels Centres Juvenils. I, a les quatre, sortim per fer les activitats de la tarda. Ahir, va tocar anar a l'Escola Deu de Maig. Aquestes activitats al voltant del mar, els peixos, els pirates i la gimcana duraran dues hores.

Quan acabem, Bah ens passa a recollir amb el camió. I els responsables dels centres juvenils recullen el material i anem cap al centre.

Ahir a la tarda, vam estar a Madraiga i avui ens toca el centre juvenil de Jerefia.

Abans de les vuit ja estem a Protocolo, ens canviem i anem cap a les haimes a jugar amb els nens i a sopar amb les famílies.

De vegades tenim temps de fer alguna visita protocol·lària.

Dilluns, vam estar a l'hort i als hivernacles que la Junta d'Extremadura ha muntat a Dakhla per millorar la nutrició de la població. Aquesta tarda o demà visitarem l'hospital de Dakhla i farem donació del material sanitari per a la farmàcia i per als set dispensaris.

En algunes haimes hi ha festa i la gent canta cançons tradicionals i les joves ballen amb els nostres alumnes.

Avui, sembla que s'està aixecant una mica de xaloc. Aquest vent dificultarà una mica la feina, però són tantes les il·lusions i som tan ben rebuts que no podem defraudar aquesta gent.

El desert no es mou, però nosaltres sí.

Primer dia a Dakhla

jcampillo@elperiodico.com — Mon, 10 Mar 2008 12:09:00 GMT

Avui hem vist sortir el sol en el camió que ens portava de Tindouf fins a Dakhla.

Havíem sortit d'Alger amb una hora de retard, a les 00.30 de la matinada, fins a Tindouf. El vol va ser agradable i vam agrair els pastissets que Air Algerie va regalar durant el viatge.

A les tres de la matinada vam arribar a Tindouf i vam carregar els dos camions, ràpidament, que ens estaven esperant. En un moment, es va muntar una cadena, vam recollir el nostre equipatge, vam carregar les més de 179 caixes que portàvem i amb 2.166 quilos d'ajuda humanitària i tones d'il·lusió ens vam disposar a passar el nostre primer dia als campaments.

@MORE@

A sobre dels camions sense tendal vam poder mirar el cel durant el viatge. El cel net i estrellat ens donava la benvinguda. Però l'experiència més interessant encara havia d'arribar. Poc abans de les set va sortir el sol. Els nois van quedar impressionats. Tots comentaven que era una de les sortides de sol més boniques que havien vist en la seva vida, i, en algun cas, la primera que ells recordaven.

A tres quarts de vuit vam arribar a l'alberg de protocol. Vam descansar fins a mig matí i vam començar a treballar. Vam ordenar les activitats i ens vam dirigir cap a l'alcaldia de Glebat al-Fula, el nostre barri. Allà ens va rebre l'alcalde, Mohammad, que ens va donar la benvinguda i ens va presentar les famílies que ens acolliran.

Els veterans sempre repetim amb la mateixa família, la mateixa haima. Així que Nazdah em va venir a veure i em va acompanyar fins a la seva haima.

Era hora escolar i no vam veure els nens. Vam quedar que tornaríem a la nit i vam anar fins a l'alberg de protocol. A l'hora de dinar, Ahmed ens havia preparat unes exquisides llenties i una mica d'arròs blanc per als que tenien problemes d'estómac.

A primera hora de la tarda, vam tenir una reunió amb el delegat d'Educació, la representant del Centre de Dones i el delegat de Joventut i de l'UJSARIO de Dakhla per acabar de quadrar les agendes i fer el plàning de la setmana.

Ja gairebé de nit vam anar al cíber i al telèfon per donar notícies a les nostres famílies i conèixer les novetats electorals.

Vam sopar i vam anar a descansar a les haimes.

Les famílies completes estaven esperant els joves visitants de Santa Coloma i van estar fins ben entrada la nit parlant i intercanviant experiències.

El dia que per a nosaltres va començar dissabte, dia 8, a la nostra casa de Santa Coloma amb la nostra família es va acabar 48 hores més tard a la nostra altra casa de Dakhla i amb la nostra nova família.

Bona nit i demà més.