Projecte Sàhara

La manifestació de Barcelona. Sergi el nostre amic fotògraf.

2008-07-31T08:22:00Z

La sort de participar en un projecte sòlid i en una causa justa és que et permet conèixer i compartir experiències amb persones d'una talla especial. Una d'elles és el nostre amic Sergi Bernal, un bon fotògraf, però una millor persona.

Sergi es va acostar al projecte fa més d'un any. Ens vam entrevistar una tarda a l'institut, posteriorment ens va acompanyar a la manifestació celebrada al novembre, per recordar el trist aniversari dels acords de Madrid del 1975. @MORE@

Encara que només sigui per refrescar la memòria, els acords van donar carta blanca al repartiment del territori del Sàhara i a l'ocupació per part del Marroc i Mauritània del territori de l'excolònia, en un moment de gran incertesa política a punt de morir l'anterior cap de l'Estat, el general Franco.

Fruit de la convulsa situació va ser la mobilització demagògica de la població marroquina amb l'ocupació coneguda com a Marxa verda i la sortida vergonyosa de les tropes colonials espanyoles, cosa que va provocar l'incompliment de les resolucions de Nacions Unides, l'inici de la guerra d'alliberament del Front Polisario i l'èxode de la majoria de la població sahrauí cap al desert algerià.

La manifestació de cada any al novembre a Madrid és una de les activitats importants per conèixer el grau de sensibilització i motivació del nostre alumnat. També serveix perquè coneguin altres entitats que treballen a favor de la causa sahrauí. Per això, ens va semblar interessant que ens acompanyés i valorés el projecte i la causa i després decidís si volia sumar-se al nostre projecte.

Sergi va tornar entusiasmat. Durant el viatge de tornada ja vam començar a marcar-nos certs objectius i es va comprometre a cobrir amb les seves càmeres el viatge i tots els actes previs com la recollida de material, el sopar solidari, l'empaquetat del material, les reunions setmanals i per descomptat el projecte.

Però a més, a ell li devem també la donació d'ordinadors de la UOC el febrer de 2008 per al projecte. No cal dir que durant el viatge va ser un dels elements més positius i aglutinadors del grup, a més d'una ser una persona amb una fermesa i uns valors dignes de ressaltar. Gran part de les fotografies del bloc són de Sergi i, és clar, les de la manifestació de Barcelona de diumenge passat 20 de juliol també. Així que és just que reconeguem el treball dels nostres col·laboradors i companys.

Sergi a part de ser un bon amic que està a les verdes i a les madures és una persona amb una increïble generositat i amb un gran talent. Per dir-ho d'alguna manera va ser un gran fitxatge. Potser alguns directius de futbol i, en concret, el senyor Laporta en podrien aprendre. És broma.

A vegades em sap greu predir les coses. Tenir la raó no assegura aconseguir els objectius. Així que, com ja vaig apuntar, la manifestació que va transcórrer entre l'alegria dels nens i les reivindicacions sahrauís no va arrencar compromisos importants per part dels oradors finals, els polítics.

Per això potser, és el moment de fer un pas endavant i comprometre'ns amb la causa sahrauí, d'abandonar posicions políticament correctes que ens limiten i separen del nostre objectiu final, que és el compliment de les resolucions de Nacions Unides i la celebració de l'anhelat referèndum.

Creiem que la reivindicació de la celebració de l'anhelat referèndum és l'única manera de solucionar molts altres problemes dins i fora dels campaments.

Avui em semblava interessant que coneguéssiu Sergi Bernal, un altre dels personatges de la nostra petita galeria de voluntaris que fan possible el projecte i que ja estan escalfant motors per al Projecte Dakhla 2009, que valoréssiu les seves fotografies, la seva dedicació i el seu treball.

Però a més, que tinguéssiu en compte que el que de veritat importa no són els projectes humanitaris, ni les visites estel·lars, ni les bones paraules dels discursos sinó que els sahrauís tornin a la seva terra, a les seves cases, que abandonin l'infern que és aquell tros de desert i que els seus nens tinguin la possibilitat d'alimentar-se, de créixer i de formar-se, que els avis puguin descansar, finalment, a la terra dels seus avantpassats i que els joves coneguin el seu país, la seva costa, les seves ciutats.

D'aquí a uns anys, pot ser difícil fer-los entendre a aquests nens que vénen a Barcelona, a Cadis o a Madrid de colònies que el nostre compromís s'acabava ràpidament, que només els acollíem durant les vacances i que allò altre l'hi deixàvem als altres, a aquests polítics que no són ni capaços de plantejar preguntes parlamentàries i que amb els seus discursos i les seves compareixences en sopars i actes fan acte de cumplimiento, o sigui de cumplo i miento.

Campaments d'estiu i rebuda institucional

2008-07-11T17:12:00Z

Ha arribat l'estiu i un cert aire de descans s'ha apoderat de nosaltres. Els nois han acabat el curs. Alguns han obtingut millor resultat que altres, però en la ment de tots ja hi ha el projecte Sàhara 2009 i el compromís amb els seus amics saharians.

Per una altra part, ja fa uns dies que uns quants nens saharians estan convivint amb nosaltres a Santa Coloma de Gramenet. Provenen de tots els campaments i alguns s'han allotjat a les cases dels nostres alumnes compromesos.

Aquests petits saharians compartiran amb els seus amics colomencs les vacances estivals i per un temps podran abandonar les dures condicions dels campaments de refugiats.

@MORE@

Perquè aquesta activitat es porti a bon port fa falta un grup de persones voluntàries i abnegades. Una és l'Antonia, que amb l'assemblea local de l'Associació Catalana d'Ajut al Poble Sahrauí (ACAPS), coordina l'organització de les colònies estivals a Santa Coloma. Fa anys que conec l'Antonia, primer com a professor de la seva filla i després com a company en mulitud d'activitats solidàries a la ciutat.

L'Antonia té el caràcter suficient, l'empenta necessària, el seny precís i l'experiència de la lluitadora en moltes batalles. Per això, encara que a vegades sigui un remolí i esgoti qualsevol, ella és sinònim d'eficàcia i èxit. Sense treure-li el mèrit a ningú és un referent per a molts de nosaltres.

Des que vam tornar dels campaments a finals de març es va posar a coordinar el dispositiu local de la Caravana Solidària Local i l'organització de les colònies estivals.

Així que dimecres passat els nens saharians que estan amb nosaltres van ser rebuts per la tinent d'alcalde i regidora de Cooperació i Solidaritat, la senyora Nuria Parlón, i per una representació de cada un dels partits amb representació municipal a la sala de plens.

Més tard, després de la recepció institucional, grans i petits colomencs i saharians es van donar cita al parc Europa per assistir junts a un divertit espectacle infantil i uns jocs organitzats en honor dels nostres il·lustres visitants. Mentrestant, els grans es van reunir per valorar els primers dies d'estada dels petits i detectar possibles problemes.

Així mateix, es va començar a organitzar l'assistència a la festa que el dia de 20 de juliol se celebrarà a Sant Cugat del Vallès i que reunirà la majoria de nens i famílies acollidores.

Des d'aquest bloc també volem invitar tots els que el llegiu, a més dels vostres amics i familiars, a la concentració i posterior manifestació a favor de la recuperació del Sàhara ocupat que, com tots els anys, sortirà de la plaça Catalunya a les 10.30 hores del matí a Barcelona, i de la qual us en donarem detallada informació.

Serà un motiu més per reunir-nos totes les entitats i grups que treballem a favor del Sàhara i, per descomptat, una nodrida representació dels alumnes de l'IES Ramon Berenguer IV. Però deixeu-me queixar una mica. El lametable serà que com tots els anys anteriors al final de la manifestació del diumenge 20 es produiran els parlaments de totes les forces polítiques de Catalunya que la resta de l'any obliden o, en el millor dels casos, aparquen el tema.

És una sensació agredolça amb la qual hem de conviure tots els voluntaris i els nois del projecte Sàhara la resta de l'any.

Per una altra part, no vull acabar aquestes línies amb aquesta sensació de semifrustració. Des de la delegació Local de l'ACAPS i, en concret l'Antonia, em diuen que us invitem al Sopar Solidari en benefici dels nens saharians, el dia 19 de juliol, a les 21.30 hores a Santa Coloma. Ja us n'acabarem d'informar durant aquesta setmana. Fins aviat.

20 de Juny. Dia Mundial del Refugiat

2008-06-19T12:37:00Z

Des de petit m'ha agradat passar davant de certes pastisseries i mirar al calendari que hi havia a l'aparador la festivitat que una coneguda marca de cava ens recordava, a la vegada que ens convidava a consumir.

No cal dir que era l'agenda més dolça que qualsevol es pogués imaginar. Ara, tinc una agenda molt més formal i, per descomptat, menys dolça. Hi apareixen, juntament amb les festivitats locals, autonòmiques i estatals, i les onomàstiques, una multitud de dies i setmanes internacionals. En alguns casos s'arriben a solapar. I la veritat, no sé què té a veure el "Dia Mundial de la no Violència" amb el "Dia Mundial de la Lepra", tots dos situats el 30 de gener. Encara que pitjor és el cas del dia 1 d'octubre en el qual se celebra el "Dia Internacional de les persones grans", el "Dia Internacional de les persones sordes" i el "Dia Internacional de l'hepatitis C".

@MORE@

Davant l'allau de dies internacionals o mundials que diferents entitats han acordat i s'han proposat ressenyar en el nostre calendari particular, crec que n'hem de rescatar alguns abans que es facin massa quotidians i corrents i, gairebé per això, invisibles.

És el cas del dia 20 de juny, "Dia Mundial del Refugiat". Un refugiat és aquella persona que està fora del seu país i no pot o no vol tornar-hi perquè és perseguida o té por de ser perseguida per la seva raça, religió, nacionalitat, per ser membre d'un determinat grup social o per la seva opinió política.

Aquesta definició, de tan clara, pot semblar freda. Darrere de cada una d'"aquelles persones" (dones, homes, {gent gran} i nens) hi ha un drama o un conflicte latent que {els} impedeix fer vida normal. Molts d'ells han travessat fronteres, han perdut éssers estimats i ara es veuen amuntegats en camps de refugiats. Naturalment, el dret internacional preveu la protecció especial {de què} han de ser objecte els refugiats. Específicament, en el IV Conveni de Ginebra i al Protocol u es confereix una protecció especial als refugiats, en particular {als que} es troben en territoris ocupats. I el principi del no rebuig és la base del dret dels refugiats. Però això no és suficient.

Per una altra part, tots els refugiats han d'estar emparats per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). L'ONU, a través de l'ACNUR, procura assegurar el respecte i el reconeixement dels drets humans bàsics dels refugiats, incloent-hi la seva capacitat per buscar asil i garantir que cap refugiat sigui tornat involuntàriament a un país on tingui fundats temors de ser perseguit.

Però això no és suficient. El que queda clar és que els refugiats del món, i en concret els nostres germans sahrauís, depenen en gran mesura de l'ajuda internacional. Aquesta assistència procedeix de l'Oficina Humanitària de la Comunitat Europea (ECHO), el govern algerià, el Programa Mundial d'Aliments i l'ACNUR, així com de diverses organitzacions no governamentals europees i de fonts bilaterals. Però us prometo que no és suficient. Nosaltres que hem estat als campaments al voltant de Tindouf us podem assegurar que els nivells de nutrició, higiene i atenció mèdica es deterioren sense parar amb els anys. Augmenten entre els nens la desnutrició i les malalties i la qualitat de l'aigua potable és precària. Per això, malgrat el dia mundial corresponent, dels 40 segons que li dedicaran els telediaris, dels personatges mediàtics que ens ho recorden i que es faran alguna foto, malgrat tot, no és suficient.

No se m'acut com podem fer arribar a la resta de la població que la tragèdia d'un refugiat és difícilment comparable a qualsevol altre drama. Avui o demà, quan algú us ho recordi, pareu-vos a pensar en els milions de persones que viuen refugiades, torneu-vos a llegir aquestes línies i envieu-me la vostra opinió. 20 de juny, Dia Mundial del Refugiat.

Colònies d'estiu

2008-06-12T05:25:00Z

Ahir al campament de Dakhla van arribar al migdia als 48 graus centígrads. Des de les 10 del matí fins a mitja tarda el campament sembla sumit en un son profund. Tota la vida del campament, tot el moviment, sembla letàrgic.

Són els nens, la gent gran i les dones embarassades els que porten pitjor l'onada de calor. Per això des de fa anys són moltes les organitzacions i municipis que lideren la campanya de la Colònia d'Estiu.

Aquest és un dels projectes de Cooperació i de Sensibilització més interessants que es fan amb el poble sahrauí. Per uns dies, tot just dos mesos, intentem que els nens descobreixin un món nou i amb els seus grans ulls s’emportin noves i gratificants experiències.

Però darrere del Projecte Sàhara hi ha moltes hores de feina per poder coordinar la campanya des dels campaments fins a la família d'acollida.

@MORE@

Jo voldria aprofitar l'ocasió per rendir homenatge a totes les compromeses famílies d'acollida que, des de fa anys, els obren les portes de casa seva i del seu cor a aquests nens. Són especialment gent molt responsable, ja que durant l'estada dels nens se’n preocupen, els porten al pediatre, a l'oculista, al dentista i on faci falta. És més, la seva solidaritat no acaba quan els nens tornen als campaments, sinó que també es preocupen i estan pendents d'ells.

Per Setmana Santa, durant el pont de la Constitució o en Nadal s'organitzen vols xàrter de famílies espanyoles que visiten la família del seu nen sahrauí.

Els llaços que s'estableixen entre les nostres famílies i les sahrauís estan per sobre de vaivens polítics o resolucions fantasmes.

D’aquí a poc, en només dues setmanes començaran a desembarcar nens. Per a ells i per a les famílies d'acollida comença una muntanya russa d'emocions i descobertes. I és clar, la principal és el mar, la piscina o la banyera.

Aquells que repeteixen visita no dormen esperant l'ocasió d'enfundar-se el banyador i banyar-se.

Als que vénen per primera vegada, els seus ulls els canvien de color quan veuen per primera vegada el mar, aquell desert blauenc. Molts s'acosten a la platja i miren detingudament com vénen i van les onades. Només, els més valents i els veterans es banyen el primer dia.

No ens n’adonarem i haurà passat l'estiu, i arribarà el moment del comiat, de les llàgrimes, dels petons. Hauran d'agafar l'avió i tornar fins a la veïna Alger i d'allà als campaments. Però fins al moment, disfrutem del carinyo i de la il·lusió que manifesten aquests nens.

Gràcies a tots, els que des de fa mesos treballeu en el projecte i per fer l'impossible fàcil.

I ànim, que els nois ja són a punt d'arribar.

Per fi. Ja vénen els nens sahrauís de colònies.

2008-05-20T09:08:00Z

Són molts els que m'heu sentit dir que els nens sahrauís que vénen de colònies d'estiu a Espanya són el millor cos consular que podia tenir la República Àrab Sahrauí Democràtica.

Ells, amb els seus grans ulls amb què intenten retenir totes les novetats que els criden l'atenció, atrapen el cor de tants espanyols que més enllà del que considerem ajuda solidària, practiquen un acte d'humanitat i de justícia.

@MORE@

Des de fa mesos i des de les mateixes escoles s'està coordinant aquest esdeveniment que té tant valor i que es repeteix any rere any, gràcies, també, a la col·laboració de multitud d'entitats i ajuntaments.

En cada una de les haimes dels diferents campaments, les mares i les àvies sahrauís ja estan preparant els seus fills perquè passin amb nosaltres part del dur estiu. Els alliçonen i els insisteixen que han de ser obedients i educats i de com s'han de comportar a casa d'algú quan van de visita, com ho feien les nostres.

Per a molts d'ells serà la primera vegada que abandonaran les seves famílies i dins seu es combinen diferents sentiments: la sorpresa, la por, la il·lusió, una mica de vergonya, la impaciència, etc. Per a altres, serà el seu segon o tercer viatge i els esperen les seves altres famílies, la piscina o el mar, els pediatres, l'oculista o el dentista i, evidentment, els amics que van deixar l'estiu anterior.

El gran volum de nens sahrauís van a la comunitat autònoma d'Andalusia, al voltant d'uns mil. Aquests primers sortiran dels campaments a partir del dia 15 de juny. La resta de nens es repartiran entre les altres comunitats autònomes, a partir del dia 23 de juny. Tinc entès que a Catalunya hi aterraran dos avions, un el dia 23 de juny i un altre el dia 26 de juny, plens de nens que es repartiran entre els nombrosos municipis del nostre país, on regidories i entitats col·laboren en un objectiu comú.

Aquí a Santa Coloma de Gramenet fa temps que aquest tema el gestiona de forma exemplar la delegació local de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) i em comenten què encara hi ha alguna possibilitat d'acollir un nen sahrauí. Així que si hi esteu interessats encara podeu participar en aquest projecte tan interessant.

Fa temps que vaig arribar a la conclusió que la RASD té els millors embaixadors del món i que gràcies a ells són moltes les famílies espanyoles que estan agermanades amb el poble sahrauí i són sensibles a tot el que, desgraciadament, els passa.

La veritat és que aquest article feia dies que el volia escriure i m'agradaria que tingués una gran difusió, ja que crec que, a part de la solidaritat i el compromís amb la causa, els nens de tot el món són el futur i, els nens sahrauís, encara més.

Així que us estem esperant.

El problema sahrauí a la 'Via Làctia'

2008-05-16T12:31:00Z

Ahir a la tarda el meu correu electrònic i el telèfon mòbil treien fum. Multitud de correus i trucades se succeïen. I és que gran part de la comunitat sahrauí de Catalunya i amics afins estava alterada.

@MORE@

Amb la precipitació acostumada ens vam adonar que la causa sahrauí mereixia l'atenció en un programa de televisió. Bé!! Cada vegada que això passa es disparen els dispositius de la societat civil i les alarmes, i, immediatament, tots els amics del poble sahrauí ens posem en contacte per comprovar el grau de compromís dels mitjans i la possibilitat d'un canvi polític positiu pel que fa a la causa. Aquesta vegada , el valent programa que es va atrevir a tocar el tema va ser la Via Làctia, a la cadena privada 8 TV, dirigit per l'arxifamós i mediàtic Jordi González, que s'emet en horari nocturn i de màxima audiència, això que ara es diu prime time.

El presentador estava flanquejat pel nou delegat del Polisario a Catalunya, Oulad Moussa, i per la polifacètica Rosa Maria Sardà.

Tots dos van exposar la situació actual del poble sahrauí i la necessitat que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, prengués partit a favor de la causa sahrauí, en lloc de mantenir-se d'una manera tan aparentment neutral que perjudica una de les parts, la més dèbil.

Per una altra banda, es van fer públiques crides a la participació a les webs que fan un seguiment respecte a la causa, en concret a la de http://www.todosconelsahara.com/, que nosaltres ja fa temps que recolzem.

Fa falta una mica més de valentia, senyors dels mass media, el tema sahrauí és responsabilitat històrica espanyola, i els amics del poble sahrauí, les famílies que acullen els nens a les colònies d'estiu, etc., en definitiva, la societat civil, està més que conscienciada, i ells també són audiència.

Per cert, el pròxim post que s'està a punt de publicar va de les colònies d'estiu i de com podeu acollir un nen sahrauí aquest estiu. No us el perdeu.

www.todosconelsahara.com

2008-05-05T12:48:00Z

Cada vegada més persones coincidim que les noves tecnologies són un bon recurs i, encara que a vegades no estan exemptes de perill, també són globals i ràpides per fer arribar la informació i la denúncia a qualsevol lloc del planeta. Per això aplaudim intervencions i accions com les de http://www.todosconelsahara.com/.

Els que fa anys que batallem a favor del respecte a la legalitat internacional i a les resolucions de l'ONU, no podem en cap moment desaprofitar ni desmerèixer les intervencions de plataformes com la dels actors, actrius i directors que van participar en l'últim Festival Internacional de Cine del Sàhara, que es va celebrar a Dakhla fa unes setmanes.

@MORE@

Aquest matí, l'emblemàtic Javier Bardem, en roda de premsa, ha presentat la plataforma que espera recollir prou firmes i suports per ser rebuda pel President del Govern espanyol i plantejar-li i qüestionar-lo sobre el paper que està fent a nivell internacional.

Des del nostre humil bloc ens volem solidaritzar i volem invitar els nostres amics a llegir el manifest i a visitar la seva pàgina web. Finalment, cadascú ha d'obrar en conseqüència i decidir si s'adhereix o no al Manifest:

"Els participants en la 5a edició del festival del Sàhara hem estat en un dels campaments de refugiats sahrauís on es viu un drama humanitari. La situació empitjora any rere any. El procés de pau està bloquejat i això afecta especialment els més febles. Dones, nens i gent gran. Hi ha 200.000 persones que van ser espanyoles abandonades al desert des de fa 33 anys. És urgent que la ciutadania ajudi a tornar la llibertat al poble sahrauí. Per això demanem al Govern d'Espanya que reconegui l'estatus diplomàtic del Front Polisario. Avui es posa en marxa una plataforma de recollida de firmes per aconseguir que això sigui possible entre tots. L'objectiu de la plataforma és aconseguir el màxim nombre de firmes de suport al manifest fins al 15 de setembre. L'objectiu és entregar-les al President de Govern perquè Espanya lideri la recerca d'una solució pacífica i justa a un conflicte que ens afecta directament. Firmat:

Els membres de la plataforma TODOS CON EL SÁHARA"

Avui, Javier, la resta d'actors i actrius i els sahrauís seran portada en alguns noticiaris, diaris digitals i, potser a partir de demà, en alguns diaris impresos i fins i tot en revistes. Però del que no hi ha cap dubte és que els sahrauís es despertaran demà a la mateixa hora gairebé sense esperances que el seu conflicte se solucioni.

Des de Blocs del món i des del Projecte Sàhara us convidem a entrar en aquesta web i a comentar-nos què us sembla.

Fins aviat

Breu llista de llibres sobre el Sàhara

2008-04-23T15:32:00Z

Avui, dia de Sant Jordi, Dia Internacional del Llibre, tinc l'obligació d'oferir-vos una senzilla i humil llista de llibres sobre el Sàhara. Espero que m'ajudeu a completar-la amb les vostres lectures sobre el tema i que puguem fer entre tots un bon treball.

@MORE@

Fotografies:

Armentia, J. I al. Sàhara. Desierto de libertad. Askatasunaren Basamortua. Bilbao, fundación Sabino Arana. 2000.

Soler, N. , i al. Sàhara Occidental. Passat i present d'un poble. Universitat de Girona. 1999.

Conflicte:

Barona, Cl. Hijos de la nube. El Sáhara Español desde 1958 hasta la debacle. Madrid. Langre. 2004.

Bárbulo, T. La historia prohibida del Sáhara Español. Barcelona, Destino. 2002.

García, A. Historias del Sáhara. El mejor y el peor de los mundos. Madrid. Catarata. 2001.

Ruiz, J. Crónicas Sahrauís. La Laguna. Ayuntamiento de San Cristóbal de la Laguna. 2000.

Solidaritat:

Cernuda, P. Solidaridad. No es humanitario todo lo que reluce. Madrid. Planeta-Agostini. 2002.

Materials i experiències educatives:

Barcelona. Ajuntament de Barcelona. ACAPS. Petit diccionari català-castellà-hassània. Barcelona 2007.

Campillo, J.; Para, M. À. " Viaje al Sáhara. Un campo de aprendizaje diferente". Barcelona. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Història. 2003. nº 36 p. 47-54.

Generalitat de Catalunya. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Manual del curs de monitors i monitores als campaments sahrauís. Manual IRIFI. Col·lecció "Xarxa jove". Núm. 5. Barcelona. 2005.

Fundació La Caixa. Bones pràctiques en la gestió del voluntariat. Barcelona. Fundació "La Caixa". 2007.

Martín, X.; Puig, J. Las siete competencias básicas para educar en valores. Col. Desarrollo personal del profesorado. Barcelona. Graó. 2007.

Perspectiva escolar núm. 285. Maig 2004. "Diversitat cultural, sostenibilitat i pau". Associació de Mestres Rosa Sensat.

Puig, J.; Batlle, R.; Bosch, C. I.; Palos, J. Aprenentatge servei. Educar per a la ciutadania. Barcelona. Octaedro. 2006.

Espero que us serveixi de guia i que m'ajudeu a completar-la.

Feliç Sant Jordi.

Sant Jordi al Sàhara, Sant Jordi a Santa Coloma

2008-04-23T15:04:00Z

Avui, l'Ahmed s'ha aixecat d'hora. Surt a compte fer les tasques de Protocol a primera hora del matí. A partir de les 10, el sol comença a castigar tothom a Dakhla.

Ja van marxar periodistes, fotògrafs i artistes. Es va acabar el Festival de Cine del Sàhara, el FISAHARA.

@MORE@

Torna la pau a Dakhla i a Protocol, l'alberg, obert a tothom, fins i tot per a aquells que baixen als campaments i tornen tan impactats que l'experiència els dura quatre setmanes i mitja, per després no tornar a baixar-hi més.

Torna la pau. I és que l'Ahmed coneix bé la gent i tot i que té un somriure i una paraula per a tothom, la confiança ha après a dosificar-la.

Potser d'aquí a una estona s'acostarà al cíber, i es connecti amb algun noi de l'Institut de Santa Coloma. Dependrà de la calor.

A la tarda, si no fa vent potser tornarà a intentar baixar al cíber i es connectarà.

Avui Ricky, s'ha aixecat una mica més tard. A l'IES Ramon Berenguer de Santa Coloma se celebra la diada de Sant Jordi i s'han suspès les classes per fer activitats extraescolars. Avui pot arribar tard a l'insti, ¡quina alegria!

Ricky assistirà a un recital i després estarà a la carpa venent llibres, samarretes del passat viatge al Sàhara i oferint te a qui s'acosti. No només hi serà ell, l'hi acompanyaran els Danis, la Doris, la Bea, la Raquel, els Víctors, la Natalia, l'Ana, el Miliki i algun altre que s'hi perdrà.

Des d'abans de les nou hi ha els de 4t d'ESO, que tenen pensat anar als campaments l'any que ve. D'alguna manera, ja s'estan treballant el viatge.

A les 12.00 comença la cerimònia d'entrega de premis dels Jocs Florals. Baixa l'assistència. Avui no farem grans vendes. Fins i tot han hagut de vendre-li fiat a algú.

Aquesta tarda, Ricky i els seus amics passejaran per la ciutat i veuran les últimes novetats de llibres i, possiblement, compraran alguna rosa. Al vespre, intentarà connectar-se des de casa i potser podrà xatejar amb l'Ahmed o amb algú de Dakhla.

Feliç Sant Jordi.

Ahir, tots a la plaça Sant Jaume

2008-04-16T10:46:00Z

Quan un s'embarca en un projecte com el nostre, un sap quan comença però no quan s'acaba. Ahir, dimarts, més de tres-centes persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant de la seu de la Generalitat, per fer patent el disgust per les declaracions del nostre President sobre el contenciós del Sàhara, abans i durant el viatge al país veí del Marroc.

L'entusiasme dels manifestants no amagava el seu nombre. Però a tots ens va sorprendre el desplegament de forces de seguretat, que va ser com a mínim exagerat. Gairebé hi havia més"lleteres" que persones. Potser ningú va informar el president i el conseller corresponent que els sahrauís són un poble pacífic i que els seus amics catalans els entenen, els respecten i més enllà dels convencionalismes i els negocis, els volen veure feliços a la seva terra.

@MORE@

Això em recorda que el mes de juliol passat, en concret, el primer diumenge de juliol de l'any passat, es va celebrar a Barcelona una manifestació en suport a la causa sahrauí a propòsit de la visita dels nens sahrauís que estaven de colònies.

Sí, ja ho sabeu, aquestes colònies que associacions i municipis de tot Catalunya organitzen cada any per salvaguardar la crueltat climatològica de l'estiu als campaments. Aquestes colònies serveixen moltes vegades per atendre els nens i detectar-los malalties, posar-los ulleres o visitar el dentista fins a l'any que ve, a més d'oferir-los afecte i solidaritat.

Doncs, al que anava, aquell diumenge de juliol a l'acabar la manifestació els representants de tots els partits polítics que acompanyaven la marxa van prendre la paraula, i es van omplir la boca de bones intencions i suport a les justes reivindicacions del poble sahrauí. Hi havia fins i tot un representant del partit del nostre President, quina contrarietat.

Potser li haurien d'haver dit que no val la pena acompanyar certes manifestacions, o que no hauria pronunciat segons quines coses. O tot al contrari, potser, podria passar que aquest representant hagués contactat amb el President i li hagués recordat situació d'abandonament del poble sahrauí, o que tampoc feien falta tantes"lleteres" perquè són uns manifestants pacífics i que no ha de tenir por d'uns quants ciutadans que no estem abduïts pel vergonyós tema de l'aigua o de la fuga de partícules radioactives d'Ascó.

Senyor President, ahir els que estàvem i els que no estàvem a la plaça Sant Jaume som part de la societat civil catalana i, dia a dia, estem donant una lliçó de paciència, de respecte i de ciutadania a la classe política en aquest i en molts altres temes. Faci el possible per buscar un forat i atengui totes les associacions d'ajuda al poble sahrauí i als seus representants i desfaci aquest i altres malentesos.

Gràcies, Senyor President

Malgrat els nostres polítics, la lluita continua

2008-04-09T08:50:00Z

Estimats amics:

Avui ens volem fer ressò d'una notícia molt important respecte a la situació del poble sahrauí, arran de les declaracions del president de la Generalitat, José Montilla, a l'agència oficial marroquina MAP.

@MORE@

El president de la Generalitat catalana ha qualificat d'"avanç substancial" la proposta d'autonomia plantejada pel Govern marroquí per resoldre el contenciós del Sàhara Occidental. La iniciativa proposa una àmplia autonomia per a la regió, tot i que mantenint-se sota sobirania marroquina. "Evidentment, la proposta marroquina de concedir al territori àmplia autonomia és un avanç substancial i un bon inici per solucionar el conflicte", ha declarat Montilla en l'entrevista concedida a l'agència MAP, en l'inici de la seva visita de tres dies al Marroc.

El president Montilla ha destacat que "les parts tenen cada vegada més interès a solucionar aquest conflicte sobre la base d'un acord en el marc de la legalitat internacional" Per això, l'Associació d'immigrants Sahrauís (AISAC) i el moviment solidari amb el poble sahrauí convoquen una concentració dimarts que ve, 15 d'abril, a les 19.00 hores, davant de la seu de la Generalitat de Catalunya, a la plaça Sant Jaume, per denunciar i rebutjar les citades declaracions i recordar al Govern de la Generalitat que el conflicte sahrauí és un litigi de descolonització dels pobles, tal com figura en totes les cartes i resolucions de les Nacions Unides.

És també interès dels convocants ressaltar que és la primera vegada que una autoritat de la Generalitat es pronuncia en favor d'una proposta, que no respecta la legalitat ni el dret internacional i que viola totes les resolucions internacionals que exigeixen l'autodeterminació de la població sahrauí, l'execució de la qual inexorablement ha de ser per la via democràtica i no mitjançant solucions enllaunades, que no contemplen la decisió i el sentir del poble sahrauí.

Amb aquestes declaracions, el Senyor Montilla ignora el sentiment generalitzat de la societat civil catalana que, dia rere dia, mostra el seu suport al poble sahrauí i el seu rebuig a les violacions, abusos i atropellaments que cometen les autoritats marroquines als territoris ocupats. Igualment, els convocants sol·liciten al moviment solidari amb el Sàhara emetre comunicats de suport al dret d'autodeterminació del poble sahrauí i de condemna de les violacions sistemàtiques dels drets humans que exerceixen les autoritats marroquines

El 'Projecte Sàhara', des de la seva petita parcel·la, recolza totes aquelles iniciatives que fan referència al respecte als drets humans i a les reivindicacions del poble sahrauí, igual que al compliment de les diferents resolucions de Nacions Unides pel que fa al futur dels territoris, però, sobretot, a les persones, els sahrauís.

Senyor president, vostè no pot actuar d'esquena a la majoria de la societat civil catalana . Per favor, fa gairebé 33 anys algú ja va vendre el Sàhara i la seva gent. El Sàhara Occidental no és moneda de canvi. Ja n'hi ha prou.

Bea

2008-03-20T08:23:00Z

L'èxit d'una missió com la nostra no només es mesura pels resultats finals, sinó també pel seu desenvolupament. En diem avaluació sumativa i formativa

Sens dubte, per assegurar-se un bon funcionament d'un projecte s'ha de tenir en compte la selecció de participants. Els programes concursos de televisió tenen un àmplia experiència en aquests temes.

Sí que coneixem als nostres nois, però què passa amb els adults que ens acompanyen. Bé, doncs és el cas de Beatriz, Bea per a tots els del grup.

@MORE@

La Bea era la mare, i és la mare, d'un dels components de l'expedició. Al setembre, ens va proposar que li agradaria acompanyar-nos. Durant l'any ha assistit a les reunions que li permetia el seu feina d'infermera a l'hospital de la Creu Roja de Barcelona.

Sempre ha estat al costat nostre per preparar activitats i s'ha manifestat com una persona positiva i entusiasta.

I va arribar el dia 8 de març i puntual va aparèixer a l'aeroport del Prat amb la seva motxilla, amb el seu positivisme, amb la seva alegria i, és clar, amb la seva experiència d'infermera i mare.

Crec que parlo per boca de tots quan agraeixo de tot cor el treball realitzat per la Bea, que va saber en tot moment estar a l'altura de les circumstàncies i donar un exemple de dedicació i treball pels altres.

Tant a l'Escola de Dones de Dakhla com durant el viatge atenent tots aquells que se'ns acostaven amb molèsties i els que buscaven un bon tema de conversa o de reflexió.

Gràcies per ser com ets i moltíssimes gràcies per venir.

Projecte viu

2008-03-18T11:28:00Z

A Mireia, Víctor A., Inma, Alba B., Daniel C., Alba C., Ainoha, Pau C., Daniel Cr., Xavi, Pau Ch., Albert, Eric, Maria Antònia, Laura, Narcís, Karen, Jonathan, Rachel, Pablo, Víctor G., Patricia, Sara, Bea G., Carlos, Julia, Andrea, Alex, Carla, Natalia, Beatriz M., Fanny, Ricky, Marc, Fran O., Sara P., Samuel, Albeta, Leonor, Doris, Dani P., Ana, Marta, Jan Marc, Esmeralda, Meritxell, Judit, Arlen, Víctor V., Esther, Sonia, Sergi, Fran L., Dagmar, Miquel Àngel, Beatriz, gràcies per la vostra feina i la vostra dedicació.

@MORE@

Sense vosaltres no hauria estat possible. El vostre comportament i el vostre grau d'implicació ha de ser un exemple per a tots.

Encara que alguns heu tornat amb problemes estomacals, heu donat una lliçó a més d'un adult.

Pares, amics i autoritats de Santa Coloma de Gramenet, hem d'estar contents amb aquests nois perquè són una porta viva a l'esperança.

Vosaltres sou el projecte i per això puc afirmar que, en aquests moments, té més vida que mai.

Gràcies.

'Candi', 'candi'. Llàgrimes, llàgrimes

2008-03-17T11:55:00Z

Si tot el projecte és un conjunt d'experiències, potser la més important és el dia de la partida i la tornada a casa.

El divendres 14, quan vam acabar el ritual diari de l'esmorzar, vam començar a fer-nos una mica la maleta. Miquel Àngel Para, l'ànima original del projecte i l'únic cooperant que ha fet les vuit edicions, va passar a buscar-me a primera hora a la meva haima. Havíem d'anar de visita per totes les haimes i comprovar que els nois s'havien portat bé, que les famílies sahrauís estaven contentes i que ens tornarien a convidar l'any que ve, i, en definitiva, a acomiadar-nos dels nostres amfitrions durant aquesta setmana.

@MORE@

Abraçades, salutacions i els millors desitjos per al viatge es van combinar amb la sinceritat d'un poble ple d'esperança que necessita una solució immediata al seu problema.

Acabada aquesta part, vaig tornar a la haima i vaig intentar menjar alguna cosa. No vaig poder. Ja tenia un nus a l'estómac. Vam anar a Protocol, ens vam rentar i, com que era divendres, dia de festa musulmà, vam decidir anar al mercat i fer les últimes compres. En vam haver de fer poques, perquè ens havien omplert de regals per a nosaltres i per a les nostres famílies.

Abans del migdia érem a les haimes, aprofitant els últims moments amb els nostres amics. Encara que Bah, el nostre conductor, ens esperava a la plaça de la daira a les 12.30 hores ens vam demorar perquè no trobàvem el moment de separar-nos.

A la plaça, es repetia col·lectivament l'escena del comiat particular. Candi, candi, llàgrimes, llàgrimes.

Això sí que és agermanar pobles, cultures i sentiments. Potser no fan tanta falta documents d'agermanament, ni plaques ni congressos, sinó experiències com les d'aquests nois que han descobert que el món és més dur del que ells es pensaven i que, malgrat això, la gent d'aquest petit lloc enmig del no-res és feliç i els acull amb amor.

Candi, candi, però amb alegria.

Rectificar és de savis o això diuen

2008-03-13T11:41:00Z

Ens acomiadàvem ahir dient que el "desert no es mou, però nosaltres sí". Ja m'han rectificat diverses persones, però qui s'ho ha pres pitjor ha estat el desert. Avui, s'ha alçat un xaloc molt molest. La veritat és que algun any l'hem tingut pitjor i, encara que hi estem acostumats, mai deixa de ser com a mínim molest. Personalment, crec que ha estat una petita estiada d'orelles per la supèrbia que vaig manifestar ahir amb les meves paraules.

Avui, una miqueta de desert s'ha ficat en les nostres estances, en els nostres cabells, en la nostra boca. Crec que tinc sorra en parts del meu cos gairebé desconegudes.

@MORE@

Per això, aprofito l'ocasió per dir a tothom que els deserts també es mouen i en alguns casos per culpa nostra.

Feta la rectificació, voldria enviar la crònica . Una mica abans de les set del matí han arribat a l'alberg de Protocol els últims membres de l'expedició: la Núria, la regidora de Solidaritat de la nostra ciutat; la Sílvia, una amiga i, a la vegada, tècnica de l'ajuntament; en Ferran, el fotògraf d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, i l'Helena, redactora del mateix diari.

Gairebé no els hem deixat descansar. De seguida s'han posat les piles i ens han acompanyat en les nostres tasques i activitats a Dakhla. Han visitat l'Escola de Dones, l'Escola de Cecs i l'Escola Especial, i han vist com treballen els nois i l'entusiasme que posen en cada moment. Cap a quarts d'una, s'han refugiat del xaloc a l'alberg.

Després del dinar i del conegut cafè han descansat fins a les quatre per anar a veure les activitats de l'Escola ordinària i, gairebé sense baixar del camió, han acompanyat els nois encarregats dels centres juvenils fins a Jerefia, un barri a l'altre extrem de Dakhla. Jo crec que ells també tenen sorra fins i tot al passaport.

De tornada a l'alberg hem recollit aigua i ens hem dirigit fins a la nostra daira, on l'alcalde, Mohammad Omar, ens ha fet una rebuda com a ambaixadors.

Aagafaran el llit o el sac amb moltes ganes.

La calor i el cansament comencen a fer efecte en alguns de nosaltres. De moment, només és algun mareig i algun trastorn d'estómac. Tot plegat superable amb descans i una mica d'ombra. Encara no hem arribat al Fortasec.

Fins demà, amics