Aquest estiu, amb certa freqüència, hem trobat en els programes de les activitats estivals d'alguns pobles de Catalunya, un bon nombre de sopars solidaris aprofitant l'estada dels nens sahrauís que vénen de colònies d'estiu.

Avui, pràcticament, tots ells, els nens sahrauís, han tornat als campaments de refugiats, enmig del desert algerià.

Han tornat tots carregats de regals, d'amor i, perquè no dir-ho, d'algun quilet més que no va mai malament. Però, sens dubte, a part de les ganes de retrobar-se amb les seves famílies, han tornat amb cert disgust. A aquests nens i nenes de set a 12 anys els és una mica difícil de comprendre per què en el món existeix tanta diferència. Per què les seves famílies espanyoles tenen tantes coses i per què ells no tenen ni país.

En un altre ordre de coses, i continuant amb la nostra petita Galeria Pròpia de Personatges, avui voldria dedicar-li unes línies a una gran persona, com totes les que estan lligades al Projecte, Dolores Gómez Fernández, per la majoria, Loli Gómez.

Vaig conèixer Loli cap al 1996, quan era un director novell d'institut. Un matí de tardor es va presentar al meu despatx i vam parlar sobre la Regidoria de Cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, de recent creació, i de les iniciatives que portaven a terme. Les circumstàncies van fer que coincidíssim en diverses ocasions més fins que ella juntament amb altres persones va liderar la iniciativa original del Projecte Sàhara, avui Projecte Dakhla 2009.

Va ser la primera a apadrinar el projecte des de la seva regidoria i després des de la Tinença d'Alcalde. I va acompanyar la primera expedició en el seu periple pels diferents campaments.

He perdut el compte del nombre d'ocasions que ens hem trobat per parlar del projecte i d'altres iniciatives solidàries de la ciutat. I del nombre de vegades que ens ha acomiadat i ens ha rebut després de cada viatge.

Encara que les seves responsabilitats com a diputada de Salut Pública i Consum a la Diputació de Barcelona la tenen més que ocupada sempre ha sabut treure un temps per acompanyar iniciatives solidàries, no només de la seva ciutat sinó també a nivell estatal i internacional. El seu consell i la seva experiència han estat per a nosaltres de gran ajuda i un exemple per a tots.

Després del descans estival hem tornat a la normalitat, però, durant aquest parèntesi hem continuat treballant i polint temes amb vista al Projecte Dakhla 2009, del qual s'està forjant l'inici.

En pròximes entregues us anunciarem el calendari i les diferents activitats que s'han programat per preparar als nois per al viatge que es farà a la primavera del 2009.

I per descomptat, us seguirem presentant grans amics de la nostra petita Galeria de Personatges. Així que fins aviat.