Des de petit m'ha agradat passar davant de certes pastisseries i mirar al calendari que hi havia a l'aparador la festivitat que una coneguda marca de cava ens recordava, a la vegada que ens convidava a consumir.

No cal dir que era l'agenda més dolça que qualsevol es pogués imaginar. Ara, tinc una agenda molt més formal i, per descomptat, menys dolça. Hi apareixen, juntament amb les festivitats locals, autonòmiques i estatals, i les onomàstiques, una multitud de dies i setmanes internacionals. En alguns casos s'arriben a solapar. I la veritat, no sé què té a veure el "Dia Mundial de la no Violència" amb el "Dia Mundial de la Lepra", tots dos situats el 30 de gener. Encara que pitjor és el cas del dia 1 d'octubre en el qual se celebra el "Dia Internacional de les persones grans", el "Dia Internacional de les persones sordes" i el "Dia Internacional de l'hepatitis C".

Davant l'allau de dies internacionals o mundials que diferents entitats han acordat i s'han proposat ressenyar en el nostre calendari particular, crec que n'hem de rescatar alguns abans que es facin massa quotidians i corrents i, gairebé per això, invisibles.

És el cas del dia 20 de juny, "Dia Mundial del Refugiat". Un refugiat és aquella persona que està fora del seu país i no pot o no vol tornar-hi perquè és perseguida o té por de ser perseguida per la seva raça, religió, nacionalitat, per ser membre d'un determinat grup social o per la seva opinió política.

Aquesta definició, de tan clara, pot semblar freda. Darrere de cada una d'"aquelles persones" (dones, homes, {gent gran} i nens) hi ha un drama o un conflicte latent que {els} impedeix fer vida normal. Molts d'ells han travessat fronteres, han perdut éssers estimats i ara es veuen amuntegats en camps de refugiats. Naturalment, el dret internacional preveu la protecció especial {de què} han de ser objecte els refugiats. Específicament, en el IV Conveni de Ginebra i al Protocol u es confereix una protecció especial als refugiats, en particular {als que} es troben en territoris ocupats. I el principi del no rebuig és la base del dret dels refugiats. Però això no és suficient.

Per una altra part, tots els refugiats han d'estar emparats per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). L'ONU, a través de l'ACNUR, procura assegurar el respecte i el reconeixement dels drets humans bàsics dels refugiats, incloent-hi la seva capacitat per buscar asil i garantir que cap refugiat sigui tornat involuntàriament a un país on tingui fundats temors de ser perseguit.

Però això no és suficient. El que queda clar és que els refugiats del món, i en concret els nostres germans sahrauís, depenen en gran mesura de l'ajuda internacional. Aquesta assistència procedeix de l'Oficina Humanitària de la Comunitat Europea (ECHO), el govern algerià, el Programa Mundial d'Aliments i l'ACNUR, així com de diverses organitzacions no governamentals europees i de fonts bilaterals. Però us prometo que no és suficient. Nosaltres que hem estat als campaments al voltant de Tindouf us podem assegurar que els nivells de nutrició, higiene i atenció mèdica es deterioren sense parar amb els anys. Augmenten entre els nens la desnutrició i les malalties i la qualitat de l'aigua potable és precària. Per això, malgrat el dia mundial corresponent, dels 40 segons que li dedicaran els telediaris, dels personatges mediàtics que ens ho recorden i que es faran alguna foto, malgrat tot, no és suficient.

No se m'acut com podem fer arribar a la resta de la població que la tragèdia d'un refugiat és difícilment comparable a qualsevol altre drama. Avui o demà, quan algú us ho recordi, pareu-vos a pensar en els milions de persones que viuen refugiades, torneu-vos a llegir aquestes línies i envieu-me la vostra opinió. 20 de juny, Dia Mundial del Refugiat.