Ahir al campament de Dakhla van arribar al migdia als 48 graus centígrads. Des de les 10 del matí fins a mitja tarda el campament sembla sumit en un son profund. Tota la vida del campament, tot el moviment, sembla letàrgic.

Són els nens, la gent gran i les dones embarassades els que porten pitjor l'onada de calor. Per això des de fa anys són moltes les organitzacions i municipis que lideren la campanya de la Colònia d'Estiu.

Aquest és un dels projectes de Cooperació i de Sensibilització més interessants que es fan amb el poble sahrauí. Per uns dies, tot just dos mesos, intentem que els nens descobreixin un món nou i amb els seus grans ulls s’emportin noves i gratificants experiències.

Però darrere del Projecte Sàhara hi ha moltes hores de feina per poder coordinar la campanya des dels campaments fins a la família d'acollida.

Jo voldria aprofitar l'ocasió per rendir homenatge a totes les compromeses famílies d'acollida que, des de fa anys, els obren les portes de casa seva i del seu cor a aquests nens. Són especialment gent molt responsable, ja que durant l'estada dels nens se’n preocupen, els porten al pediatre, a l'oculista, al dentista i on faci falta. És més, la seva solidaritat no acaba quan els nens tornen als campaments, sinó que també es preocupen i estan pendents d'ells.

Per Setmana Santa, durant el pont de la Constitució o en Nadal s'organitzen vols xàrter de famílies espanyoles que visiten la família del seu nen sahrauí.

Els llaços que s'estableixen entre les nostres famílies i les sahrauís estan per sobre de vaivens polítics o resolucions fantasmes.

D’aquí a poc, en només dues setmanes començaran a desembarcar nens. Per a ells i per a les famílies d'acollida comença una muntanya russa d'emocions i descobertes. I és clar, la principal és el mar, la piscina o la banyera.

Aquells que repeteixen visita no dormen esperant l'ocasió d'enfundar-se el banyador i banyar-se.

Als que vénen per primera vegada, els seus ulls els canvien de color quan veuen per primera vegada el mar, aquell desert blauenc. Molts s'acosten a la platja i miren detingudament com vénen i van les onades. Només, els més valents i els veterans es banyen el primer dia.

No ens n’adonarem i haurà passat l'estiu, i arribarà el moment del comiat, de les llàgrimes, dels petons. Hauran d'agafar l'avió i tornar fins a la veïna Alger i d'allà als campaments. Però fins al moment, disfrutem del carinyo i de la il·lusió que manifesten aquests nens.

Gràcies a tots, els que des de fa mesos treballeu en el projecte i per fer l'impossible fàcil.

I ànim, que els nois ja són a punt d'arribar.