Gràcies a tu, Joan, per ser el guia perfecte :)

Helena

I gràcies per la paciència :P

Hola!

He entrat a la pàgina del periodico i a una banda he vist el vostre blog, m'ha atrapat... Sahara... sona be, oi?

Suposo que aquesta aventura serà molt profitosa per tots vosaltres, realment fer coses d'aquestes és impressionant.

Ara mateix podria dir tantes coses... però prefereixo que ens anem coneixen, si voleu... i que visiteu el meu blog, fins hi tot us pot interessar i en el millor dels casos que ens doneu un cop de mà per fer-lo crèixer cada cop més.

Vinga, aveure si us animeu eh?

Un petonàs i un gran somriure per cada un de vosaltres.

Tina.

I ara més viu que mai!!

Totes aquestes persones a les que ens has nombrat, a totes i cadascuna d'elles, no ens ha deixat indiferent l'experiència, aquells que han baixat per primer cop ara estan vivint un munt de coses noves i experimentant un munt de sensacions, però aquells que repetim també, no és tant xocant com el primer cop, però mai anar al Sàhara ens deixa indiferents per molts cops que haguem estat!

Ara del que es tracte és de que aixó no quedi aquí, que la gent segueixi movent-se i lluitant per aquest poble que tant ens ha donat i que tant es mereix que se'l recolzi i que fem que se l'escolti d'una vegada!

Sàhara lliureee!!!

(Gràcies per comptar sempre amb els ex-almunes i deixar-nos seguir participant i fer nostre també el projecte!)

Hola a tothom! Gràcies no només a Joan i a Miquel Àngel sinó també a l'alumnat, el qual ha estat a l'alçada de la situació i ha sabut guanyar-se l'estima de la gent i l'aprovació excel·lent del professorat. Nois i noies que amb la il·lusió de conéixer altres realitats i de compartir el que són i el que tenen, han tornat amb el cor ple de d'alegria, de satisfacció, de lluita i, com no, de responsabilitat i maduresa humana.

El jovent sorprén!!!!!

os abeis dejado a la desi ¬¬' !!

Ens hem d'agrair tots tot, seria un proces inútil ja que no ens cansariem mai d'agraïrnos coses..

És una experiencia que cada cop que es repeteix et canvia una part diferent de l'anterior..

Només demano que aquesta experiència estigui sempre present en les nostres vides i que la cosa no es quedi així, que estem parlant de persones no d'objectes. Que el projecte estigui durant molts més anys vigent, perque més joves el puguin disfrutar.

Perque com sempre es diu, nosaltres oferim, pero el resultat final es que nosaltres sempre acabem guanyant més del que oferim, aquesta és la gràcia d'aquest poble tan generós...

Sàhara lliure

Sàhara al cor...

Estic totalment d'acord amb tu Joan. L'ànima del projecte són cadascun dels nois i noies que hi van participar i l'han fet possible amb la seva implicació, dedicació i ideals de justícia i compromís! Joves de Santa Coloma de Gramenet que ens permeten pensar el futur amb optimisme!!!!

aish campillo q te'ns fiqes melancolic!! jaja

gracies a tu i al para per organitzar-lo un any mes i haber fet posible algu tan important per nosaltres!

un peto homee!

fernandez! jaja

SÀHARA AL COR!

Joan, servidora, queria ser como vosotros, era mí sueño desde mí más tierna infancia, aprendí a leer a los tres años, las miserias contadas en aquellos mí primeros libros, hicierón de mí, algo más que una lectora empedernida, la generosidad, el no desear, tener mucha ropa, juguetes, con cualquier cosa me sentia feliz-triste, es normal, que a veces se me olvidaran, los niños de la Cabaña del Tio Tom: la vida, no ha sido tan mala conmigo, a pesar del dolor, que supuso perder al ser más hermoso, que ha pasado por mi vida, él, mi gran y único amor, tras un largo noviazgo, 11 años servidora, y 13 él, tan solo su voz, me hizo sentir las arañillas en el estomago, hubo de todo, malos momentos, pero cuando el amor es pronfundo, no hay obstaculo que no pueda superar, quedé sola con nuestros cuatro pequeños, dos de ellos ni tan siquiera le conocierón, los he ido sacando, a base de amor, trabajo y sacrificios, pero cuando llegaba a mí casa, los tenia a ellos, además, de una ducha, un plato de comida. Mi ilusión, más bien mí deseo, se trunco, cuando sufri un gravisimo accidente cuando volvia de llevar a mi pequeña al pediatra, aquel autobús municipal, no solo me ha dejado con invalidez severa d...