SirocoEns acomiadàvem ahir dient que el "desert no es mou, però nosaltres sí". Ja m'han rectificat diverses persones, però qui s'ho ha pres pitjor ha estat el desert. Avui, s'ha alçat un xaloc molt molest. La veritat és que algun any l'hem tingut pitjor i, encara que hi estem acostumats, mai deixa de ser com a mínim molest. Personalment, crec que ha estat una petita estiada d'orelles per la supèrbia que vaig manifestar ahir amb les meves paraules.

Avui, una miqueta de desert s'ha ficat en les nostres estances, en els nostres cabells, en la nostra boca. Crec que tinc sorra en parts del meu cos gairebé desconegudes.

Per això, aprofito l'ocasió per dir a tothom que els deserts també es mouen i en alguns casos per culpa nostra.

Feta la rectificació, voldria enviar la crònica . Una mica abans de les set del matí han arribat a l'alberg de Protocol els últims membres de l'expedició: la Núria, la regidora de Solidaritat de la nostra ciutat; la Sílvia, una amiga i, a la vegada, tècnica de l'ajuntament; en Ferran, el fotògraf d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, i l'Helena, redactora del mateix diari.

Gairebé no els hem deixat descansar. De seguida s'han posat les piles i ens han acompanyat en les nostres tasques i activitats a Dakhla. Han visitat l'Escola de Dones, l'Escola de Cecs i l'Escola Especial, i han vist com treballen els nois i l'entusiasme que posen en cada moment. Cap a quarts d'una, s'han refugiat del xaloc a l'alberg.

Després del dinar i del conegut cafè han descansat fins a les quatre per anar a veure les activitats de l'Escola ordinària i, gairebé sense baixar del camió, han acompanyat els nois encarregats dels centres juvenils fins a Jerefia, un barri a l'altre extrem de Dakhla. Jo crec que ells també tenen sorra fins i tot al passaport.

De tornada a l'alberg hem recollit aigua i ens hem dirigit fins a la nostra daira, on l'alcalde, Mohammad Omar, ens ha fet una rebuda com a ambaixadors.

Aagafaran el llit o el sac amb moltes ganes.

La calor i el cansament comencen a fer efecte en alguns de nosaltres. De moment, només és algun mareig i algun trastorn d'estómac. Tot plegat superable amb descans i una mica d'ombra. Encara no hem arribat al Fortasec.

Fins demà, amics