La setmana ja va començar amb carreres. A mig matí Josep Lluís Sánchez, tècnic de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, però per sobre de tot amic, ens va acompanyar a la companyia aèria Air Algerie, per recollir els passatges i negociar el pes. No va ser gens fàcil. Només podíem embarcar 1.800 quilograms d'ajuda humanitària.

Dimarts, vam començar a empaquetar per segona vegada. Després de les classes o en alguna hora lliure apareixien pel magatzem brigades improvisades de nois. Al principi, eren només els membres del projecte, al final de la tarda eren una gran majoria.

Dimecres, es va repetir la mateixa situació. Qualsevol moment era bo per baixar de les classes, agafar la cinta de precintar, pesar les caixes, reforçar-les i tancar-les, Ens volíem quedar fins a tarda, però no va ser possible.

Finalment, dijous vam fer un intensiu, des de les vuit gairebé fins a les onze de la nit. A la sala d'actes, un canó connectat a un ordinador projectava en temps real les caixes, el contingut i el pes. Al voltant, caixes, cintes de precintar, cúters, cartró, una mica de música i molta il·lusió.

Divendres, vam acabar de tancar les últimes caixes, les de les haimes. En grups de cinc o sis, cada un de nosaltres conviurà en una haima amb un família.

Amb una gran alegria s'omple fins a rebentar la caixa amb productes de primera necessitat que allà gairebé mai arriben; sabó, cremes per combatre la calor del desert, tovalloletes i regals tan senzills com agraïts: una llibreta, una caixa de colors o uns lligacues.

Totes les vam col·locar al vestíbul de l'institut, a l'espera, dissabte, de carregar-les al camió a partir de les tres de la tarda.

En 24 hores embarcarem a l'aeroport del Prat, deixarem la nostra família i la nostra còmoda vida per anar a trobar els nostres amics sahrauís.

El viatge no serà fàcil ni còmode. De Barcelona a Alger, allà haurem de reconèixer totes les caixes i portar-les de la zona d'internacional a la zona de nacional, en un temps rècord per no perdre la connexió. El vol fins a Tindouf és de gairebé tres hores.

A l'aeroport de Tindouf ens esperaran els representants del Front Polisario amb el transport. Aquest any seran almenys tres camions i algun Toyota.

Tornar a començar. Muntar una cadena, recollir caixes i pujar-les al camió. Això no passarà abans de les quatre de la matinada.

Pujarem als camions i tres hores i mitja després haurem arribat a Protocol de Dakhla. Descarregades les caixes i les nostres motxilles, intentarem dormir i recuperar-nos. Però això serà una altra història.