¿Per què uns joves perden el temps així? Són nois i noies de 16 a 19 anys d'una ciutat mitjana. Són o han estat alumnes de l'IES Ramon Berenguer. I, evidentment, no tots són excel·lents estudiants, però a tots els mou una idea:

--Sara P., 17 anys, cursa primer de batxillerat social: "Doncs,... hi vull anar per ajudar aquest poble. Veure com viuen, el que fan, compartir les seves poques coses. En realitat, conviure amb ells durant una setmana el màxim de temps possible".

--Doris P., 16 anys, també de primer de batxillerat social: "Alhora que viuré una experiència nova, vull ajudar persones que no tenen res i són capaces de compartir casa seva, una haima del desert, amb una desconeguda".

--Judit V., 16 anys, cursa primer de batxillerat social: "Crec que, d'alguna manera, coneixeré el que és verdaderament la necessitat i la pobresa que hi ha al món i, alhora, intentaré ajudar aquelles famílies i aquells nens. També crec que m'adonaré realment que es pot ser feliç sense necessitat d'aparells innovadors (mòbil, play, nintendo...)".

--Ricky M., 17 anys, estudia primer de batxillerat artístic, molt artístic: " Bé, crec que és de les coses més importants que em puc plantejar. Però no em refereixo només a veure les condicions dels campaments, ni a la pobresa, que d'això en sóc una mica conscient, sinó a interessar-me per la vida d'una gent que lluita de manera pacífica per escollir el seu futur, un món millor i més just. ¿Com no ha de ser això positiu, per a mi i per a tots els meus companys?"

Em sembla trist sentir multitud de tertulians que s'omplen la boca de frases com "els joves d'avui no tenen valors", "on arribarem amb aquesta joventut". Aquests nois, en el fons, demostren que davant d'una injustícia o un projecte, els joves sí que es poden organitzar i donar respostes constructives i positives.

Ells no viatgen a Dakhla com a turistes. Quan arriben als campaments han de treballar. Als matins a les escoles, madrasses, col·laborant amb els professors natius i portant-los material escolar. Un material escolar que fa diversos mesos que estan recollint, a partir de donacions de les escoles primàries de la zona i de particulars. A les tardes, col·laboren amb els centres juvenils realitzant tallers lúdics i esportius. I la resta del dia, el comparteixen amb una família, amb la seva família sahrauí, que els acull a la seva haima i comparteix taula i te amb ells.

Al cap d'uns dies, quan pugen als camions i agafen la pista cap a Tindouf, alguna cosa d'ells queda entre la sorra del campament. Avui, dimecres 30 de gener, hi ha més de cinquanta joves que s'estan preparant per a una de les experiències més importants de la seva vida. Alguns baixen per primera vegada als campaments, d'altres repeteixen, però a tots els mou una idea: construir un món millor.