Malgrat l'aparent estabilitat política i el fet que el país no sol ser objecte de grans desastres naturals, el Paraguai, amb 6,6 milions d'habitants, és una de les nacions més pobres i menys industrialitzades d'Amèrica Llatina, amb uns ingressos per càpita de només 1.222 dòlars (vint vegades inferior a la renda espanyola)

L'Organització Nacional per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) ha alertat sobre l'augment de la desnutrició al país: de les 250.000 persones en estat de desnutrició que hi havia a la dècada dels 70 s'ha passat a prop d'un milió en l'actualitat.

El 39,2% de la població és pobra, mentre que el 22,1% viu en situació d'extrema pobresa, fet que els impedeix accedir al cistell bàsic d'aliments.

És també un dels països amb més desigualtat del continent: els ingressos del 10% de la població més rica són 40 vegades superiors als del 10% de la més pobra. Un exemple, malgrat l'abundància d'aqüífers (l'aqüífer Guaraní és un dels més grans del món) el 50% de la població no té accés a aigua potabilitzada.

Actualment, l'expansió del cultiu mecanitzat de soja transgènica ha implicat la desaparició de minifundis familiars. Els seus propietaris s'han vist obligats a emigrar als cinturons de misèria urbana de ciutats paraguaianes, o fins i tot més lluny; a Buenos Aires o a Espanya. S'estima que el 20% de la població paraguaiana en edat laboral viu a l'estranger.

Per una altra part, la malaltia del dengue castiga recurrentment les famílies més empobrides. Entre el 2006 i el 2007, l'Organització Mundial de la Salut ha estimat que més de 200.000 persones s'han vist afectades per aquesta malaltia.

El Paraguai és l'únic país llatinoamericà que es pot considerar bilingüe, ja que amb el castellà, el guaraní és l'idioma d'ús comú. Aquesta cultura perviu en la música, les tradicions i antigues pràctiques com la minga o treball compartit per les famílies camperoles, una clara manifestació, encara vigent, del sentit de la solidaritat entre els paraguaians.