En situacions de crisi, i de forma lamentable no abans, sorgeix amb força l'autocrítica i l'interès comú per saber que ens ha fet tocar fons. També és la conjuntura en què existeix més receptivitat a nous plantejaments, fins i tot els més desgavellats. D'això últim, en tenim molta experiència els europeus, per comprovar-ho només fa falta repassar la història de barbàrie del segle XX.

Quan la llum s'apaga al mig d'una festa, tothom dóna cops de mà per les parets buscant l'interruptor. En això estan ara polítics i gurus econòmics de mig món... però també milions de persones que perden la feina, la casa, els seus projectes de futur...

La falta de previsió i l'absència de claredat en la manera de com sortir-se'n és la norma comuna en organismes internacionals, caps de govern, claustres universitaris, consells d'administració bancaris... L'embolic és tan gran i l'autoengany de tots ha estat tan profund, que fins i tot trigarem molt a veure llum al final del túnel.

D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en l'actualitat habiten a Espanya 46.063.511 persones. A més d'aquesta xifra, a la pàgina web de l'INE es poden conèixer els noms més comuns, la distribució de cognoms per províncies i, fins i tot, el nombre de persones que comparteixen els seus dos cognoms amb un mateix.

Aquest tipus d'informació desperta la curiositat de qualsevol, no obstant, tan sols forma part del que és anecdòtic. Tots assumim que qualsevol persona que resideixi en aquest país, amb independència del seu cognom, té accés a serveis bàsics com atencions mèdiques, aigua potable, sanejament, educació, alimentació... Es tracta de drets essencials fora de qualsevol tipus de discussió.

Llegir més

Durant les últimes setmanes, un ball de xifres milionàries ens està ajudant a perdre el sentit de la magnitud, tot i ser una de les primeres coses que s'aprenen a qualsevol escola del Paraguai, Espanya, el Nepal o Massachusetts. A aquestes altures, sembla generalitzada la confusió entre els conceptes de quantitat: molt i poc. De la mateixa manera, la comprensió del significat exacte dels números fa la sensació d'haver-se perdut.

A això hi contribueixen, cada dia que passa, les notícies i titulars amb les quantitats destinades pels governs dels principals països del món per cobrir les pèrdues de bancs, asseguradores, fons d'inversió... Els EUA hi destinaran 700.000 milions, Alemanya 500.000 milions, Espanya 100.000 milions, i així un incomptable rosari d'anuncis milionaris per cobrir els esvorancs deixats per anys de "brillant i exitosa" gestió financera promoguda per les corporacions privades més grans del món, beneïda per governs seriosos, bancs centrals rigorosos, prestigiosos acadèmics, analistes solvents...

Li va costar decidir-se. Mentre preparava la maleta, va pensar en l'edat dels seus pares, en les feines que haurien de seguir fent sense la seva ajuda; l'horta, el petit ramat, la casa... Va pensar en l'esquena del seu pare després de 50 anys de pagès... va pensar en les mans adolorides i incansables de la seva mare cosidora.

Li feia pena haver de deixar-los, just ara que l'aixada començava a fer-se més pesada i que l'agulla s'enfilava amb més lentitud. Però Marta era conscient que no hi havia alternativa; l'última malaltia del pare es va emportar els escassos estalvis, mentre que horta, ramat i costura ja no arribaven per cobrir les despeses de l’atrotinada casa. El seu viatge era la solució. Llegir més

Cobrir les necessitats alimentàries de 850 milions de persones víctimes de la fam, o augmentar els ingressos dels 3.000 milions d'éssers humans que disposen de menys de dos euros al dia, són desafiaments immensos, on l'expressió "sumar esforços", adquireix tot el seu significat més enllà de la tradicional retòrica.

En la tasca per millorar les condicions de vida de l'alt percentatge de població mundial que avui viu en situació de pobresa és necessària la participació d'organismes internacionals, Estats, oenagés, societat civil i, per descomptat, el sector privat.

Llegir més

Samuel Benítez va néixer fa 40 anys en una comunitat camperola del departament de Caazapá. Els seus primers records tenen un tacte agradable i són de color blanc... ¡¡cotó!!, amb què les seves mans van aprendre a jugar, i amb la collita del qual, entre els mesos de març i abril, la seva família obtenia els únics ingressos econòmics de tot l'any.

Samuel es va casar el 1989, el mateix any que el general Strossner va ser enderrocat pel seu consogre, el general Rodríguez; canvi que va permetre el retorn de la democràcia al Paraguai.

La meva feina al Paraguai amb l'oenagé Acció contra la Fam guarda una estreta relació amb les difícils condicions de vida de bona part de les 270.000 famílies camperoles amb què compta el país, un terç dels seus habitants totals. Les raons d'aquesta crisi són múltiples, i sobre elles parlaré en les pròximes actualitzacions d'aquest bloc. En aquesta ocasió em centraré en el cultiu de més èxit al Paraguai en els últims anys, la soja, però els beneficis de la qual, lamentablement, estan deixant de costat la immensa majoria de les famílies camperoles, mentre que els perjudicis sí que es redistribueixen entre el conjunt de la població paraguaiana.

Els consumidors espanyols han descobert en els últims anys les formidables propietats nutricionals de la soja i, amb això, una gran varietat d'aliments derivats seus: begudes, iogurts, refrescos, complements dietètics com la lecitina o les isoflavones de soja, entre altres. La publicitat s'ha encarregat d'atorgar-los unes propietats gairebé màgiques i, en conseqüència, el consum ha crescut exponencialment. Llegir més