Cobrir les necessitats alimentàries de 850 milions de persones víctimes de la fam, o augmentar els ingressos dels 3.000 milions d'éssers humans que disposen de menys de dos euros al dia, són desafiaments immensos, on l'expressió "sumar esforços", adquireix tot el seu significat més enllà de la tradicional retòrica.

En la tasca per millorar les condicions de vida de l'alt percentatge de població mundial que avui viu en situació de pobresa és necessària la participació d'organismes internacionals, Estats, oenagés, societat civil i, per descomptat, el sector privat.

Precisament ha estat al Paraguai on he pogut conèixer un exemple d'empresa, que com poques, uneix l'objectiu de crear riquesa, amb el principi de Responsabilitat Social, un terme molt de moda avui dia, del qual potser no hagi sentit parlar la protagonista d'aquest text, però del qual sens dubte podria donar càtedra sincera en alguna de les exclusives escoles de negocis tan en voga en països del Nord.

Doña María Ana va aprendre aviat a tirar endavant la seva família fent cercles amb massa de farina de blat de moro, midó de mandioca, ou, llard i formatge... Les seves mans donaven així forma a <i>chipas</i>, element senzill i essencial de la cultura i gastronomia paraguaianes, sense el qual no poden entendre's els viatges per carretera en la terra guaraní.

En una primera etapa, Doña María Ana només va comptar amb el suport de la seva germana. Més tard s’hi van sumar quatre 'chiperas' per ajudar-los amb la feina. La plantilla va anar incrementant-se a mesura que augmentaven les vendes a la vera de la Ruta número 2, a l'altura del quilòmetre 65. En l'actualitat, ja són 28 les dones de les comunitats de l'entorn que han aconseguit una feina estable a la 'chipería' més famosa del país, i totes amb una circumstància personal especial; són mares solteres.

Doña María Ana també va passar per aquesta situació i va experimentar en carn pròpia les dificultats que comportava aconseguir feina, alhora que assumir el càrrec d'una família. Aquests problemes amb què conviuen milers de dones al Paraguai, van ser una de les principals motivacions de Doña María Ana a l'hora de fer créixer la seva empresa. A més de crear ocupació amb la seva iniciativa entre el col·lectiu de dones, la senyora María Ana compta a més amb 54 fillols, molts dels quals treballen en l'àrea de producció de la seva empresa com a pastadors, modeladors o forners.

En el dia a dia dels membres d'aquesta empresa es fomenta l'ajuda mútua en cas de malaltia o problemes inesperats i en la compra de matèria primera prevalen dos criteris: la qualitat, i sempre que sigui possible, la producció d'origen pagès.

Aquesta senzilla emprenedora ha aconseguit amb el seu esforç millorar de forma sostenible la vida de desenes de famílies, d'aquelles famílies que més ho necessiten, a qui a vegades es destinen, sense sort, tants bons propòsits d'organismes internacionals, Estats, oenagés, societat civil... ¿Encara algú dubta que per estirar el carro fan falta tots els bous?