Fa pocs dies va morir Aimé Césaire, escriptor caribeny i una de les figures més importants de la literatura negra de bona part del segle XX. Volent fer gala de les peculiaritats de la raça negra, ell juntament amb el senegalès (després president) Leopold Sedar Senghor i un altre escriptor caribeny, Leon Gontran, van formular el terme "negritud", que va passar a ser part integral del vocabulari i de les disputes literàries dels escriptors negres durant desenes d'anys.
Césaire es va rebel·lar contra l'arrogància expressada en l'assimilació cultural francòfona que feia del continent africà una taula rasa (com una pissarra buida), on només hi havia ignorància i barbarisme i on no quedava altra cosa que assimilar la "cultura" que indubtablement venia exclusivament del poder colonial, la seva història i el seu art.
El que avui ens sembla obvi, que l'Àfrica té la seva pròpia cultura i història i que cal tenir en compte el gran llegat que ha deixat al món, era en aquells temps gairebé una ofensa per a molts. Va definir el terme negritud com "la consciència de ser negre", com una afirmació positiva de valors culturals africans. Les seves primeres reflexions en aquesta línia van ser com una gota en un estany quiet les ones del qual es van deixar notar fins en llocs llunyans. Llegir més