Reconec que aquesta expressió, llegida en un famós bloc, em va deixar parat per uns segons. No era la primera vegada que m'hi trobava, però sí que era la primera vegada que em feia tanta impressió com per quedar-me uns segons pensant-hi.

La veritat, potser per deformació personal, no he pensat mai en l'africà com un adjectiu per ser afegit a una paraula tan tremenda com l'odi. Com gairebé sempre el negre està associat al que és negatiu, m'imagino que quan parlen d'"odi africà" volen dir molt visceral, brutal, de mala llet, massiu... i la veritat és que m'entristeix perquè per a mala llet, acarnissament i violència, la que van haver de patir els africans durant els llargs segles d'esclavitud i de colonialisme.

És veritat que a l'Àfrica hi ha hagut genocidis, dictadors sagnants i violacions milers dels drets humans... però no més que a Europa. A més, els que mouen alguns dels fils dels conflictes d'avui són matèries molt requerides als països industrialitzats més que a l'Àfrica: el cobejat coltan per als nostres mòbils, els diamants, l'or o altres elements que escassegen en altres bandes. El genocidi de Ruanda, anem al conflicte més vistós, intensiu i sagnant dels últims anys, té una de les seves arrels més evidents en l'elecció que van fer els senyors colonials (en aquest cas els belgues) d'una casta sobre una altra. Quan va ser convenient, van ficar els tutsis en el seu aparell colonial; quan aquests van resultar massa ambiciosos i replicadors (eren els primers a demanar la independència), van acudir els hutus molt més submisos i fins i tot els van atiar contra els primers quan van veure perillar els seus interessos. Una penosa pàgina de la història, que a Europa amb prou feines se sap.

No seré jo qui defensi que aquest continent és el país de xauxa, on tot és bondat, harmonia i innocència. No ho és. El que sí que crec és que, davant prejudicis com els que impliquen tals afirmacions, s'ha de trencar una llança perquè expressions així es corresponguin amb la veritat. Em sap greu també perquè és precisament a l'Àfrica on he experimentat de manera més profunda la fraternitat, on m'he adonat que l'africà és pobre precisament perquè --contràriament al nostre egoisme occidental-- comparteix les seves riqueses amb la seva parentela, on sempre hi ha un lloc per a l'hoste, no importa si aquest és un gorrer aprofitat. Encara que hi ha molts aspectes negatius, no em resisteixo a obviar la tendresa i la humanitat d'aquestes cultures, amb valors profundament humans encara per descobrir.

El bé i el mal han viscut en cada civilització i en cada cultura, crec que això és obvi, però no per a tothom donat el gran nombre d'etiquetes que ens inventem per als "altres": els indis, els negres, els gitanos, els moros, els estrangers... Un dels pensaments al qual sempre recorro quan reflexiono sobre aquests temes és el de Martin Luther King, quan va fer aquell discurs que començava amb un "jo tinc un somni..." i que deia que desitjava aquell dia on als seus fills se'ls jutgés per la bondat del seu caràcter i no per la seva pell. ¡Quant ens queda encara per recórrer en el camí del respecte a l'altre!