Fa diversos dies, un dels meus equips, que treballa en la rehabilitació de pous a la zona del Bahr al-Gazal al Sudan, havia de sortir per a una missió en un poblat anomenat Marial Bai, habitat principalment per la tribu Dinka.

El xòfer del cotxe, que precisament és d'aquest grup ètnic, va aconsellar a l'equip que fessin les activitats que tinguessin previstes al més aviat possible. Fins i tot proposava sortir de matinada per arribar a aquest lloc com més aviat millor i poder acabar de pressa. L'equip va decidir no fer cas d’aquest consell i van arribar ben entrat el matí. La visió amb què es van trobar no era gaire reconfortant. Des del mercat, lloc central del poblat, ja es veien pul·lular en totes direccions figures trontollants. L'aparició de l'equip en aquell poblat va ser com un iman que va atraure bastanta gent. En pocs segons va quedar clar que la gran majoria dels curiosos ja estaven bastants carregats de ‘material etílic’ (¡a les 10 del matí!) i, com passa a tot arreu, hi ha persones que porten millor la borratxera que altres. Mentre que a alguns els agafa per fer-se els graciosos i es conformen que el públic els rigui la gràcia, altres assimilen molt malament l’alcohol i es posen a buscar plets i embolics amb tothom. Per desgràcia per a l'equip, dels primers en van trobar poquets, dels segons el poble n’estava ben equipat en aquestes hores.

Tal com estava el pati, l'equip es va afanyar a portar a terme la seva missió i examinar ràpidament l'estat de les bombes d'aigua al lloc i sortir corrent cap a un altre lloc menys procliu a plets i embolics, però aparentment no van ser prou ràpids i es van veure confrontats a un borratxo que va dir que era una de les persones més prominents de la regió i que exigia que es portés al cotxe diversos dels seus familiars. Davant la negativa de l'equip, la temperatura de la discussió va començar a pujar i de les exigències es va passar a les amenaces directes dient que si no accedien a la seva petició se'ls dispararia dos trets la pròxima vegada que se'ls veiés aparèixer per allà. Afortunadament, el xòfer, que és gat vell en qüestions d'armes, litigis i amenaces, no es va acovardir i va sortir airós del tràngol, i es va poder escapar del prominent borratxo i de les seves amenaces.

En una societat que ha viscut un conflicte armat durant 20 anys queden ferides que trigaran generacions a tancar-se. Una d'aquestes és el trauma de la guerra, el fet d’haver viscut durant anys i anys en una actitud d'hiperalerta i d'autodefensa, on la violència sempre ha tingut l'última paraula i les estructures socials i tradicionals s'han vist destruïdes completament. El que queda és una gran vulnerabilitat, una necessitat d'oblidar, una melancolia i un buit que s'intenta omplir amb el que es pugui... Almenys en la societat sudanesa, l'alcohol és un dels elements més utilitzats per mitigar aquest desassossec interior, i per mi és una mostra fefaent que moltes de les ferides de guerra segueixen sagnant i causant conflictes a un nivell més baix.

A part del seu poder obnubilador, és l'origen de centenars i centenars d'incidents violents i sagnants, especialment quan són soldats els que n’abusen i recorren a les seves arts i a les seves armes per solucionar els seus problemes. En molts casos, la violència domèstica s'origina per un marit borratxo que vol imposar el seu criteri i el seu domini a base de fer valer la seva força física i encoratjat per una ampolla que l’ha acompanyat des de l’‘andaia’, la botiga tradicional on es destil·len els licors més variats. Per desgràcia, s’ha de reconèixer que ni tan sols els líders estan lliures d'aquesta plaga. En aquest sentit, hi ha persones i autoritats a qui és millor no visitar passada una certa hora del dia, ja que se'ls trobarà en un estat no gaire presentable i et pots ficar un en un bon embolic, ja que com hem vist més amunt la reacció de qui abusa d'aquests productes no sempre és previsible.

Així estan les coses en una situació de postconflicte tan desafiador com aquesta. Una societat que no només necessita reconstrucció física i econòmica, sinó també una ajuda per portar a terme una reconstrucció moral en la vida de milers de persones que han viscut en circumstàncies extremes i han experimentat situacions de duresa inimaginable i que, malgrat la pau que teòricament regna avui, segueixen portant en les seves ments i en la seva memòria les cicatrius profundes del dolor i el desarrelament.