Aquests dies he tingut per aquí la visita d'una família espanyola que em va demanar fa uns quants mesos que els busqués un allotjament barat i senzill, més o menys com un hostal juvenil. Al final els vam trobar un petit hostal gestionat per un senyor britànic, bastant familiar i molt adequat per a viatgers amb possibilitats modestes. És un lloc d'aquells on un arriba i es troba tota una biblioteca de llibres que els inquilins de l'hostal han deixat per als que vinguin al darrere, o també una caixa amb pots de cremes o xampús que van molt bé als que s'han oblidat aquests productes o els han perdut pel camí, o una bona selecció de pel·lícules africanes perquè es vagin ambientant.

A més a més, el pintoresc amo del local organitza un foc cada tarda i, a manera de foc de camp i segons el moment o la inspiració, entreté la clientela amb algunes cançons del seu repertori tenorístic. Fins aquí, tot bé i un lloc realment recomanable si el que es vol és passar uns dies allunyat del clàssic i asèptic ambient propi de certs hotels i els seus estratosfèrics preus.

Però tota rosa té espines i sembla que les d'aquest local van ser realment d'importància. A les persones que van fer la reserva a través del telèfon se'ls va fer la pregunta següent: ¿la gent que vindrà és de raça blanca? Després hem sabut que si la resposta hagués estat "no", s'hauria convidat els viatgers (m'imagino que d'una manera molt diplomàtica) a buscar-se un lloc alternatiu ja que sembla que "el propietari no vol negres perquè roben al seu establiment".

Això no seria gens estrany a la Sud-àfrica dels anys 70 i 80, on tot un complex sistema de discriminació estava completament institucionalitzat i perfeccionat amb la col·laboració dels cossos policials i de seguretat de l'estat... però el cas és que som al 2007, en un país africà d'immensa majoria negra i el propietari d'aquest local (no cal dir que és un britànic blanc) aplica el seu presumpte dret d'admissió segons el color de la pell dels seus clients. Una situació anacrònica i un establiment digne de ser posat a la picota per part de les organitzacions de Drets Humans. Jo comprenc que el senyor en qüestió hagi tingut les seves experiències negatives amb la clientela negra i hagi aplicat el trist principi de "negre = lladre" fins i tot en els seus negocis, i em sembla que és genial que no els admeti a casa seva o al seu jardí, per exemple, però el que no està bé és que discrimini les persones en un lloc públic que surt anunciat en guies turístiques i que es presenta com el paradís de qualsevol excursionista que es preï de venir per aquestes latituds.

Precisament aquest dia m'arriba la bona notícia que a Mandela, una de les icones més representatives i imponents d'aquesta generació, se li ha inaugurat una estàtua al cor de Londres. Quina ironia del destí i quina pena que els ideals d'igualtat, respecte, no-violència i reconciliació pels quals va lluitar continuïn sent violats i ignorats, encara que sigui en l'àmbit d'un hostal perdut per a excursionistes (això sí, de raça blanca).