Durant els últims anys, l'arquebisbe de Bulawayo Pius Ncube ha estat un ferm opositor del despòtic règim de Robert Mugabe a Zimbabwe. En els seus anys més joves, aquest clergue va ser testimoni de com Mugabe es va dedicar no només a lluitar contra l'ocupació colonial, sinó també a desfer-se de més de 20.000 persones oposades al seu grup ètnic a Matabeleland. Això es va produir durant els anys 80, i molts països van mirar cap a una altra banda i van  preferir reconèixer el líder que de facto havia sorgit al país, encara que hagués estat a base de repressió i de molta sang dels seus mateixos conciutadans.

En els últims anys, aquest prelat ha fet confessions si més no impactants. Per exemple ha dit que "el problema dels zimbabwesos és que no tenim coratge", i s'hi inclou ell mateix dins d'aquesta categoria. Si en aquells anys va haver de cedir a les pressions fins i tot eclesials i va callar sobre les atrocitats de Mugabe, avui, sent arquebisbe, no està disposat a callar i s'ha convertit en una de les veus més importants contra els abusos d'un president que té el país literalment al límit de la fam, amb una economia destrossada i una inflació galopant. La seva crítica s'ha convertit en una pedra a la sabata del president i arriba fins al punt de confessar que no trobaria estrany que algú posés fi a la seva vida a causa de la seva combativa postura.

I com que no queda bé clavar-li un tret a un arquebisbe (queda malament matar un bisbe, es notaria massa; a més, no fos que el fessin màrtir, i l'octogenari president encara tindria més problemes), doncs ha decidit atacar per on creu que més mal pot fer: en la seva reputació personal i religiosa. El complot és de pel·lícula: simplement al bisbe se l'acusa de tenir una relació íntima amb la seva antiga secretària, es busca el marit d'aquesta (que dóna detalls de la presumpta confessió que ha fet la seva penedida esposa), el qual exigeix 160.000 dòlars de compensació pels danys causats i té els seus 15 minuts de fama als quals tothom sembla tenir dret. Potser en altres circumstàncies, un podria dubtar sobre la veracitat de les acusacions (sempre s'ha dit allò de "no diguis d'aquesta aigua no en beuré i aquest capellà no és el meu pare", ni tan sols els arquebisbes són de pedra), però donades les circumstàncies i les ganes que té Mugabe de treure de la llum pública el clergue, això em sona a complot d'opereta i bambolines, a complot oportunista i groller de Salsa Rosa, gairebé amb tuf de refregit del Pájaro Espino. Potser jo m'he posat a jutjar una cas que no em toca, però és que no m'ho acabo de creure... li va massa bé al president un escàndol així. 

Crec que aquesta tècnica és una prova més que el president comença a estar a les últimes. S'aferra a la seva poltrona cada vegada més, però el seu país s'ensorra irremeiablement i fins i tot el seu mateix partit comença a dialogar amb altres forces opositores, ja que sap que, si no es demostra el contrari, ningú és immortal... ni tan sols el dictador més recalcitrant.