El Sudan s'està recuperant d'un sagnant període de més de 20 anys de guerra civil. Totes les estructures tradicionals i culturals han estat destruïdes i el sud del país s'enfronta ara a la titànica tasca de crear pràcticament del no-res una Administració eficient, per a la qual fan falta quadros adequadament capacitats.

Desgraciadament, en situacions de postconflicte no és estrany que s'entri en una dinàmica de "recompenses" per a elements destacats de la guerrilla en qüestió. Aquestes recompenses són en forma de prebendes, càrrecs i honors..., i en el cas del Sudan no és una excepció. Persones que podrien formar part d'un incipient govern i aportar molt del seu saber i la seva vàlua es queden fora, mentre que els que tenen enxufe arriben i s'apoltronen en els còmodes seients de la funció pública. Això està passant a tots els nivells governamentals, i el pitjor és que aquestes dinàmiques tenen una dificultat afegida: el nepotisme, quan càrrecs influents del Govern remouen cel i terra per poder ficar a l'Administració persones de la seva mateixa tribu o de la seva parentela.

En els últims dies he rebut aquesta carta d'un jove advocat sudanès que tot just ha acabat la carrera i ha intentat entrar en el Govern semiautònom sudanès després que s'hagués fet públic que necessitaven llicenciats en Dret: "He perdut l'esperança, les coses no van bé. Aquesta gent del Govern hauria d'haver estat sincera amb mi des del principi. La conclusió que he obtingut de Sud Sudan en aquests dies d'infructuosa recerca és que, si no tens algú que et recolzi, no aconseguiràs mai una feina. Persones pobres però qualificades com jo acaben cansades i frustrades buscant feina mentre que els llocs de treball van a persones no capacitades. Puc dir que en la meva vida he estat una persona brillant, innovadora i diligent, però la corrupció i el nepotisme en el terreny laboral s'estan convertint en un gran obstacle per a molts de nosaltres. ¿Com pot una única tribu dominar una oficina o un departament? És increïble. Jo, per exemple, sóc l'única persona de la meva família que té estudis i ha pogut arribar a la universitat, i el primer advocat al meu clan... ¿Com puc aconseguir una feina si per accedir a un lloc vacant es necessita el suport de la parentela familiar que ja hi està treballant?"

A vegades, l'endarreriment de l'Àfrica es deu a la situació de desavantatge en què l'han posat els països més poderosos. Això és una veritat innegable, però al mateix temps s'ha de reconèixer que a vegades els africans tenen l'enemic a casa, i processos tan complexos com la formació d'un govern o la creació d'una societat civil viva i plural no poden avançar si estan marcats pel llast del favoritisme, la visió tribal del món i la preferència ètnica. Aquí s'aplicaria la mateixa màxima que va utilitzar una vegada el plorat Martin Luther King contra la segregació racial, quan va dir que somiava amb el dia en què als seus fills se'ls valoraria i jutjaria per la noblesa del seu caràcter, no pel color de la seva pell. El mateix es pot utilitzar en aquesta Àfrica del 2007, quan a persones vàlides i amb ganes de contribuir a una nova societat se'ls deixa de costat simplement perquè no pertanyen "a la tribu adequada".