Al llarg de la immensa vall del Rift, la colossal esquerda que es va obrir al cor d'Àfrica i que va determinar la morfologia no només social sinó també climàtica del continent, hi ha múltiples grups ètnics que comparteixen tradicions similars. Molts d'ells pertanyen a les tribus nilòtiques i són pastoralistes; estan repartits per països com el Sudan, Kenya, Uganda i el nord de Tanzània. Entre els grups ètnics més importants hi ha els nuer, els shilluk, els didinga, els toposa, els luo, els samburu, els pokot, els kalenjín, els turkana i els karimoyong, a més de molts altres. Gairebé tota la seva cosmologia o la seva visió de la vida està dominada pel bestiar. Les cançons populars parlen d'"aquella noia que és tan bella com la meva millor vaca"; les salutacions i les preguntes de rigor sobre la família i la salut inclouen també les vaques de la persona saludada. Tota la vida, la cultura i els valors tradicionals transcorren al voltant del bestiar.

Aquests grups comparteixen també moltes de les narracions llegendàries sobre la creació del món (cosmogonies). Una de les més famoses diu que quan Déu va crear el món, va repartir a cada tribu una de les responsabilitats o feines que hi havia. A alguns els va dir que serien pescadors, a altres que recollirien mel silvestre... i als de la tribu en qüestió (tant se val quin grup d'entre els nilòtics) els va donar totes les vaques del món. Per tant, els nens d'aquelles tribus creixen amb la fixa convicció que les vaques que hi ha repartides arreu del món són seves per mandat diví, i és deure de la tribu fer-se càrrec d'allò que Déu ha ordenat.

I aquí és on els interessos de la tribu en qüestió entren en col·lisió frontal amb els de la tribu veïna, ja que si també són  nilòtics i comparteixen la mateixa creença, veuran que les vaques del veí no són on haurien de ser, i per tant s'ha de fer alguna cosa per recuperar-les per a la pròpia tribu. Com passa en molts altres casos, el que per a unes persones és robar, per a altres és "fer tornar a casa el que ens pertany". I encara més, a part del benefici econòmic que suposa per a la tribu i per als "guerrers" que porten a terme l'acció, hi ha en aquestes activitats un fort element de coratge i de valor... on els joves demostren palpablement que ja no són nens i són acceptats en el cercle dels adults un cop han demostrat el seu valor en una d'aquestes ràtzies.

El bestiar boví és essencial per a tota mena d'activitats socials, especialment els matrimonis. Segons la cultura tradicional, el pare del nuvi ha d'acordar amb la família de la núvia un nombre determinat de vaques, que pot variar, segons la tribu i els costums, de 20 a 150. Per tant, és essencial per a una família tenir prou vaques per poder casar els fills quan arribi l'hora. 

La conseqüència pràctica d'aquestes tradicions ancestrals de prendre-li les vaques al veí es tradueix cada any en centenars de víctimes mortals. Fa un parell de generacions, els atacs (gairebé sempre nocturns) tenien lloc amb fletxes i llances, de manera que les baixes no eren gaires, però en canvi ara la proliferació d'armes lleugeres (especialment de l'infame Kalaixnikov AK-47) ha fet que aquestes missions tinguin la major part de les vegades un final molt sagnant. Quan escric aquestes línies m'arriba la notícia de la mort de 20 persones a la zona de Samburu, a Kenya, a causa d'aquestes pràctiques... Alguns bandits intentaven robar més de mil caps de bestiar quan van tenir la mala sort de topar-se amb forces de la policia. Aquest incident és un botó de mostra del que suposen aquestes pràctiques al llarg de l'any: centenars i centenars de morts a costa d'una cultura que veu en les vaques l'expressió màxima de riquesa i de poder.