En els últims dos dies han tingut lloc a Kenya uns fets que han deixat el país perplex i terriblement sacsejat. Sis homes en diferents punts de Kenya han estat decapitats el mateix dia i els seus caps han aparegut en alguns casos bastant lluny dels cossos. Tot apunta a un assassinat ritual i, atenent a les tensions que hi ha hagut al país en les últimes setmanes, pràcticament no es dubta que siguin obra de la secta Mungiki.

Aquest grup és anomenat secta quan en realitat no necessàriament té connotacions clarament religioses. És, més aviat, una societat secreta sorgida de l'ètnia kikuyu (el nom significa “poble unit”) que vol tornar a les tradicions d'aquesta ètnia i rebutgen tot aspecte de colonialisme i fins i tot cristianisme, el qual és vist com a invasió forana. S'inspiren en els lluitadors de la revolució Mau-Mau que es van rebel•lar contra el poder establert en els últims anys que aquest país va ser colònia britànica

Se sap que aquest grup actua com una verdadera màfia que arriba a controlar rutes de matatus (furgonetes de transport públic) a zones senceres de cases i poblats, on existeix gairebé un govern paral•lel en diferents camps. La gran majoria de persones que m'han parlat d'aquest tema són de l'opinió que Mungiki no és un grup aïllat que ha nascut del no-res, sinó que ha estat creat artificialment per interessos de control i poder i que és un secret de domini públic que molts prominents polítics i parlamentaris estan darrere d'aquest moviment. No he trobat cap persona que discrepi en aquest últim punt.

Davant d’això, resulta simplement indignant que en un país hi pugui haver assassinats múltiples i simultanis i no s’hi faci gairebé res. El ministre de l'Interior, en el seu típic to desafiador, ha culpat a tothom, menys els seus cossos d'intel•ligència i, preguntat en una roda de premsa sobre la influència dels polítics i parlamentaris sobre la societat secreta, ha passat a olímpicament del periodista i ha demanat una altra pregunta.

La conseqüència i el cost humà d'aquests esdeveniments és que en aquests moments hi ha pobles sencers terroritzats pels fets dels últims dies. A l'hora d'escriure aquestes línies, centenars de persones han recollit les seves pertinences i s'estan mudant a zones “més segures” fugint de la incertesa i de la possibilitat de trobar-se amb aquests grups que, com bé han demostrat, estan disposats a sacrificar persones innocents per passar els seus missatges d'advertència i continuar amb les seves activitats d'extorsió.

A més, aquests macabres esdeveniments no són fets aïllats. En la història més moderna de Kenya s'han recollit múltiples enfrontaments amb Mungiki que han derivat en morts violentes, amenaces, cremes de cases o de vehicles i venjances contra persones que s'han manifestat contra aquest grup o hi han dissentit. El més trist de la història és que molts ciutadans ni tan sols confien en la policia que, teòricament, hauria de protegir-los. Tota una trista història de violència, silenci i impunitat.

A l’Àfrica mai s'han de subestimar aquestes societats secretes. Crec que són catalitzadors de verdaders sentiments de frustració i ràbia davant l'encara penosa situació de molts països, amb un atur galopant, mala distribució de la riquesa, una classe política centrada en interessos personals i tribals i corrupció a tot arreu... La solució d'aquest problema és encara més inabastable tenint en compte que aquests grups criminals tenen padrins poderosos que fan que ni tan sols les forces de seguretat puguin fer res contra ells.

Una situació que, com moltes altres, clama al cel.