De dreta a esquerra, elles són la senyora Yayashree Jadhav, la doctora Vijaya Taskar, la senyora Shanta Singh, la senyora Shanta Rege i la doctora Jessie Chaphekar. Juntament amb moltes altres dones, formen l'associació Streehitakarini, que en hindi significa "per al benefici de les dones". Aquesta associació va ser fundada el 1964 per tretze dones a la zona de Dadar, al sud de Bombai, i actualment treballa amb més de 150.000 dones i nens de les àrees de Dadar, Prabhadevi, Elphistone Road i Worli. No són àrees gaire afavorides d'aquesta gran ciutat, on abunden les zones de barraques i les persones viuen amuntegades en cases minúscules.

"Som com buldòzers", afirma la doctora Taskar, mentre les altres quatre dones somriuen complagudes. Saben que té raó. Tenint en compte la definició de "buldòzer": "màquina motoritzada de gran potència l'ús principal de la qual és el transport de materials de gran volum, cosa que ens permet obrir camins o desembarassar àrees que abans eren inaccessibles", la doctora Taskar no podria haver trobat una comparació millor.

A Streehitakarini, actualment tenen 53 màquines motoritzades d'aquestes. Estan dividides i especialitzades en diferents matèries: hi ha vuit dones treballant en l'administració de l'organització; cinc doctores s'encarreguen dels diferents casos a la clínica; set dones es dediquen a la planificació familiar; tres, a l'educació; 20 dones treballen temes relacionats amb la salut de la comunitat, i 10 treballen la nutrició. Juntes decideixen el desenvolupament de l'ONG, quins són els passos que cal seguir i expliquen encantades tot el que han aconseguit fins ara. Moltes són treballadores socials; altres, infermeres i algunes, com la senyora Singh i la senyora Rege, s'han retirat de les seves respectives feines amb el govern indi i han decidit invertir el seu temps i la seva energia en una causa que encara està per guanyar en moltes zones de l'Índia.

Doncs bé, aquestes dones sí que transporten materials de gran volum als que ho necessiten més: el 2006 van fer la campanya "Densitat de minerals als ossos". Totes les dones de la zona es van fer anàlisis de sang i de calci als ossos. Després se'ls va facilitar un tractament segons el resultat. L'any 2007 va ser el torn de l'examen de l'oculista i la detecció de càncer de pit. Dediquen un any sencer a diferents campanyes, però això no és tot.Tenen cursos de formació per a les noies joves, projectes de nutrició maternal, una associació d'alcohòlics anònims, un petit sistema de microcrèdits i energia i bon humor per donar i regalar.

Les dones de Streehitakarini destaquen per la seva gran consciència social i per la importància que donen a la planificació familiar. Aquí estan començant a obrir camins i a desembarassar àrees que abans eren inaccessibles. La doctora Jessie Chaphekar "treballa" per a Streehitakarini des que tenia deu anys. "Quan sortia de l'escola venia a ajudar les infermeres, vaig aprendre molt i després l'organització em va ajudar a pagar-me els estudis de doctora ayurvèdica i de treballadora social", explica Jessie molt orgullosa. Ara és la doctora d'ayurveda del centre i la responsable del departament de planificació familiar. Treballen la conscienciació de la família sencera: "Als marits de les pacients a vegades se'ls ha d'arrossegar, però no passa res, anem tres o quatre dones a buscar-los a casa i al final sempre vénen". Entre el 2006 i el 2007 hi va haver 149 beneficiades de lligament de trompes, 1.116 casos d'acceptació de pastilles anticonceptives i han distribuït (sense garantia d'utilització correcta, però amb alguns bons resultats) 4.943 preservatius a homes i dones que havien estat prèviament conscienciats sobre el seu ús. "No és una tasca fàcil, ho sabem, però a poc a poc apreciem resultats", afirma la senyora Jadhav, que treballa per aquesta oenagé des del moment de la seva fundació.

Streehitakarini serà una nova contrapart local de Sonrisas de Bombay. L'oenagé espanyola col·laborarà amb aquesta associació de dones en projectes de nutrició i educació de nens de la zona. Les doctores estan convençudes que una bona nutrició és essencial per a la salut dels infants i els proporcionaran una alimentació equilibrada. Són desenes de nens, els que hi ha per cada cantonada d'aquests barris de Bombai, i d'aquí a molt poc, gràcies a l'associació Streehitakarini-Sonrisas de Bombay, tots tindran una bona alimentació i una bona educació a les escoles de la zona.

Estic convençuda que aquests projectes aniran prenent forma i seran tot un èxit. M'ho diuen els ulls d'aquestes buldòzers que vesteixen saris florejats i cridaners. I no et queda cap altra possibilitat, t'ho creus i penses que en un futur vols ser com elles.

De la lepra a la vidaTornar-los a la vida. Això és el que estan fent el doctor Ganpati i els seus col·legues a l'organització Bombay Leprosy Project des de fa més de vint anys. Treballen a la ciutat de Bombai, amb uns leprosos que encara són col·locats en leproseries (zones que són ocupades majoritàriament per persones que han contret aquesta malaltia), estigmatitzats per la societat i relegats a treballar de captaires, sense cap altra possibilitat de vida. Bombay Leprosy Project és una contrapart local de Somriures de Bombai, que finança el 40% de la clínica que tenen a Sion, al sud de Bombai, i els dóna suport logístic, com per exemple la compra d'un cotxe per arribar a les zones rurals on s'han trobat des del mes de juny més de 200 casos de lepra.

 

Llegir més

¿BombaiT'agrada l'Índia?, ¿t'agrada Karuna?, ¿t'agrada Bombai? Això és el que els encanta preguntar als nens de l'orfenat Karuna quan es troben amb gent que ve a visitar els projectes. Els agrada veure les cares que posen els estrangers que vénen al seu país quan se'ls diu algunes paraules en espanyol. Normalment, a la primera pregunta, aquests amics que ens vénen a visitar responen: "Sí, l'Índia m'agrada molt". A la segona, la resposta sol ser "Karuna m'encanta", però la tercera...aquesta ja és més complicada: "¿Que si m'agrada Bombai...?" i es queden pensant.

Llegir més

VacancesAvui comencen les vacances tant a Ambassador School com a Yashodhan School, les dues escoles amb les quals actualment coopera Somriures de Bombai. Aquest matí, just a les 10.45, ha sonat la campana i s'han sentit crits d'alegria, cançons de Bollywood i unes 1.000 veus dient a la vegada: 'Happy holidays!'. Això seria més o menys igual que el que passa a qualsevol escola de Madrid o Barcelona. Fins aquí no m'ha resultat estrany, el que realment m'impacta és l'època d'exàmens.

Llegir més

Calendari festiuEl dilluns 17 d'aquest mateix mes vaig anar a visitar Yashodhan School, una de les escoles que actualment estan sota el 'paraigua' de Somriures de Bombai. Quan els vaig comentar als responsables de l'escola que divendres tornaria perquè tres noies de Barcelona poguessin veure el projecte, Mrs. Rathi, cap d'estudis de l'escola, va somriure com si em recordés alguna cosa molt important: “divendres és festiu, no hi ha classe”. I és veritat. Ja gairebé és Divendres Sant. Però és que Yashodhan és una escola hinduista.

Aleshores li vaig comentar que hi podíem anar un dia abans, dijous. Rathi em va contestar amb un altre somriure: “Dijous els musulmans celebren  l'Id-e-Milad” i els nens de Yashodhan tampoc tenien col·le. Aquesta escola està oberta sis dies a la setmana. Els dissabtes hi ha classe de set del matí (a Bombai la vida comença molt d'hora) a 11.30. Però no aquest dissabte, aquest dissabte els nens d'aquesta escola es posaran les seves robes velles i disfrutaran del Holi, el festival hinduista de la primavera.  
   Llegir més

Karuna footballCom tota escola com déu mana, Ambassador School (situada a Vasai, aldees del nord de Bombai, just al costat del nou orfenat Karuna) té el seu equip de futbol: Ambassador Football Team. Com tot equip com déu mana, els Ambassador Football Team tenen un  enemic jurat: Bandra Football Team.

El camp estava enfangat, l'àrbitre no sabia gaire més de futbol que jo i el partit va començar uns tres quarts d'hora tard, però això no importava. Allí hi havia els onze jugadors de l'Ambassador (la majoria nens que viuen a l'orfenat Karuna), disposats a menjar-se els de Bandra, que dit sigui de passada, és un dels barris més ‘pijos' de Bombai.

M'agradaria relatar el partit com un bon periodista d'àmbit esportiu, però la meva ignorància pel que fa al tema no m'ho permet. Diré que va ser un partit emocionant, que a pesar que els nens del Bandra estaven enormement desenvolupats en comparació amb els de l'Ambassador (aquests últims van patir malnutrició de petits i no són tan forts ni tan alts), els de Vasai van fer un partidàs.

Llegir més

Karuna"¡Didi (germana gran en hindi), this is my home!", em crida Kartika, emocionadíssima, mentre pugem cap a la primera planta del nou orfenat Karuna, encara en obres. I té tota la raó. Aquesta serà, per fi, casa seva.

Els 80 nens i nenes de l'orfenat Karuna viuen dividits en tres bungalous llogats a la urbanització Rashmi Park, situada a Vasai (aldea del nord de Bombai). Tenen espai, tenen una gran cuina per a tots i tenen fantàstics records dels moments passats aquí en companyia dels seus germans i germanes.

Llegir més