Tornar-los a la vida. Això és el que estan fent el doctor Ganpati i els seus col·legues a l'organització Bombay Leprosy Project des de fa més de vint anys. Treballen a la ciutat de Bombai, amb uns leprosos que encara són col·locats en leproseries (zones que són ocupades majoritàriament per persones que han contret aquesta malaltia), estigmatitzats per la societat i relegats a treballar de captaires, sense cap altra possibilitat de vida. Bombay Leprosy Project és una contrapart local de Somriures de Bombai, que finança el 40% de la clínica que tenen a Sion, al sud de Bombai, i els dóna suport logístic, com per exemple la compra d'un cotxe per arribar a les zones rurals on s'han trobat des del mes de juny més de 200 casos de lepra.

"A vegades es gasten tots els diners en dermatòlegs perquè es neguen a acceptar que tenen lepra", afirma el doctor Khanvilakar. "Per a ells, és una malaltia maleïda, malgrat que més del 60% dels leprosos del món es troben a l'Índia. La nostra feina és informar i actuar al costat del pacient abans que sigui massa tard".

La lepra és una malaltia bacteriana i crònica però té cura si es diagnostica a temps, si no es perd sensibilitat a les parts del cos i ni la carn ni la pell comencen a desaparèixer.

Gràcies a l'empenta econòmica que Bombay Leprosy Project ha rebut els últims mesos, han pogut obrir una petita clínica en una leproseria de Borivali, un barri del nord de Bombai. Així, els pacients que viuen al nord poden anar-hi i els que viuen al sud de la ciutat tenen l'opció d'anar a l'hospital de la zona de Sion. El doctor Khanvilakar i diversos infermers hi van els dimarts i els divendres, de nou del matí a dos quarts de quatre de la tarda a Borivali. "Aquest projecte només fa dos mesos que funciona i ja tenim una mitjana de més de 100 pacients, és un bon nombre", afirma el doctor. Doncs sí, és un bon nombre.

En aquesta ciutat, viatjar d'una banda a l'altra és complicat i si pateixes de lepra i tens dificultat de moviments encara és molt pitjor. A més, abans d'obrir la leproseria de Borivali es va haver de fer una campanya de conscienciació i informació perquè la gent sabés allà podien tractar-se, rebre la seva medicina gratis i fer-se cures dues vegades a la setmana.

Amb el tractament se'ls torna la vida. Un dels infermers, l'anomerarem Prakash, és un exleprós. "Fa dècades va estar en una leproseria de Puna (ciutat al sud de Bombai) i, de tant en tant, Prakash ens explica horroritzat els mètodes que utilitzaven per tractar aquesta malaltia", explica el doctor Khanvilakar. Ara només és necessari un bon metge, pastilles i controlar la malaltia a base de biòpsies. Prakash té una família i un sou, és infermer. Malgrat no tenir sencers tots els dits de la mà, tothom alaba les seves cures. Ell més que ningú sap com fer-ho.

Un altre cas és el d'un conductor d'autorickshaw a qui anomenarem Ajay. Les proves que es va fer a l'hospital de Sion van donar positiu: és leprós, però la malaltia no està desenvolupada. Ara Ajay segueix el tractament a la clínica del nord, ja que viu en un poble fora de l'àrea metropolitana de Bombai i triga molt menys a arribar aquí. Ajay es preocupa per la seva dona, pregunta si la pot portar per fer-se les proves, sap que la lepra no és altament contagiosa però s'acaben de casar i li agradaria estar-ne segur. El doctor Khanvilakar li contesta que sí, per descomptat que sí, per a això estem. L'únic que li demana és no buscar fills encara: "És increïble tots els aspectes que presenta la lepra, no és segur al cent per cent el contagi a través del semen, per això preferim no arriscar-nos". Ajay afirma amb el cap, avergonyit davant d'una explicació tan explícita, i se'n va amb les seves pastilles. "És un malalt model", explica el doctor, "ja que des que es va posar malalt ha anat informant la gent del seu poble sobre la lepra, insistint-los que es facin les proves. Ja ha portat dues persones i estem esperant els resultats".

Amb l'atenció també se'ls torna el somriure. És el cas de Pooja, l'anomerarem Pooja. No tots els tipus de lepra són contagiosos, ni totes les persones poden encomanar-se, però el contagi existeix. Pooja té 12 anys i la seva mare és leprosa en tractament. Al principi, la mare de Pooja no s'ho podia creure, ¡havia contagiat la seva pròpia filla! El doctor els va explicar que tenien raó, la lepra no és sempre contagiosa, però havien tingut la mala sort que Pooja s'havia contagiat "en una altra part", i va afegir: "Teniu la bona sort que ens heu trobat al costat de casa vostra, amb les proves al vostre servei, les medicines necessàries i les ganes d'eradicar la lepra de tot l'Índia". I en aquell moment Pooja i la seva mare van haver de somriure.