Avui comencen les vacances tant a Ambassador School com a Yashodhan School, les dues escoles amb les quals actualment coopera Somriures de Bombai. Aquest matí, just a les 10.45, ha sonat la campana i s'han sentit crits d'alegria, cançons de Bollywood i unes 1.000 veus dient a la vegada: 'Happy holidays!'. Això seria més o menys igual que el que passa a qualsevol escola de Madrid o Barcelona. Fins aquí no m'ha resultat estrany, el que realment m'impacta és l'època d'exàmens.

A totes les escoles que conec a Bombai, els exàmens són una cosa molt seriosa. Tant professors com alumnes pronuncien la paraula exam unes catorze o quinze vegades al dia. Quan els pregunto als nens de l'orfenat Karuna que quan m'ensenyaran una cançó nova, em contesten amb un somriure: "After the exams are over" (quan s'acabin els exàmens), mentre em miren com si acabés de fer el més irresponsable dels comentaris. Quan pregunto als professors que si seguiran muntant la biblioteca que van començar fa unes setmanes en una aula d'Ambassador School, també em contesten amb un sospir, entre l'estrès i la satisfacció: "After the exams only".

Aquí, els professors són bastant estrictes, tenen la ferma convicció que els exàmens són importants i els nens també ho saben. Els nens tenen en compte que és temps d'estudiar i que després tindran la seva recompensa en forma de dos mesos de vacances i jocs. Aquí no existeix l'estrès estudiantil. Els professors creuen fermament en el que fan i en el futur d'aquests estudiants.

Dels 1.200 nens que estudien a Ambassador School, 80 pertanyen a l'orfenat Karuna. Són nens que han començat l'escola més tard del que és normal, han hagut de treballar dur per arribar als cursos que corresponen, més o menys, a les seves edats. Alguns encara estan en això i segueixen treballant dur cada dia. No obstant, no es queixen. T'expliquen amb molta paciència que és el que han de fer per tenir un bon futur, per tenir la feina que més els agradi.

És clar que darrere d'aquests nens, trobem un grup de professors, directors, caps d'estudi i molts més professionals que realment s'interessen per l'educació i el futur dels nens. És més, l'altre dia, Kavita Miss (de Yashodhan School) m'explicava que últimament fan reunions amb els pares per explicar-los que és important que els nens tinguin uns hàbits d'estudi i per informar-los que ells, els pares i les mares, també són professors dels seus propis fills.

Tot aquest grup de treballadors són els que s'ocupen de la formació d'aquests nens, adolescents i joves. Que no desisteixen quan veuen que és difícil i de seguir-ho intentant malgrat que al principi creguin que no en són capaços (aquestes fantàstiques frases són les que més tard els nens em diuen a mi quan senten com canto de malament o s'adonen que sóc molt dolenta en criquet).

Reflexiono i des d'aquí mostro tota la meva admiració i respecte, per tots aquests professors dedicats (a Bombai, a Madrid, a l'Havana, a Luanda...) que realment creuen en els seus alumnes. I ara...¡a divertir-nos! Que com avui m'ha comentat Sankeet (onze anys, baixet i de constitució forta, bon jugador de futbol) "¡per a això es van inventar les vacances!".