El dilluns 17 d'aquest mateix mes vaig anar a visitar Yashodhan School, una de les escoles que actualment estan sota el 'paraigua' de Somriures de Bombai. Quan els vaig comentar als responsables de l'escola que divendres tornaria perquè tres noies de Barcelona poguessin veure el projecte, Mrs. Rathi, cap d'estudis de l'escola, va somriure com si em recordés alguna cosa molt important: “divendres és festiu, no hi ha classe”. I és veritat. Ja gairebé és Divendres Sant. Però és que Yashodhan és una escola hinduista.

Aleshores li vaig comentar que hi podíem anar un dia abans, dijous. Rathi em va contestar amb un altre somriure: “Dijous els musulmans celebren  l'Id-e-Milad” i els nens de Yashodhan tampoc tenien col·le. Aquesta escola està oberta sis dies a la setmana. Els dissabtes hi ha classe de set del matí (a Bombai la vida comença molt d'hora) a 11.30. Però no aquest dissabte, aquest dissabte els nens d'aquesta escola es posaran les seves robes velles i disfrutaran del Holi, el festival hinduista de la primavera.  
  
Una de les escoles de l'aldea on visc, Saint Joseph School, escola catòlica fundada pels jesuïtes, tenia un cartell a la porta que anunciava que, efectivament, dijous, divendres i dissabte eren dies festius.  
 
Això és Bombai, un univers de 20 milions de persones. I aquesta és la seva agenda setmanal. Dijous, 20, els musulmans van celebrar l'aniversari de la mort de Mohammad, van fer processons pels carrers abarrotats d'aquesta ciutat i van escoltar sermons a les mesquites sobre el profeta. Divendres, els cristians no van celebrar els sagraments, van dejunar i van escoltar a l'Església el relat de la Passió segons sant Joan. El mateix divendres a la nit, els hinduistes van encendre fogueres per cremar els dimonis de Holika i, l'endemà, dissabte 22, es van llançar els uns als altres pólvores de colors barrejades amb aigua per celebrar l'arribada de la primavera. 
 
Si preguntes que perquè una escola cristiana celebra les festes musulmanes i hinduistes, es parla de respecte i de germandat. Mrs. Rathi, cap de l'escola hinduista Yashodhan, també pronuncia aquestes paraules quan m'explica que tenen tres dies de vacances. 
 
Automàticament em vénen a la ment les diferents fotos que he vist del 6 de desembre de 1992 de l'atac per part dels hinduistes a la mesquita Babri Masjid, en què  van morir 1.400 persones. Amics de Bombai m'han explicat que arran d'aquest atac, quatre anys després, el 1996, hi va haver bastants disturbis 'espontanis' entre policia i musulmans. El gener de l'any següent, el moviment polític Shiv Sena, va animar els seus seguidors a cremar botigues i cases de famílies musulmanes. El 12 de març de 1997 va arribar la venjança dels musulmans: deu bombes van explotar en diferents parts de Bombai i van matar gairebé 400 persones. 

Al cap se'm barregen els sermons a la mesquita, els colors del Holi i la imatge de Crist a la creu. Famílies cremades a casa seva i el soroll d'una bomba en un conegut cine que ara passa les millors pel·lícules Bollywood. Ni culpo ni justifico ni jutjo ningú en aquest univers. I menys aquests dies. Són dies de respecte i de festa, o això m'han dit. Tenim vacances i les hem de disfrutar.