El 15 d'abril d'aquest any, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO en la sigla en anglès), en la seva conferència regional anual a Brasília, va destapar totes les alarmes d'emergència: "L'alça dels aliments impacta fortament en l'Amèrica Llatina i el Carib". Això provocarà que el nombre de persones subnodrides augmenti en els pròxims mesos, en lloc de reduir-se, tal com està previst en els objectius del mil·lenni.

A l'estudiar les causes que expliquen aquesta pujada de preus, ens trobem que tots els analistes coincideixen en tres motius: l'increment de la demanda de països d'economies emergents, com són la Xina i l'Índia; les conseqüències del canvi climàtic i les sequeres actuals, i, finalment, l'increment de la producció de biocombustibles.

No sé si a vosaltres aquestes tres explicacions us permeten entendre l'arrel del problema, però a mi no. Considero que, per algun motiu especial, s'han oblidat de la causa que explica més bé la situació actual als països centreamericans, entre altres. Aquesta crisi és el resultat de molts anys de polítiques nacionals i internacionals destructives que han debilitat, gairebé fins a la seva pràctica eliminació, les produccions d'aliments als països, i han obligat la pagesia local a produir cultius comercials per a companyies multinacionals i els seus mercats als Estats Units i Europa.

Organismes com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l'Organització Mundial del Comerç van forçar en les dècades dels 80 i 90 a disminuir les inversions nacionals en els suports a la pagesia i els petits agricultors, a canvi de poder accedir a crèdits per a altres interessos. A nivell mundial, la cooperació al desenvolupament rebuda pels països en via de desenvolupament va pujar de 20 a 100 milions de dòlars en els últims 30 anys. No obstant, l'aportació a l'agricultura va baixar de 17 a 3 bilions de dòlars en el mateix període de temps, i això sense analitzar detalladament on es van destinar aquests recursos. Dit d'una altra manera, les polítiques internacionals han obligat els països centreamericans, entre altres, a "liberalitzar" els seus mercats agrícoles: han reduït les taxes a la importació (¡cosa que ha estat una pèrdua important d'ingressos per als països importadors!) i han acceptat importacions d'almenys el 5% del seu consum intern, fins i tot sense necessitar-les. Al mateix temps, les multinacionals han seguit fent dúmping amb els excedents en els seus mercats, utilitzant totes les formes de subsidis directes i indirectes a l'exportació.

És per això que ens trobem amb països que any rere any segueixen perdent la capacitat de produir els aliments bàsics de la seva dieta (blat de moro, blat, arròs i mongeta) i, progressivament, van incrementant les importacions de països tercers, com els Estats Units i alguns d'Europa, que al tenir subsidis agrícoles poden tenir uns preus de mercat més econòmics que els locals, encara que no siguin èticament comparables. En dues paraules, països dependents de la voluntat de nacions terceres.

Sota aquest lema, les organitzacions de la societat civil hondurenya s'han solidaritzat amb els i les inicialment set fiscals en vaga de fam. Des del dia 7 d'abril, dia d'inici de la vaga de fam, aquest grup que dia a dia va creixent, han ocupat els baixos del Congrés Nacional. Lluiten contra la corrupció generalitzada de les instàncies judicials públiques i en favor de la dignitat de la justícia.

El dret a l'alimentació i la mentida de la conservació.

Aquesta setmana va finalitzar la 4a edició de Supervivientes, concurs que han protagonitzat 13 participants posant a prova les seves capacitats de resistència física i psicològica (com diu l'organització), i vivint aventures i calamitats, que han seguit a través de la petita pantalla moltes famílies espanyoles durant les últimes 10 setmanes.

Per segon any consecutiu, aquest reality show s'ha localitzat a l'arxipèlag de Cayo Cochinos, al nord de la República d'Hondures, un lloc paradisíac d'exuberant bellesa natural, que compta amb la segona barrera coral·lina més gran del món.

Sota aquest lema, més de 150 homes i dones membres d'organitzacions camperoles de la Via Camperola de Centreamèrica, a més de representants del Govern salvadorenc, funcionaris d'institucions internacionals, representants d'universitats nacionals, d'organitzacions no governamentals (entre elles Veterinaris sense Fronteres) i membres d'organitzacions socials de la regió Centreamericana, ens vam donar cita a San Salvador (el Salvador) els dies 4 i 5 de març.

Imagini's un país on un ciutadà emprenedor i amb ganes de guanyar-se la vida decideix obrir un petit restaurant de venda de menjar típic nacional. Després d'estar molts mesos lluitant contra la burocràcia del país, aconsegueix finalment  l'autorització legal per instal·lar-se i obrir el negoci. Compra el mobiliari necessari (graelles, taules, cadires, estovalles...) per poder treballar, que, com sembla lògic, ve carregat amb els seus impostos. A més, el petit empresari local paga el càrrec pel permís d'operació, els impostos per volum de vendes, l'impost de béns immobles, de retolació, etcètera, que exigeix la llei, i comença a funcionar. Té sort i prospera. Obté beneficis, i evidentment, a final de mes li toca pagar l'impost sobre la renda.

Ens trobem immersos en un procés de canvi climàtic a nivell mundial, caracteritzat, entre altres factors, per l'increment de les temperatures i la disminució de les pluges. Aquests dos elements s'estan notant per exemple a Espanya, on l'hivern està sent un dels més suaus i secs de la història, amb una conseqüència molt probable: el racionament d'aigua a moltes regions del país els pròxims mesos.

A Hondures, el problema de l'escassetat d'aigua afecta des de ja fa molts anys la zona sud del país i la converteix, juntament amb altres causes, en la regió hondurenya més pobra.

Diumenge que ve, 9 de març, se celebren eleccions generals a Espanya i tots els espanyols i espanyoles majors de 18 anys estem cridats a participar-hi i a exercir el dret a vot. La nostra participació és tan important, que l'Estat ha creat mecanismes perquè les persones que som fora del país (com per exemple els cooperants) aquella data hi puguem participar mitjançant el vot per correu.