En els anteriors articles d'aquesta sèrie, hem parlat de les causes, les grans beneficiades i de les conseqüències que la crisi alimentària estava tenint a Hondures i altres països a nivell mundial. L'objectiu d'aquest article és posar de manifest que existeixen solucions per frenar la fam al món, i aquestes són a l'abast de les nostres mans.

A Hondures, des de fa temps, membres de diverses organitzacions socials del país (pagesia, ecologistes, xarxes de comerç amb justícia i oenagés) ens estem reunint per analitzar aquesta situació i presentar propostes per sortir de l'esmentada crisi. Partim del principi bàsic que no hi ha solució possible a menys que obrim les portes a un canvi real de poder. No podem confiar  que les autoritats polítiques, els científics i els investigadors que ens han portat al desastre actual, ens en treguin. Resumim a manera de "Decàleg" les propostes plantejades per aquest grup de reflexió.

"Decàleg" per afrontar la crisi alimentària:

• Polítiques agropecuàries de la i per a la pagesia, davant de la "revolució verda" imposada pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
• L'ús d'energies netes i renovables (solar, hidràulica, eòlica,...), com a alternativa al petroli.
• Comestibles abans que combustibles: NO als biocombustibles.
• L'alimentació no és una mercaderia, és el pilar bàsic del Dret a l'Alimentació de totes les persones.
• Producció d'aliments bàsics, adaptats culturalment a la població, davant de la importació i consum de menjar ferralla.
• Promoure una agricultura ecològica i respectuosa amb el medi ambient, lliure de químics i fomentant els recursos locals, enfront de la dependència tecnològica.
• Comerç amb justícia, on es minimitzin els intermediaris i siguin els grans beneficiats el col·lectiu de productors i consumidors.
• Produir per a la població local, i no pensant en els habitants dels mal anomenats països del nord.
• "Socialitzar" les terres en mans de grans terratinents, per fer-la servir en la producció de productes de consum, amb un maneig sostenible dels recursos productius (aigua, bosc i terra) i respectuós amb la natura.
• El poder en mans del poble, i no controlat per les multinacionals.

Aquests deu punts són tan vàlids per a Hondures, Espanya o qualsevol país del món. Això sí, tots hem de creure que un altre món sí que és possible i lluitar per i per a ell. És doncs, temps d'aixecar-nos de les nostres còmodes butaques d'espectadors dels successos del món, i passar a ser els actors del canvi.