Julián Andino i la seva família van abandonar la seva parcel·leta de blat de moro i frijol la setmana passada. L'increment del preu de les llavors, els fertilitzants, el combustible i els aliments els van passar factura. Després de dos mesos i una setmana amb un sol àpat diari i sense a penes tenir què oferir als seus fills per alimentar-se, no van tenir més remei que vendre el seu terreny i tornar a començar a Tegucigalpa.

El seu cas no és únic ni excepcional. Com ells, altres famílies de la seva comunitat o de poblacions veïnes es troben en la mateixa situació. S'esforcen per sobreviure i intenten no desprendre's del seu trosset de terra, aquella terra que ho és tot, perquè els ha donat vida i aliment a ells, als seus pares i als pares dels seus pares des que van néixer i durant molts segles. Però ara no els queda més remei: han d'emigrar a la ciutat per buscar fortuna. La pujada dels preus de les entrades agrícoles i dels aliments està afectant, com era d'esperar, els més pobres d'Hondures.

Segons les últimes xifres publicades per l'Estat, el 61% de la població rural del país (aproximadament el 40% de la població) es troba en situació d'extrema pobresa, en comparació amb el 43% de la mitjana nacional. Segons els mateixos experts, aquestes xifres seguiran augmentant durant els pròxims mesos com a conseqüència de la crisi alimentària. Els habitants de la ciutat, empesos pels constants fluxos de persones que vénen desesperades del camp (que accepten feines per un plat de menjar al dia), es veuen obligades a provar sort als Estats Units o a Europa, hipotecant el seu futur i arriscant les seves vides.

No obstant, unes quantes famílies s'aprofiten d'aquesta situació. Són les famílies que acaparen terres per a la producció industrial d'aliments d'exportació (aliments que mai es podran menjar les famolenques famílies hondurenyes), les propietàries d'empreses que paguen salaris irrisoris per jornades interminables de feina en una maquila, o les famílies a Espanya, que tindran una cuidadora per als seus fills i els seus avis per un mòdic preu, sense assegurar.