Ens trobem immersos en un procés de canvi climàtic a nivell mundial, caracteritzat, entre altres factors, per l'increment de les temperatures i la disminució de les pluges. Aquests dos elements s'estan notant per exemple a Espanya, on l'hivern està sent un dels més suaus i secs de la història, amb una conseqüència molt probable: el racionament d'aigua a moltes regions del país els pròxims mesos.

A Hondures, el problema de l'escassetat d'aigua afecta des de ja fa molts anys la zona sud del país i la converteix, juntament amb altres causes, en la regió hondurenya més pobra.

Per superar els amplis períodes de sequera, l'organització hondurenya COSECHA, que té com a finalitat fomentar la sobirania alimentària de les famílies mitjançant el desenvolupament d'una agricultura sostenible, compta amb el suport de Veterinaris sense Fronteres per a l'execució d'un programa als municipis d'Alubarén, Curarén i Reitoca (departament de Francisco Morazán). Entre altres components, s'hi treballen tècniques de collita, conservació i aprofitament d'aigua i aiguamolls.

Quan parlem de collita, acostumem a associar el terme a verdures i fruits, però difícilment pensem en un dels ‘fruits' més importants que ens dóna la terra: l'aigua.

Mitjançant senzilles tècniques com són la recol·lecció i conservació de l'aigua de pluja en pous, la creació de filtres per a la reutilització de les aigües grises de casa i l'estalvi d'aigua mitjançant el reg per degoteig, les famílies camperoles hondurenyes disposen d'aigua per als cultius i així poden fer front a les múltiples limitacions ocasionades per les sequeres recurrents a la regió.

Potser en aquest món global, on l'amenaça de trastorns de l'equilibri de la naturalesa s'abat cada vegada amb més força i evidència sobre regions riques i pobres, és possible que encara se sigui a temps de pensar i sobretot d'actuar.

L'aigua és per a tota la humanitat, i també la responsabilitat de protegir-la és de tots nosaltres.