He arribat després de 15 hores de viatge i escales en quatre aeroports. Ara, finalment, estic en el lloc més desigual del continent, on la terra abunda però està en mans de molt pocs i on es va instal·lar una de les dictadures més llargues de l'Amèrica Llatina.

Vaig deixar la latitud zero per instal·lar-me per uns dies en els 23° Sud, el cor de Sud-amèrica. Una "illa envoltada de terra", on no hi ha mar però els rius travessen cada racó com llargues serps, on el sol és infinit i l'idioma és dolç. Aquí hi regna la pobresa, però també el somni de canvi. Benvinguts i benvingudes a Yvy jeroviaha, la terra de l'esperança.

Llegir més

Com diu la meva àvia, "tots som iguals, el que passa és que uns són més iguals que altres". I aquest sembla que és el gust de boca que li va quedar a la Unió Europea (UE) i la Comunitat Andina de Nacions (CAN) després del tancament de la seva tercera ronda de negociacions per concretar un acord d'associació. En la setmana de reunions celebrades a Quito les asimetries es van robar el xou.

Les dimensions dels seus territoris, dels seus ingressos, dels seus mercats i el dinamisme de la seva activitat comercial, tot és diferent entre les dues regions. Però hi ha més coses. En el cas dels països andins, les diferències són també dins del barri.

Els equips negociadors, els governs, les organitzacions i els moviments socials han posat èmfasi en la diferència recolzats per dades. En vaig copiar algunes perquè les compartim. Atenció perquè hi ha molts números. Això sí, no és un número qualsevol.

Llegir més

Ronda andinaJo participo, tu participes, nosaltres participem... i ells decideixen. Saber popular llatí basat, molt més del que voldríem, en la pràctica dels que han rebut la responsabilitat de decidir el model de desenvolupament dels nostres països. A l'Equador el tema està sobre la taula en ocasió de la III Ronda de negociacions dels acords d'associació entre la Unió Europea (UE) i la Comunitat Andina de Nacions (CAN), celebrada a Quito aquesta setmana.

Com a antecedent i per començar totes i tots des del mateix punt: la UE i la CAN negocien des del 2007 un acord d'associació. Aquest acord té un alt component comercial, però  també inclou converses sobre desenvolupament sostenible, medi ambient, migració, democràcia, terrorisme, propietat intel·lectual, intercanvi cultural i cooperació tecnològica. ¿Com es negocia? Aquesta és la pregunta del milió.

Llegir més
Jo no tinc casa pròpia, negocis o terrenys al meu nom. Tampoc els tindré mai si no demano un préstec al banc. Clar que, abans, he de convèncer el seu "sistema de risc" que sóc una dona responsable i de respectables ingressos, fins i tot que tinc el suport de la meva parella. Però no sóc l'única que afronta aquest problema. A l'Equador l'accés al crèdit està marcat per la desigualtat.

De cada 100 dòlars entregats, 81 els reben homes i només 19 van a les dones. Els rigorosos requisits exigits per la banca, les altes taxes d'interès i fins i tot la violència de gènere fan gairebé improbable que les dones accedeixin al sistema financer. ¿Es pot canviar aquest model? Llegir més

Durant dues setmanes les pluges a l'Equador van ser infinites. El cel estava trencat, com diuen les àvies. Va ser qüestió d'hores perquè telediaris i diaris comencessin a mostrar cultius negats, carreteres destruïdes, ciutats senceres convertides en grans taques d'aigua, poblacions que a poc a poc van anar quedant aïllades, sense aigua i sense aliment.

Una setmana després que les inundacions arribessin el seu punt més crític, la solidaritat amb les famílies afectades continua... i les pluges també. El que semblava un hivern més s'ha convertit, explica la gent, en el pitjor de l'última dècada. Quan vam ser allà, ho vam confirmar. Llegir més

TungurahuaAhir, dimarts a la nit, les explosions i els moviments de terra es van fer cada vegada més intensos i els gairebé 20.000 habitants de les zones pròximes al volcà Tungurahua sabien de què es tractava: una nova erupció havia començat. Aquesta vegada, com el juliol del 2006, el volcà va fer honor al seu nom en idioma quítxua i de la seva gola de foc va expulsar roques, material incandescent i una columna de cendra que s'eleva 10 quilòmetres per sobre del seu cràter.

Uns minuts després, i seguint al peu de la lletra els seus plans comunitaris de contingència, centenars de famílies van iniciar l'evacuació de les zones de risc. Són gairebé 1.500 les persones que es troben a les escoles i les cases comunals que solen funcionar com a albergs.

¿Quant temps s'hi estaran? No hi ha una sola resposta. Algunes famílies han decidit tornar a casa seva durant el dia, altres han preferit esperar. Mentrestant, les autoritats han declarat alerta roja a les províncies de Chimborazo i Tungurahua, i l'Institut Geofísic (IG) (entitat responsable del monitoratge del volcà) segueix rigorosament el seu comportament.

Llegir més

¿Quina és la seva rutina als matins? Segur que no deu ser buscar una mascareta abans de sortir de casa, portar una llanterna a la motxilla o estar pendents de quantes explosions se senten en una hora. Aquesta és la rutina de Jonatan, un nen de 10 anys que viu amb la seva família a Cotaló, una petita comunitat a les faldes del volcà Tungurahua.

Com ell, milers de persones de la zona compleixen al peu de la lletra rigorosos plans per reduir l'impacte de les erupcions cada vegada més freqüents des de fa tres setmanes. Ens trobem amb les seves històries en una visita que vam fer fa uns dies a les poblacions de més risc. ¿El nostre objectiu? Escoltar com viuen i què demanen aquestes comunitats davant l'augment de l'activitat de la "Mama". Llegir més

Agricultura¿Qui no té encara una agenda per al 2008? N’hi ha sobre personatges històrics, dibuixos animats, coneguts escriptors i textos religiosos. Grups de dones i fins i tot partits polítics han llançat al mercat la seva publicació. Però a l’Equador va néixer una agenda única, que venç el temps i desafia la història: una agenda per a les economies camperoles.

No està organitzada per setmanes ni mesos, sinó per línies d'acció i eixos estratègics que busquen convertir-se en una proposta per transformar el model de desenvolupament agrari vigent; un model que explota sense límit la naturalesa i deteriora la qualitat de vida dels pagesos.

Es tracta de la producció més recent del Sistema d'Investigació sobre la Problemàtica Agrària a l’Equador (SIPAE): ‘Cap a una agenda per a les economies camperoles a l'Equador’.

Llegir més

El volcán Tungurahua.
És un con gairebé perfecte. S'aixeca immens a més de cinc mil metres sobre el nivell del mar i no dorm mai, i rugeix sense parar mentre expulsa del seu cràter denses columnes de gas i cendra. L'imponent volcà Tungurahua és tan amenaçant com la seva bellesa.

Una de les seves erupcions més grans es va produir el 1999, i la més recent al juliol i l'agost del 2006, quan milers de persones a les províncies de Pichincha i Chimborazo van perdre els seus mitjans de vida: bestiar, terres cultivables, dipòsits d'aigua; tot va quedar destruït després de les explosions de la 'Mama Tungurahua'. Llegir més


En uns dies vostè i jo estarem preparant el nostre ritual per rebre el 2008: raïm de la sort, maletes a la mà per viatjar molt, roba interior que ens asseguri èxit, passió i prosperitat. Però a l'Equador famílies senceres estaran buscant moltes serradures, paper i alguna roba vella per donar vida als seus "anys vells".

Amb molta creativitat, sentit de l'humor i fins i tot una mica d'ironia i autocrítica, cada 31 de desembre els equatorians i les equatorianes construeixen simpàtics ninots que al tocar les dotze campanades són cremats als carrers, als patis o en qualsevol espai a l'aire lliure que permeti dir adéu a dotze mesos a vegades plens d'èxit i alegria, a vegades de dificultats i propòsits sense complir. Llegir més

Cultiu de diferents tipus de patates.
Les mans de Rosa Lanchimba són aspres i fortes, fosques com la terra  que cultiva. Cada any repeteix aquest ritual mil·lenari de la sembra i la collita que la manté a prop de la terra --la seva 'pachamama'-- que l'agermana amb la naturalesa a qui li agraeix la vida. 

Als erms, sobre pronunciats pendents a gairebé 4.000 metres sobre el nivell del mar, ella i la seva família produeixen patates, faves i ceba. De vegades, bròcoli, raves i enciams. Ho fa en aliança amb la seva comunitat, amb qui s'organitza per multiplicar la seva energia i dividir la seva càrrega. Aquestes 'mingas' --llargues jornades de treball col·lectiu-- són habituals als Andes, on milers de dones i homes sobreviuen de l'agricultura i la ramaderia. Llegir més

EquadorVaig arribar a l’Equador fa dues setmanes convençuda que en aquesta terra es respira l'esperança. L'esperança d'una societat més justa i equitativa, de la construcció col·lectiva d'un model que asseguri un desenvolupament més humà i ambientalment responsable.

No estava equivocada. En aquesta nació plural i diversa, on conviuen diversos interessos i cosmovisions, milions de dones i homes somien un altre futur possible i estan decidits a fer-lo realitat. 

El camí per aconseguir-lo està escollit. Van dir ‘sí’ a una Assemblea Nacional Constituent i van elegir democràticament els seus representants, 130 assembleistes que des del 29 de novembre tenen la responsabilitat de definir, en essència i estructura, les normes per seguir construint la història.

“Volem un Equador per a totes i tots” em deia emocionat Jaime, el taxista que m’ha portat fins a la feina aquest matí, mentre escoltava atent a la ràdio els detalls de la instal·lació de l'Assemblea a la costanera ciutat de Montecristi.  "¿I et sents part de tot això?", li he preguntat.  La seva resposta estava plena de convicció: “És clar, jo sóc l'assembleista 131”.

Les seves paraules em van fer pensar que potser la clau és que la gent es reconegui com a protagonista de processos vitals com aquest, amb el poder i la responsabilitat històrica d'exigir i assegurar un país on el poder humà està per sobre del poder econòmic.

Potser com mai abans, els equatorians se senten amos del seu destí. Els seus drets fonamentals, l'ús dels seus recursos naturals i energètics, la seva participació i representació, l'estructura del seu Estat. Tot està sobre la taula, tot pot canviar i renéixer en benefici de tots.

Avui dia, en la meitat del planeta aquest altre món més just, pel qual lluitem, està un pas més a prop.