He arribat després de 15 hores de viatge i escales en quatre aeroports. Ara, finalment, estic en el lloc més desigual del continent, on la terra abunda però està en mans de molt pocs i on es va instal·lar una de les dictadures més llargues de l'Amèrica Llatina.

Vaig deixar la latitud zero per instal·lar-me per uns dies en els 23° Sud, el cor de Sud-amèrica. Una "illa envoltada de terra", on no hi ha mar però els rius travessen cada racó com llargues serps, on el sol és infinit i l'idioma és dolç. Aquí hi regna la pobresa, però també el somni de canvi. Benvinguts i benvingudes a Yvy jeroviaha, la terra de l'esperança.

Potser ja saben que els parlo del país llatí més desconegut -o ignorat- per molts i moltes de nosaltres. Sí, es tracta del Paraguai (no l'Uruguai). Capital, Asunción. Moneda, Guaraní. Independència, 1811. Els més atrevits també saben que des d'aquí es pot arribar a les catarates d'Iguaçú.

Vaig venir a treballar amb l'equip d'Intermón Oxfam (IO) en el disseny d'una estratègia de comunicació per als nostres programes i les organitzacions camperoles i indígenes amb qui treballem des del 1992. Llavors vaig pensar que els interessaria saber per què vam apostar pel Paraguai. Això sí, el primer pas és conèixer una mica el país, veuran com se sorprenen a l'acostar-se, almenys virtualment, a aquesta terra surreal.

Ni gran, ni petitó. El Paraguai té 406.752 km2 on viuen, bastant dispersos, uns cinc milions i mig de persones i 10 milions de vaques... Encara que vostè no s'ho cregui. Al país, cada vaca té dues hectàrees per pasturar, mentre que 360.000 famílies viuen sense terra.

El 90% de la població és guaraní parlant i "pensant" (per als romàntics que col·leccionen paraules d'amor, t'estimo es diu rohayhu). Encara que conviuen 17 ètnies, hi ha 5 idiomes i el guaraní predomina en les zones rurals. A les ciutats hi ha un gran percentatge de bilingüisme.

El Paraguai és, juntament amb el Brasil, una de les reserves d'aigua dolça més importants d'Amèrica. Per comprovar-ho entrin a Google Earth. Veuran rius i més rius, tots cabalosos i molt extensos. ¿Més proves? El seu nom significa "aigua que ve del mar" i la traducció d'Iguaçú és "aigua gran". Una altra dada clau: el sistema aqüífer guaraní és un recurs natural i geopolític vital per al continent.

Enmig de tanta meravella natural, aquí va tenir lloc una de les dictadures més llargues de l'Amèrica Llatina. El General Stroessner va governar des del 1953 fins al 1989. No obstant, la seva agrupació política, el partit roig, es va mantenir en el poder durant 61 anys i no va ser fins fa poques setmanes que el poble paraguaià va apostar pel canvi a l'elegir com a president Fernando Lugo, candidat de l'Aliança Patriòtica.

El Paraguai està entre els 10 països més desiguals del planeta i és el país amb més inequitat a l'Amèrica Llatina, segons l'Informe de Desenvolupament Humà publicat pel PNUD el 2005. Aquesta és una de les raones per les quals IO ha concentrat els seus esforços en la reducció de la pobresa, la reforma agrària i l'equitat de gènere, amb un èmfasi especial en les poblacions indígenes i rurals.

Ho il·lustrem. Al país, 4 de cada 10 persones viuen per sota el lllindar de la pobresa. D'aquestes el 57% viu a les zones rurals i el 17,1 viu en pobresa extrema. Al Paraguai la terra és un bé concentrat en poques mans. El 2% de la població concentra --legalment o il·legalment-- el 70% de les terres del país.

Les alternatives donades pels governs no han resolt aquest patró. Les polítiques agràries del país afavoreixen el model agroexportador (sobretot del cultiu de soja) que aguditza l'expulsió de les famílies camperoles, la concentració de terra i l'explotació irracional i insostenible dels recursos naturals en favor d'elits locals i empreses multinacionals.

Com a resposta, un dels eixos centrals del treball de IO al Paraguai és la incidència en polítiques públiques agràries i lleis nacionals. ¿L'objectiu? Aconseguir condicions legals i polítiques que afavoreixin una reforma agrària que garanteixi tant accés a terra i territori, com a desenvolupament integral.

Encara que estadísticament la població indígena del país no arriba al 2%, el Paraguai d'avui és producte d'una cultura mil·lenària, que reivindica valors ancestrals i defensa un model de desenvolupament socialment just i ambientalment responsable.

I com que viatjar ens canvia la perspectiva, ja els explicaré com es veu des d'aquí l'Equador. Tot i que està al mig del món, vostès sempre el veuen des del nord i ara jo el veuré des del sud.