Com diu la meva àvia, "tots som iguals, el que passa és que uns són més iguals que altres". I aquest sembla que és el gust de boca que li va quedar a la Unió Europea (UE) i la Comunitat Andina de Nacions (CAN) després del tancament de la seva tercera ronda de negociacions per concretar un acord d'associació. En la setmana de reunions celebrades a Quito les asimetries es van robar el xou.

Les dimensions dels seus territoris, dels seus ingressos, dels seus mercats i el dinamisme de la seva activitat comercial, tot és diferent entre les dues regions. Però hi ha més coses. En el cas dels països andins, les diferències són també dins del barri.

Els equips negociadors, els governs, les organitzacions i els moviments socials han posat èmfasi en la diferència recolzats per dades. En vaig copiar algunes perquè les compartim. Atenció perquè hi ha molts números. Això sí, no és un número qualsevol.

Primer les nostres dimensions. La CAN té quatre països membres, i la UE, 27. A la CAN hi ha 97 milions de persones, i a la UE la població ja suma els 497 milions d'habitants.

Les diferències estan també en els ingressos. El producte interior brut (PIB) dels andins és 2.800 milions de dòlars, mentre que a la UE arriba a 15.846 milions de dòlars. Si ho mirem per persona la diferència és més dramàtica: cada any, el PBI per persona als països andins és 2,887 dòlars, mentre que a Europa el PBI per persona és de 31,833 dòlars.

El comerç entre les dues regions tampoc està empatat. Per a la Unió Europea, la comunitat andina només aporta l'1% de les seves exportacions extracomunitàries; mentre que per a la CAN, la UE és el segon destí comercial.

Eliminar els impostos a les exportacions tampoc és un element clau per a les seves relacions comercials. ¿La raó? Gairebé el 100% dels productes industrials, agrícoles i pesquers que la CAN ingressa a la UE té un aranzel del 0% gràcies a un sistema de preferències acordat entre els països.

És clar, aquesta és la perspectiva regió-regió. Quan veiem les relacions comercials de cada país andí amb la UE, la cosa canvia. Per exemple, la balança comercial del Perú amb la CAN és d'1,222 milions de dòlars; mentre que la de Bolívia és de 106 milions de dòlars. Per als que saben d'aquests temes, això es diu "importància diferenciada relativa del mercat de la UE per als països de la CAN".

En inversions, la balança també és desigual. LA UE és la principal inversionista a la CAN, mentre que la inversió dels països andins no és rellevant per a Unió Europea. Si d'estricte intercanvi de productes es tracta, el panorama no canvia. Una exportació més important de la CAN a la Unió Europea és clau. Es tracta de petroli, or, coure i zinc, la coneguda indústria extractiva.

¿Com concretar la integració en aquest escenari de diferències? ¿Com arribar a consensos? Doncs en la forma de la negociació també hi ha diferències. La UE té un mandat únic per a tots els seus països membres, mentre que la CAN ha optat per definició de prioritats especials per a cada país. En aquest punt hi ha visions de desenvolupament diferents i, per tant, enfocaments de negociació diferents.

En el paper, aquest mandat busca aconseguir una zona de lliure comerç que contribueixi a la cohesió social i l'accés a serveis, així com els drets humans i la democràcia. Si és possible o no, ja ho veurem. El risc és que, mentre hi hagi asimetria i inequitat, els beneficis no arribin a tothom.

Finalment, però no menys important, una de les asimetries més grans es dóna entre homes i dones.

A la CAN, les dones estan disposades a treballar per menys ingrés, és a dir, tenir feina no garanteix per a elles la superació de la inequitat i no contribueix a reduir la seva pobresa. ¿Una dada més? Segons l'ONU el salari mitjà femení és un 14,28% inferior al masculí, i en països veïns de l'Equador 8 de cada 10 dones guanyen menys de dos salaris mínims mensuals.

Uns són més iguals que altres... Sembla que la meva àvia tenia raó.