Jo participo, tu participes, nosaltres participem... i ells decideixen. Saber popular llatí basat, molt més del que voldríem, en la pràctica dels que han rebut la responsabilitat de decidir el model de desenvolupament dels nostres països. A l'Equador el tema està sobre la taula en ocasió de la III Ronda de negociacions dels acords d'associació entre la Unió Europea (UE) i la Comunitat Andina de Nacions (CAN), celebrada a Quito aquesta setmana.

Com a antecedent i per començar totes i tots des del mateix punt: la UE i la CAN negocien des del 2007 un acord d'associació. Aquest acord té un alt component comercial, però  també inclou converses sobre desenvolupament sostenible, medi ambient, migració, democràcia, terrorisme, propietat intel·lectual, intercanvi cultural i cooperació tecnològica. ¿Com es negocia? Aquesta és la pregunta del milió.

I és una pregunta d'interès genuí, motivada potser per l'escassa informació disponible i feta, és clar, des de la perspectiva dels que no participem, ni directament ni indirectament, en aquest procés. També he de dir que és una inquietud compartida pels que no coneixen, més enllà dels titulars dels mitjans, què suposa aquesta negociació per al seu país, per als seus projectes de vida.

Desconfiant d'allò de "la curiositat va matar el gat" ens apropem a l'hotel on té seu la tercera ronda. Allà, prop de 100 delegats i delegades europeus i dels països andins participen en 14 taules de treball i entre papers, llargues converses, acords i desacords intenten prendre decisions. Com que es tracta d'un procés confidencial només veiem els toros des de la barrera. Per conèixer els resultats finals de la negociació, les ciutadanes i els ciutadans andins hauran d'esperar fins al final del procés, previst per al 2009.

¿Com garantir llavors que els seus interessos hi estiguin representats? Hi ha diversos camins, alguns de promoguts pels governs, com els diàlegs amb la societat civil i els cuartos adjuntos. D'altres, promoguts per sectors, com els fòrums empresarials de discussió. I hi ha els camins que neixen des de les organitzacions i els moviments socials, que busquen que la seva agenda es reflecteixi en la del govern i que la seva participació no es redueixi a consultes no vinculants.

"Les taules de diàleg solen estar manipulades per interessos empresarials i el que allà es discuteix no arriba a tenir impacte en les negociacions", m'explica Paulina Muñoz, portaveu de l'Equador Decideix, una campanya que promou les consultes populars davant els acords comercials que involucren l'Equador. "Volem que els equips de negociació se sincronitzin amb els interessos dels pobles que representen, que les associacions amb altres siguin oportunitats per enfortir l'aposta que fem per un desenvolupament sostenible --humà-- i no només econòmic", continua.

A propòsit de l'absència d'espais de participació i en ocasió de la Tercera ronda, Equador Decideix i representants d'altres organitzacions i moviments socials han organitzat una trobada regional de pobles andins. La seva cita acabarà divendres vinent, igual que les negociacions. Us espero per aquí llavors per explicar-vos les seves conclusions.

Segur que a la meva conversa amb Paulina i amb vosaltres s'hi sumaran més preguntes. Per acabar us en deixo una: ¿Si participar és un verb irregular, com es conjugarien negociar i comerciar?