Durant dues setmanes les pluges a l'Equador van ser infinites. El cel estava trencat, com diuen les àvies. Va ser qüestió d'hores perquè telediaris i diaris comencessin a mostrar cultius negats, carreteres destruïdes, ciutats senceres convertides en grans taques d'aigua, poblacions que a poc a poc van anar quedant aïllades, sense aigua i sense aliment.

Una setmana després que les inundacions arribessin el seu punt més crític, la solidaritat amb les famílies afectades continua... i les pluges també. El que semblava un hivern més s'ha convertit, explica la gent, en el pitjor de l'última dècada. Quan vam ser allà, ho vam confirmar.

Sabíem que les necessitats eren moltes i urgents, així que quan les autoritats van sol·licitar ajuda internacional vam viatjar des de l'Oficina d'Intermón Oxfam, a Quito, cap a la província de Los Ríos, una de les més afectades. ¿El nostre objectiu? Entregar kits d'higiene personal als albergs, on garantir bones condicions de neteja és sempre una prioritat per a la salut de les famílies.

En coordinació amb les representants del Ministeri d'Inclusió Econòmica i Social (MIES) vam identificar els llocs on l'ajuda era escassa i ens vam posar mans a l'obra. La nostra primera parada va ser el cantó d'Urdaneta, on sis centres educatius funcionaven com a albergs. "Benvinguts a casa nostra", ens va dir Mónica Ripalta quan vam arribar al seu, el Colegio Simón Bolívar. Matalassos, mantes, una mica de roba i algunes pertinences que van aconseguir rescatar enmig de la pluja omplien l'espai on abans hi havia els pupitres.

"Jo sóc la coordinadora de les famílies i aquí som 45 dones, 28 homes i 27 nenes, nens i adolescents. ¿Quina altra dada necessita?". L'ordre i la gran disposició de Mónica ens van deixar ben impressionats i ella va saber donar-nos una explicació: necessitaven mantenir l'alberg net, garantir menjar per a tots, dosificar l'aigua, cuidar les persones grans i els més petits. "Ens hem d'organitzar, distribuir tasques i mantenir aquest lloc en bon estat, només així podrem afrontar el que queda de l'hivern", ens va explicar.

Contagiats per la seva energia i entusiasme, vam continuar la distribució. Un representant de cada família va rebre el kit, va firmar l'acta d'entrega i ens va regalar un gran somriure. Així un alberg darrere l'altre, a Urdaneta, Ventanas, Babahoyo. Al final del dia 1.000 persones havien vist millorar, almenys una mica, aquesta vida que construeixen després de les inundacions.

Vam acabar rendits, però sobretot, convençuts que el nostre esforç havia valgut la pena. Ja estem a punt per al segon viatge: aquesta vegada millorarem el servei d'aigua als albergs i dues mil famílies rebran articles d'higiene i aliments.

¿Serà suficient? Probablement no. Després d'alguns dies de sol, aquesta nit les pluges torrencials s'han tornat a fer presents. Els noticiaris a la ràdio expliquen que serà així tot el cap de setmana, potser tot el març... i potser tot l'abril.