Les mans de Rosa Lanchimba són aspres i fortes, fosques com la terra  que cultiva. Cada any repeteix aquest ritual mil·lenari de la sembra i la collita que la manté a prop de la terra --la seva 'pachamama'-- que l'agermana amb la naturalesa a qui li agraeix la vida. 

Als erms, sobre pronunciats pendents a gairebé 4.000 metres sobre el nivell del mar, ella i la seva família produeixen patates, faves i ceba. De vegades, bròcoli, raves i enciams. Ho fa en aliança amb la seva comunitat, amb qui s'organitza per multiplicar la seva energia i dividir la seva càrrega. Aquestes 'mingas' --llargues jornades de treball col·lectiu-- són habituals als Andes, on milers de dones i homes sobreviuen de l'agricultura i la ramaderia.

"Fa uns anys era molt millor, però es va fent cada dia més difícil viure de la terra", recorda Rosa, mentre m'explica amb indignació com els afecta la pèrdua de les seves propietats, la irregularitat de les pluges i la privatització de les fonts d'aigua. 

Aquestes condicions, sumades a la falta d'inversió, han generat una llarga cadena d'obstacles al desenvolupament de les comunitats esteses a les faldes del nevat Cayambe, a la província de Pichincha, al nord de Quito. ¿Les conseqüències? Els sòls perden productivitat, les famílies no aconsegueixen comercialitzar les seves collites, les motivacions per treballar al camp disminueixen i els més joves decideixen emigrar o treballar en grans empreses dedicades a la producció de flors. 

¿Com es pot recuperar la capacitat productiva de famílies indígenes i camperoles com la de Rosa? ¿Com es poden enfortir les seves capacitats i generar més ingressos? Motivat per aquestes preguntes, l'Institut d'Ecologia i Desenvolupament de les Comunitats Andines (IEDECA) va apostar per una alternativa inspirada en el dret dels pagesos a l'aigua i al reg, en el seu dret a un desenvolupament inclusiu, diferent i just.   

Es tracta del sistema de gestió social i comunitari de l'erm. La seva lògica és simple: si conservem l'erm, la disponibilitat d'aigua augmenta, si disposem d'aigua, podem distribuir-la equitativament mitjançant sistemes de reg i si fem efectiu el dret a l'aigua i al reg es contribueix a la seguretat alimentària, augmenta la producció i millora la comercialització. 

Recolzats per organitzacions com Intermón Oxfam i després de més d'una dècada de treball, aquest model impulsat per IEDECA és avui una alternativa que ha demostrat com la conservació dels recursos i l'estímul de la producció agrícola i ramadera poden combinar-se de manera eficient. 

En la meva primera visita a Cayambe, Gonzalo Rojas, dirigent social de la zona, em va explicar amb detall i entusiasme com les cremes sense regulació i l'extensió de la barrera agrícola i ramadera han donat pas a sistemes de control social que busquen l'equilibri entre el respecte a la naturalesa i la generació de recursos. "La terra és vida i no negoci, per això recolzem i exigim les iniciatives com aquesta, que  respectin la muntanya i el nostre dret a la terra, el nostre dret a la vida", va sentenciar. 

Avui, organitzacions camperoles com les que representen Rosa i Gonzalo han creat la Coordinadora Cantonal de Páramos i Agua, punt de partida d'un procés de convocatòria sociocomunitària per validar el model de gestió social. La Coordinadora serà també l'espai per elaborar una proposta de política cantonal única al país, que reconegui el dret col·lectiu a la conservació i ús sostenible de l'erm i que formuli una normativa d'accés als recursos amb justícia i equitat. 

"¿Hi involucraran les autoritats locals?", li pregunto a Gonzalo després d'una llarga conversa. "Amb autoritats o sense, amb suport de les institucions o sense, el nostre fi és conservar l'erm i reivindicar el nostre dret a una vida digna. Aquesta és una tasca que ens van deixar les nostres famílies i que heretarem als nostres fills, no només una idea de la municipalitat o de les oenagés", em contesta Gonzalo. La seva mirada va ser tan convincent com la seva paraula. No me'n va quedar cap dubte, a Cayambe les comunitats són subjectes del seu propi desenvolupament.  

Una de les tasques de l'Escola de Gestió Comunitària  de Riego Andino i Páramos, el següent repte d'IEDECA i les comunitats camperoles del Cayambe, serà aprendre d'aquesta experiència i encomanar aquest compromís. El seu objectiu serà barrejar el coneixement institucional i popular per consolidar el seu dret a la terra, al reg pagès; tot en complicitat amb els erms, aquestes immenses muntanyes on neix l'aigua que rega les seves 'chacras', que els donen i ens donen menjar.