Ara mateix em trobo a Bangkok i no sé com descriure l'impacte que causen les diferències tan brutals que fan que països tan pròxims se sentin tan llunyans.

De Battambang a Bangkok hi ha escassament 450 quilòmetres. Fins a la frontera no hi ha més que 113 quilòmetres en el que pot ser un trajecte de gairebé quatre hores en autobús. Els últims 15 són un suplici de sotracs, bassals i fang. Al passar la frontera, com si fos un límit tallat amb escalpel, asfalt, aire condicionat al màxim i autobusos ben equipats. El trajecte fins a Bangkok és d'uns 340 quilòmetres que es fan en 3 hores i mitja durant els quals es pot dormir plàcidament a l'autobús.

L'arribada és brutal, amb el trànsit, els edificis, el tren elevat, el metro i un hotel amb internet a tal velocitat que sóc capaç de veure tot tipus de vídeos per posar-me al dia. Al veure en la meva pantalla la velocitat de descàrrega em sobrevé l'impacte: 413 kb/s per uns 20 cèntims a l'hora davant dels 8 kb/s de Cambodja per uns 150 euros al mes.

Passejo pels carrers i em pregunto si tota aquesta gent sap el que passa a només 3 hores i mitja en autobús mentre veig uns centres comercials enormes, uns cines de pantalles gegants i cotxes Bentley, Rolls Royce, Mercedes i altres vehicles aturats en embussos. Només la distància de Barcelona a València.

Em poso a pensar en Espanya a mesura que escric aquest text i no trobo a Europa cap frontera que d'una manera tan quirúrgica separa riquesa de misèria. Penso en el Marroc, però ens separen 14 quilòmetres de mar. No arribo a entendre com és factible que el desenvolupament avanci d'una manera tan localitzada sense haver arribat a l'altre costat de la frontera.

I no estic parlant d'excessos, encara que hagi nomenat marques de luxe. No parlo d'excessos, parlo simplement d'unes millors condicions de vida perquè encara que sigui cert que a Tailàndia segueixen sent moltes les persones que viuen en situacions difícils també són moltíssims els que no pateixen misèria, malnutrició i analfabetisme.

No voldria culpar ningú de la seva ignorància o indiferència (no sé què és pitjor) però només em pregunto per què el desenvolupament no s'encomana més ràpidament a través d'una frontera. Per què estant tan a prop estem tan lluny.