Assegut sota un pobre cobert de fusta i palla descobreixo el valor de nou vides: un microcrèdit de 207 euros.

Abraçant una de les seves cames pel genoll i l'altra penjant, movent-la a estones nerviosament i a estones bressolant-la, Salit m'explica, entre paraules entretallades i rialles nervioses, el seu projecte. Ella, Salit, d'una aparença que voreja els quaranta, és mare de set fills: Salit, Sali, Salat, Salay, Salam, Saley i un altre de qui vaig oblidar el nom per haver escapat a aquesta tradició de noms amb tantes esses. M'explica que per 1.000 baths tailandesos podrà llogar una hectàrea i mitja durant tres anys. Un veí seu, propietari d'aquesta i moltes més terres, li ha fet una molt bona oferta. Però, ¿amb què finançar aquest projecte si prou feines tenen per menjar i comprar roba?

Mentre parlem i calculem, apareix el marit i sento viure com en un somni la resposta de per què gairebé tots els crèdits són concedits a dones: l'home, insegur en un caminar zigzaguejant i deixant un fort rastre olorós d'alcohol malgrat ser tan d'hora, fa acte de presència intentant agafar les regnes d'una conversa que no li correspon entre els ulls ja plorosos de la seva dona. Les seves preteses suaus carícies no fan més que augmentar el malestar de la dona. Molest no puc evitar fer un parell de preguntes que tallen la seva verborrea, tan falta de claredat com de comicitat: Senyor, vostè ¿de què treballa? ¿quants dies a la setmana treballa? Fetes les mateixes preguntes a la dona, la resposta és demolidora: cada dia del que puc per alimentar els meus fills.

Tornem a fer números i m'espanta pensar que puc quedar atrapat en un trampa de tan baix preu, 207 euros, i tan alt valor, nou vides. Una hectàrea i mitja, afegida a l'hectàrea que ja posseeixen, els permetrà produir al voltant de 5.000 quilos d'arròs brut (amb la clova), que quedaran reduïts a uns 2.500 ja nets. Si calculem que una persona adulta en consumeix uns 180 quilograms (cent vuitanta escric perquè no quedin dubtes de la quantitat) d'arròs per any, els quedaran 1.000 quilos, 20 saques de 50 quilos, amb què pagar els deutes i compres de tot un any.

Són 20 saques que donen per a 600 dòlars amb què passar un any. Vint saques per alimentar vuit boques. És Salay, el novè, un nano magnífic amb dues cames de drap, víctima de la pòlio, que viu amb mi al centre de discapacitats.

Són 207 euros per millorar deu vides: les de Salit, el seu ebri marit, i els sis fills de noms amb tantes esses, la de Salay per veure la seva família millor i la meva per veure'l somrient.