CambodjaSóc neoliberal, si és per creure que aquest país tirarà endavant si les empreses vénen aquí i omplen les seves fàbriques de treballadors. Si aquest país no té diners propis per muntar els seus negocis, ¿d'on sortirà la inversió necessària si no és de l'estranger? ¡Que malvats els empresaris, que només busquen el seu benefici i que de passada donen feina a milers de persones! ¿Qui no vol que el seu negoci prosperi i aconseguir més beneficis? Una altra cosa serà la manera d'invertir aquests beneficis.

Només per dir que és necessari que vinguin empreses a aquest país se'm qualifica de neoliberal. Penso en Suècia i veig un país que de neoliberal no en té res, però creu en l'empresa. ¿Potser algú m'ha preguntat sobre la meva posició pel que fa a la fiscalitat i a la regulació dels mercats, punts centrals en les polítiques 'neoliberals'? Hi ha una perniciosa tendència generalitzada a lligar idees que no necessàriament van unides, com són creença en el mercat i les idees neoliberals. No sóc cap ingenu que creu en la perfecció de la mà invisible del mercat, però tampoc crec en sistemes estatalistes i completament intervencionistes ja caducs.

Sóc neoliberal si és per creure en la globalització. No es tracta de donar-los caritat, sinó de donar-los oportunitat de desenvolupar i estar en igualtat amb nosaltres. Siguem sincers: si volem donar una oportunitat realment a aquests països hem d'abolir les nostres taxes aranzelàries als seus productes i hem d'eliminar una política com la Política Agrària Comuna, que s'emporta el 60% del pressupost de la Unió Europea. Parlem molt del comerç just i del fet que els intermediaris s'enduen la gran part del pastís i que els productors reben poc, d'acord, però siguem realment justos i eliminem els aranzels que impedeixen que els seus productes agrícoles es venguin als nostres països i abandonem les subvencions agrícoles que fan que inundem amb llet europea mercats africans, americans i asiàtics amb preus més barats que els seus.

Ens queixem de la globalització i del sistema mercantilista, però a la vegada pretenem desenvolupar projectes que ajudin pagesos i artesans a vendre els seus productes. Sabem prou bé que si no hi ha comerç (ja sigui amb intercanvis pecuniaris o mitjançant permutes) no hi ha desenvolupament. Justa i regulada, sí, però globalització.

Sóc paternalista si és per creure que és necessari el treball d'organismes i agències internacionals i organitzacions no governamentals per al desenvolupament d'aquest país, per suplir el que no fan ells mateixos o els seus governs. Han tingut errors i han implementat polítiques equivocades, però ¿qui està construint escoles a Cambodja? ¿qui està finançant la construcció de carreteres i de les línies elèctriques? ¿qui ha portat polítiques eficaces per frenar l'avanç de la sida? Defensaré ajudar-los si no poden fer-ho per si mateixos. ¿Caritat? Sí, vull caritat ben entesa com l'amor que la seva etimologia indica ('Caritas' ), com a actitud solidària amb el patiment aliè i no com a almoina.

Sóc paternalista per fer-los sentir-se orgullosos de la seva cultura khmer, com no ho han fet els seus pares, com hem fet durant una gira de balls tradicionals de dues setmanes per Austràlia i com farem amb una altra de cinc setmanes per Espanya.

Sóc paternalista, si és per defensar que som nosaltres els que hem d'alçar la veu davant els abusos que provoquen els cambodjans més rics davant els més pobres. No està de més recordar que el Govern (amb una llista de corrupteles que donaria per escriure un llibre) està format per cambodjans i res més que cambodjans i que no és un ens eteri al qual poder criticar deixant els cambodjans fora de la crítica.

Sóc neocolonialista, si és per dir en veu alta el que considero que no és correcte i per riure'm sanament de circumstàncies gracioses. Actualment, a Europa hi ha un complex tan gran per tot el que les nostres nacions van fer en aquests llocs en el passat que ens impedeix ser crítics amb tot el que ens envolta. El passat és el qué és i no és possible canviar-lo. A partir d'aquí ¿què fem? ¿fustigar-nos o acceptar-lo i intentar ajudar? Jo dic alt i clar que no, que no tot és culpa nostra. Com un pare marca un fill amb l'educació que li inculca aquest no sempre li pot donar la culpa a aquell de totes les seves accions i els seus errors. A més, ¿potser no és adequada una crítica objectiva en alguns moments? Jo denuncio la seva brutícia, el seu individualisme, la seva falta de valors d'igualtat.

¿Per què puc escriure divertit, sense problemes, del costum germànic que el cambrer demani el compte per separat a cada un dels vint comensals d'una taula quan estàs mort de fred i de son per guanyar així més diners amb les propines i no puc fer-ho del fet que a Cambodja vagin nou persones en un cotxe de cinc places més una desena al maleter i una onzena al capó?

Sóc neoliberal, paternalista i neocolonialista si és per defensar que aquesta gent tingui feina i dignitat, que se'ls ajudi a desenvolupar-se econòmicament, socialment i moralment, estant orgullosos de les seves tradicions i per criticar-los quan és necessari sense haver de refrenar-me per ser políticament correcte.

Sóc provocador si és per parlar clar.