jueves, 13 de marzo de 2008 0:26
javierm
Occidentalització o desenvolupament
De tant en tant algú, amb bones intencions, em diu "Javi, molt bé per ajudar, però, per favor, no els occidentalitzeu". Llavors no puc evitar pensar què és el que vol dir amb això d'occidentalitzar. I el seu comentari sempre té a veure amb beure Coca-cola, com si aquesta beguda fos la cúspide de la cultura occidental.
¿Què dimonis significa occidentalitzar? Si amb això es refereix a no interferir en la seva cultura llavors deixarem que mengin amb les mans (res de bastonets, que són una importació xinesa), que continuï el servilisme de les dones, que no es respectin els més febles, com s'ha fet durant segles, que continuï havent-hi explotació infantil, laboral i sexual; en alguns països d'Àfrica continuarem permetent l'ablació i no els ensenyarem valors democràtics, ja que la democràcia va néixer a Grècia, bressol de la cultura occidental.
Potser em respondran que ells parlen de la seva cultura i jo estic parlant de drets humans. Jo els contestaré que els nostres famosos drets humans neixen de la revolució francesa i França té, almenys lleugerament, una pinzellada de cultura occidental. Un dels motius argumentats per la Xina per rebutjar la firma de la Carta Universal dels Drets Humans és que està basada en valors occidentals. Per tant, firmar-la seria occidentalitzar el país.
Pot ser que per occidentalitzar es refereixin que en lloc d'utilitzar motos i cotxes tot terreny haurien de seguir anant en burro, que no tinguin aire condicionat a casa seva quan estan a més de quaranta graus, que se segueixin comunicant per escrit perquè el telèfon el va inventar Graham Bell i va canviar radicalment les maneres de comunicació, els prohibim l'accés a qualsevol canal de televisió occidental i les seves pel·lícules per evitar influències externes i que s'oblidin del gel i les begudes fresques, ja que aquí era costum servir-ho tot calent.
Miro el Japó, Corea del Sud i la Xina i veig països amb un gran nivell de desenvolupament, amb telèfons mòbils a totes les butxaques, amb ordinadors que ho controlen tot, amb homes i dones ben pentinats i a la moda sortint del cine, amb cases amb totes les comoditats inimaginables i veig països desenvolupats però molt orientals. Després d'haver compartit àpats i festes amb xinesos, coreans i japonesos, i de veure les seves pel·lícules que em resulten insuportables o exòtiques per ser tan diferents és impossible dir que són occidentals. Han estat moltes les empreses occidentals que han intentat implantar-se a Orient i han fracassat estrepitosament a l'hora d'imposar els seus gustos, com hi ha tantes coses asiàtiques que a Occident no agraden ni agradaran.
¿No deu ser que confonem el desenvolupament amb els valors occidentals? Les societats occidentals van assolir abans en la història els nivells actuals de desenvolupament i les seves comoditats. Això ha comportat canvis i hem confós dos conceptes: desenvolupament i Occident. En qualsevol lloc del planeta la gent vol viure millor i tenir accés a tot allò que li proporcionarà comoditat i felicitat, ja sigui la moto, l'aigua calenta o uns altaveus potents per a les seves festes.
Evidentment, hi ha un intercanvi d'idees, tecnologies i fins i tot actituds, però cap país del món que ha volgut desenvolupar-se ha tancat les seves fronteres al comerç. O ho ha intentat però al final ha fracassat en el seu intent. Hi ha coses que agradaran més o menys, que suposaran una ruptura més gran o més petita, però al final depèn de nosaltres acceptar-les o no. Les societats evolucionen com evolucionem les persones i això implica tensió amb el passat, especialment quan es refereix a valors.
¿Què passa amb aquells valors que importem i que són orientals i que modificaran la nostra cultura? S'expandeix el budisme i l'islam, el fengshui, el sushi, els kebabs, els còmics i el manga, s'imposen festes en el calendari que no eren les nostres fa tants anys.
Espanya no és la mateixa ara que fa cent anys i això es deu, en gran mesura, a idees que hem importat, com el vot per a la dona. ¿Potser hauríem de rebutjar una idea com aquesta pel fet de considerar-la forana? ¿Potser haurien de rebutjar-la les dones a Cambodja?