Falta d'aigua potable, brutícia ingent, falta de recollida d'escombraries, nivells d'abandonament escolar tan alts que penses que són erronis, una de les principals taxes de mortalitat infantil de nens de 0 a 5 anys i de mares durant el part, malnutrició, una taxa de pobresa del 40%, un dels primers llocs en la negra llista de països més corruptes del món, situats en el lloc 55 de 122 entre els països amb més desigualtat i pujant ràpidament, gran inseguretat jurídica, falta d'higiene i atenció mèdica, prostitució infantil, alta propagació de la sida i de la tuberculosi, etcètera.

I així podria seguir i seguir, ja que les necessitats de reforma d'un país tercermundista, anomenat eufemísticament país en vies de desenvolupament, són enormes. A qui hagi estat en un d'ells no el sorprendrà gens aquesta llista.

I quan arribes, et preguntes ¿per on començo? Doncs pel principi i aplicant la dita de ‘qui tot ho vol tot ho perd’. Sóc conscient que la meva presència aquí no és més que un granet de sorra i que es trigarà anys a veure els resultats.

No siguis impacient, oblida’t dels projectes ben planificats a curt termini de la teva feina, perquè aquí no tenen sentit. Canviar hàbits a base d'educació requereix molt esforç i temps. Tant, que molts acaben cremats perquè viure durant anys amb la frustració drena les reserves d'esperança. Per això, és d'admirar l'obra dels que malgrat portar tants monsons a l’esquena segueixen somrient, confiant en el futur i animant-te.

Moltes vegades ho has sentit a la tele o a la ràdio, però fins que no ho veus no ho creus. ¿Quina és la primera necessitat humana? Si no la pots cobrir ja et poden venir amb històries sobre desenvolupament. Sí, és menjar. S’ha de veure com em puc posar quan l'estómac em rugeix reclamant que l’ompli. No aconsegueixo concentrar-me en res més que no sigui menjar una mica. I això que moltes vegades es tracta d’una cosa tan necessària com el berenar.

Doncs aquí comença la trampa de la pobresa. Si no tens res per menjar, només et pots dedicar a sobreviure i no pots ni vols pensar a educar-te i poder alliberar la teva ment per a coses tan llunyanes com muntar un negoci. I la gana no distingeix sabors i així menges qualsevol cosa que es mou i qualsevol tija verda i flor acolorida que et proporcioni el camp.

Junt amb l’aigua hi ha el menjar. No tinc cap estadística per saber quanta gent té accés a aigua potable, però ni fa falta ni em ve de gust buscar-la. Si el 80% de la gent viu al camp sé que, almenys, el 80% de la població no té aigua potable. I no tenir aigua potable significa dependre de la impredictible naturalesa perquè t'ompli els teus càntirs i, d'aquesta manera, no haver d'anar a buscar-la, com passa en els insofriblement secs mesos de la temporada seca, a bassals d'aigua estancada i verdosa que es van assecant o, si ets afortunat, a pous amb aigua contaminada d'arsènic.

Escolta, amb aquesta dieta tan equilibrada, ¿com és possible que emmalalteixis? Acidesa d'estómac, fallides hepàtiques agreujades per quantitats ingents de vi de palma ingerides durant anys, hipertiroïdisme, malnutrició crònica i infeccions intestinals. I la guinda a aquest pastís la posen una mica de dengue i una altra mica de malària.

I, llavors ¿què fas? Doncs no et queda cap altra sortida que entrar en la roda del deute. I quan hi entres ja no en surts. Aquí el banc no és més que el recurs d'uns quants i el prestamista de torn no es desfarà en amabilitats com aquests somrients empleats dels anuncis. No, aquí, de mitjana per cada 100 dòlars que demanes n’has de tornar al mes següent 110. És a dir, ¡tot més un 10% mensual! Mmmm, això és l'euríbor més ¿quant? No crec que amb aquest interès es vengués un sol pis a Espanya.

Després passa el que passa: nens que no van a l'escola perquè han de treballar per poder menjar i pagar els deutes familiars, o perquè no tenen diners per pagar els diners de les classes de repàs que exigeix el mal pagat professor forçat a utilitzar aquest remei; pares que emigren, cada un pel seu costat, a Tailàndia, i deixen els nens a càrrec de qui sap qui; reutilització dels preservatius (sí, encara que soni increïble es renten i es reutilitzen per no comprar-ne més); gent forçada a vendre la terra per fer front als pagaments fins a convertir-se en indigents; una plaga d'illetrats anant a la capital i somiant a emular el que veuen a la tele, mentre queden a mercè de qualsevol feina i que acabaran, la majoria, mendicant més del que ho feien al camp, i gent expulsada per no poder demostrar la propietat davant un jutge corrupte untat per les màfies.

I aquell que ja està contra la paret no li queda una altra opció que tirar endavant, avançar i intentar, amb l'ajuda de tots els que seguim creient en l'educació i més educació, fins a tornar a aixecar-se i, aquesta vegada, caminar més decidit i aconseguir, al final, com fem nosaltres mateixos, caminar independent i segur sense haver de ser un valent cada vegada.