Existeix una dita que explica que quan algú arriba a l’Àfrica, durant la primera setmana escriu un llibre, passat un any només un article, i més tard, alguna carta.

Jo fa més d'11 anys que visc a l’Àfrica i escriure un bloc em suposa un gran desafiament.

Estar en contacte amb una cultura molt diferent de la teva t'obliga a acceptar la incomprensió i a practicar l'acceptació. L'aprenentatge és continu, no té fi i això és el que fa interessant l'experiència i a la vegada, esgotadora.

La cultura europea ens ensenya que tot té una explicació racional, l'africana castiga els nens que pregunten massa “per què” i la majoria de preguntes queden sense resposta i entren dins del pensament màgic.

El món està canviant, ja és difícil confinar a un poble a un espai geogràfic, i la felicitat de les generacions futures depèn de la capacitat de comprensió, acceptació i solidaritat que cultivem els uns amb els altres. La meva filla de 5 anys em va renyar a l'ordenar uns ninots en un mapamundi: jo li deia que els blancs no es col·locaven a l’Àfrica i ella entre divertida i enfadada em va dir: “Mama, estàs una mica tonta, ¿eh? ¿I tu de quin color ets?”

En aquest bloc no pretenc donar a conèixer l’Àfrica, només pretenc compartir amb qui vulgui llegir-me, sentiments, experiències viscudes fruit del meu treball amb Intermón Oxfam. La nostra missió és lluitar contra les causes de la pobresa i quan un està molt a prop seu, a vegades se sent fort i amb el coratge necessari, però altres, un se sent petit i incapaç, però sobretot, alimenta la certesa que aquest combat és la lluita de tots.

Biografia

Vaig començar com a voluntària a Benín el 1993, integrant un equip de professors del col•legi de la Salle de Bohicon (una ciutat del centre del país), on vaig ensenyar durant un any.

Dos anys més tard, hi vaig tornar com a voluntària per confrontar els meus coneixements de medicina tropical amb la realitat. Durant sis mesos vaig estar en tres hospitals rurals fent pràctiques de laboratori.

Al tornar, em disposava a ampliar els meus estudis d'Ajuda Humanitària quan se’m va presentar l'oportunitat de treballar per a Intermón Oxfam a Burkina Faso. Hi vaig arribar el desembre del 1996 i, des d'aleshores, he viscut permanentment a l’Àfrica: set anys i mig a Burkina i, ara, des de fa més de dos anys, a Benín.

La meva feina a Burkina va ser un repte: obrir una oficina d'Intermón Oxfam al país. En un principi, Intermón es reduïa a mi i al meu ordinador portàtil instal•lat en una habitació del meu domicili. A poc a poc, el programa es va anar ampliant amb més contraparts (associacions locals) i es va organitzar un equip local que ens va permetre treballar cada vegada amb més qualitat i coherència, fruit del coneixement més profund del context. Personalment, aquesta etapa també va marcar un canvi en la meva vida; em vaig casar i vaig tenir dues filles.

Actualment, a Benín la meva activitat està menys a prop de les comunitats locals i més connectada amb els processos polítics i socials de la regió. Treballo en la campanya per un comerç amb justícia d'Oxfam Internacional i dono suport als equips d'Intermón Oxfam a integrar els temes polítics en els programes de desenvolupament. La meva experiència m'ha ensenyat que els canvis cenyits a les pràctiques de la gent no són duradors si no hi ha també canvis estructurals en les polítiques i en les creences.