Solidaritat és una paraula molt utilitzada. ¿És un valor? ¿És una moda? ¿És un ofici?...

Un dels meus lectors més assidus em va preguntar fa poc si podria fer un article una mica més positiu entre les relacions entre el Sud i el Nord.

La veritat és que hi he estat pensant tot aquest temps, el que va des d'aquest escrit a l'últim que vaig penjar en el bloc, i no sé si és perquè ja estic cansada i amb ganes de vacances i en aquest estat es veu tot més negatiu, però em resulta extremadament difícil fer una mirada positiva a aquesta relació.

Fa uns dies vaig estar a Burkina i un col·lega d'una altra oenagé em comentava que difícil que es presenta la situació per a moltes famílies del medi rural i també de les ciutats, on en alguns barris, per a una part de la població, la principal font d’alimentació són les escombraries, i al camp, les fulles i arrels que es troben a "la brouse". Comentava que en aquestes circumstàncies els donants començaven a obrir les seves bitlleteres per recolzar projectes capaços de reduir el patiment d'aquesta població tan vulnerable.

¿Això és solidaritat? La resposta podria ser sí. És difícil suportar la visió crua del patiment, la fam, la desnutrició i la mort. Davant aquesta realitat els mecanismes d'ajuda es disparen, sobretot si ja existeixen vies obertes.

Fa menys d'un mes la FAO va organitzar una conferència d'alt nivell (els caps d'Estat hi van ser presents) sobre la seguretat alimentària mundial. Una de les frases en negreta del comunicat final és: "Reiterem que és inacceptable que 862 milions de persones segueixin subnodrides en el món d'avui". Però la conferència va ser un fracàs, ja que no es van superar les divergències, ningú estava disposat a cedir sobre els seus interessos. Així que l’inacceptable segueix sent una realitat acceptada per tots.

Segueix sent molt més fàcil mobilitzar diners davant la fam que davant un camp que necessita adobs i material per ser treballat i evitar-la. Segueix sent més fàcil augmentar l'ajuda al desenvolupament (encara que sigui poqueta), que canviar les regles del comerç internacional de manera que cada productor o treballador, tant del Nord com del Sud, es beneficiï de manera justa del seu treball.

¿La famosa ajuda alimentària és fruit de la solidaritat? ¡NO! És fruit dels excedents agrícoles que necessiten sortir del mercat perquè els preus interns no baixin, però ara tenim el biocombustible, així que no hi ha excedents, ni ajuda alimentària... I no defenso l'ajuda alimentària com el millor instrument d'ajuda, només és un exemple per il·lustrar quines són les verdaderes motivacions.

No culpo els dirigents del món, ells només són un mirall del que som nosaltres. Imaginem que una fada pogués repartir les riqueses del món de manera igualitària per a tots. ¿Nosaltres els rics, malgrat que després del repartiment no ens trobéssim en una situació de pobresa, acceptaríem perdre les comoditats amb què vivim? Crec que la resposta és no. Penso que inventaríem milers d'arguments per disfressar la nostra decisió i sentir-nos tranquils. L'objectiu és sempre mantenir la nostra consciència tranquil·la, o adormida, depèn...La fada padrina hauria d'actuar sense consultar-nos. En un referèndum la resposta seria 'no'.

¿Solidaritat? Potser tot és començar, intentar canviar costums en la vida de cada dia per anar-se preparant progressivament per a l'arribada de la fada...