Fa una setmana que vaig tornar d'Espanya de les meves vacances i avui un col·lega de Burkina, Omer, ha arribat a Benín a passar una setmana dels seus dies de festa. A ell sempre li costa agafar-se vacances, però aquest any especialment: la quantitat d'inundacions i d'afectats no deixa d'augmentar a la zona.

M'explicava el que havia vist fa una setmana en una zona rica de Burkina, al costat de Bobo-dioulasso, la segona ciutat econòmica i productora d'arròs. Aquest cultiu s'està rellançant al país ja que el seu consum no deixa d'augmentar i amb ell la factura de les importacions.

El meu col·lega explicava que dotze pobles estaven completament inundats, la pluja havia aconseguit desfer els totxos de tova de les cases, que només es reconeixien com a munts de terra. La gent no tenia on anar i es refugiava a les escoles, únics edificis fets de ciment, on n'hi havia, i on no, esperaven l'arribada de les tendes de la Creu Roja. Les tendes tampoc eren suficients per a tothom, així que s'havia de fer a sorts qui eren els afortunats que tindrien un sostre, encara que aquest refugi fos molt precari a causa de l'estat de les tendes disponibles.

Omer m'explicava que un moment es va haver d'apartar del recinte perquè tenia els ulls plens de llàgrimes: era una visió insuportable veure tanta gent amuntegada en espais molt petits, on s'organitzaven perquè els nens estiguessin en el racó més calent, encara que l'única roba que portaven estava mullada i no hi havia recanvi possible. Un concert de tos acompanyava l'espectacle.

Mentre ell parlava, jo recordava la preocupació del diumenge passat al tornar de vacances sobre com i de quina manera arribarien les grans i nombroses maletes familiars.

Intermón Oxfam està identificant projectes per socórrer aquesta gent i sobretot per poder assegurar-los un mitjà de vida quan es torni a la normalitat. La gran part de la població són agricultors i la seva empresa, tota la inversió que van fer des del maig quan van començar la sembra fins ara, també s'ha perdut amb l'aigua.

Aquest matí hem visitat junts un productor de Benín, també d'arròs; a la cara se li podia llegir el cansament i la desil·lusió: l'aigua ha inundat tot el seu camp i just quan l'hem vist estava planificant com recollir l'arròs que es podia salvar en piragua i assecar-lo a sobre d'una antiga carretera que encara no estava inundada. L'home ens confessava que feia dos dies havia tingut la temptació de deixar-ho córrer tot, però que no tenia cap alternativa. Ni a Benín ni a Burkina existeixen indemnitzacions en cas de mala collita; els esforços d'anys es poden esvair i viure en un etern tornar a començar.

Després de ser espectadora d'aquesta situació, sento una sincera admiració per aquests homes i dones que posen tot el seu esforç i les seves esperances en un ofici tan vulnerable i desatès com és l'agricultura. Encara que així sigui, més del 60% de la població depèn de l'agricultura a l'Àfrica.

El Sahel és conegut per les grans fams provocades per la sequera, i, a poc a poc, s'han creat a nivell local, nacional i regional dispositius de prevenció i de resposta a aquestes crisis, però el clima està canviant i ara el problema no és només la sequera. Les inundacions també provoquen fam i, a més, la pèrdua de béns dels habitants de la zona.

El canvi climàtic no és una teoria, és una realitat que afecta principalment les poblacions més vulnerables malgrat que els que el provoquen són els menys vulnerables.