Kakanitchoe és un poble de la vall de l'Ouemé, al sud-oest de Benín. Un poble que sembla petit però que té una població de més de 50.000 habitants, dels quals puc dir sense por d'equivocar-me que el 40% són menors de 15 anys.

Fins fa sis anys, aquest poble no tenia escola. De fet, tampoc té dispensari, ni una pista acceptable per arribar-hi, ni res.

Fa set anys, un jove beninès amb il·lusió i ideals va venir a instal·lar-se en aquest racó de món per crear una granja escola amb la intenció de formar joves rurals en les tècniques modernes de l'agricultura i evitar així la gran tendència actual de l'èxode rural, que deixa els pobles buits de braços vàlids per fer-los tirar endavant.

Mentre s'instal·lava, es va adonar de l'estat d'abandó del poble, i va anar a parlar amb el líder per preguntar-li quines n'eren les causes. Aquest li va respondre que feia 40 anys que estaven esperant que l'estat fes alguna cosa per ells. El beninès li va demanar si volien continuar esperant 60 anys més o si volien començar un projecte comú per desenvolupar el poble. El líder se'l va mirar com si estigués boig, però ell no es va desanimar i li va dir que començaria una col·lecta pel poble per construir-hi una escola. El líder el va deixar marxar pensant que el jove s'adonaria per si mateix de l'utopisme de la seva idea, però al cap d'un mes li va portar 8.000 FCfa (12€), i, sorprès, el líder també hi va fer la seva contribució, de manera que al cap d'un any van reunir prou diners per comprar el terreny que allotjaria l'escola.

Sis anys més tard, l'escola té sis classes. No són classes de ciment, ni amb cadires i bancs com ens les podem imaginar. Els més petits seuen sobre barres de bambú i els grans tenen pupitres de fusta, però tots tenen una educació, i aquest any n'ha sortit la primera promoció de primària, que ha tingut uns resultats molt per sobre de la mitjana de la regió, i fins i tot per sobre de la mitjana nacional. L'equip de professors està format per joves que accepten un sou que procedeix de donacions i dels beneficis de la granja escola, que no sempre són suficients, i pel director de l'escola, que és l'únic funcionari enviat per l'estat. El poble està fent tràmits per obligar el govern a completar l'equip, i així reduir el cost de l'escola, però ja se sap que aquestes coses van a poc a poc, però a poc a poc estan avançant.

El somni s'ha fet realitat: l'escola existeix gràcies al seu propi esforç i a donacions exteriors, i ara compta amb una infermeria on una infermera treballa tres dies per setmana.

Aquesta història pot semblar banal, però ha canviat la vida de 210 nens i de les seves famílies, i no solament pel fet de  tenir una escola i una casa de salut, sinó perquè ara saben que ells tenen el poder de fer canviar les coses. Tots podem, però sovint és més fàcil creure que no és possible.

El contacte de l'associació SAIN és: sainbenin@yahoo.fr