Parlar que hi ha gent que canvia quan se li dóna un cop de mà té la seva importància, però mostrar-ho... ¡Quina meravella! Pensant en això, inauguro avui la secció L'abans i el després, en què periòdicament us explicaré transformacions i, a més, les veureu. La primera és la de Víctor Manuel, el que somriu amb aquesta panxa tan rodoneta de la foto. Aquí està a prop de les fotos que té penjades a la seva habitació de la Llar Pere Barnés (¡petons per a tots!!), un equipament que Arrels acaba de posar en marxa per a persones sense llar.

Aquest és Víctor Manuel quan el  vaig conèixer. Bé, mentida, perquè quan el vaig conèixer anava una miqueta més mal vestit, les seves cames eren com d'elefant per diverses infeccions mal curades i la gent al metro ens apartàvem d'ell per qüestions que no entro a detallar. Va estar anys rondant pels carrers del barri d'Horta de Barcelona i el seu campament base era la plaça d'Eivissa. És un mal parlat incorregible com incorregible és la seva tendresa i la seva facilitat per emocionar-se. Ell diu que és un bala perduda. Sempre li ha costat mantenir les feines i la seva família no acaba d'entendre els seus anys al carrer. Ell explica els motius per sobre, però m'ensumo que hi deu haver alguna cosa en el fons que mai acaba d'explicar. A Arrels el coneixem fa moltíssim temps. L'Equip de Carrer l'anava a veure cada setmana a Horta i venia al Centre Obert a dutxar-se, a canviar-se de roba i a passar la tarda.

Quan van obrir la Llar Pere Barnés vam pensar que ell seria un bon candidat a entrar-hi, però no les teníem totes... Quan les persones fa tant de temps que viuen al carrer costa que acceptin una invitació com aquesta, però ¡¡SORPRESA!!, no és així!!! "Ells volen estar al carrer". Ai... ¡quin gran tòpic!! El que fa que les persones decidim fer un pas és el tipus de proposta i qui ens fa aquesta proposta. Víctor Manuel ens té confiança perquè mai li hem fallat i sempre hem respectat les seves decisions, malgrat no comprendre-les o no compartir-les. Sempre hi ha hagut carinyo i afecte, i per això, quan ha arribat el moment, LA CONFIANÇA ha fet possible que:

- sigui un dels residents de la Llar.

- que tingui drets i obligacions

- ¡que tingui una habitació amb una paret per penjar fotos!!

- que es pugui dutxar i rentar

- que mengi calent tres vegades al dia

- que estigui envoltat de companyia dia i nit

- que hagi canviat d'ulleres

- que es cuidi més les cames

En definitiva, que ens alegrem d'aquest abans i després, encara que la vida mai es tanca i poden passar moltes coses.