"Aquests dies ha arribat una multitud de despullats i desemparats. Una multitud de captius estan trucant a les portes de cadascú. No ens falten forasters i desterrats, i per tot arreu podem veure mans que se'ns atansen. La casa d'aquesta gent és el cel ras. El seu sostre són els pòrtics i les cruïlles dels camins i els racons més deserts de la plaça pública.

La seva taula són els genolls encongits, el seu llit el sant terra, el seu bany el riu... I fan aquesta vida errant i agresta no perquè així ho hagin volgut des del principi, sinó per imposició de la desgràcia i la necessitat.

Auxilia'ls amb el teu dejuni. Sigues generós amb aquests germans víctimes de l'infortuni. Dóna a l'afamat el que treus del teu ventre. Modera amb sàvia temperància dues passions que són contràries entre si: la teva fam i la del teu germà...No consentis que altres auxiliïn el que està a prop teu i s'emportin el tresor que estava guardat per a tu. Abraça l'afligit com l'or. Estreny amb els teus braços el malalt com si d'això depengués la teva salut i la de la teva dona i els teus fills. No menyspreïs aquells que estan ajaguts com si no valguessin res.

¡Quina crueltat! L'home veu l'home necessitat de pa, i privat de la necessària d'escalfor que dóna l'aliment, i ni el socorre de bona gana ni se li dóna res de què se salvi. Així com el corrent d'una sola font pot fecundar planes extenses de camp, així també l'opulència d'una sola casa pot treure de la misèria multituds de pobres. Només cal que no s'interposi en això un esperit avar i miserable, com una pedra que tapona el corrent...

Que mentre hi ha tots aquests luxes dins de casa, aquí a la porta hi ha estesos mil Llàtzers...".

Jo, com comprendreu, poc més he de dir. El text és de Sant Gregori de Niça (335-394). Ja fa molt que penso no tant en què fan les administracions, les entitats, els voluntaris, els professionals..., sinó en què faig jo perquè "alguns/algú" visquin millor. ¿A qui obro les portes de casa meva? Aquest text va arribar a mi per casualitat fa uns dies i m'interpel·la, m'interpel·la molt.