Homes, dones, joves, grans, algun guapo, algun lleig entranyable, tots macos. Amb possibles, amb pocs recursos, amb estudis, sense estudis. Aquesta nit hem estat prop de 800 persones les que de nit hem passejat per Barcelona amb un únic propòsit: saber quantes persones dormen al carrer. Ho han organitzat algunes entitats que tracten el tema a la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya, i no s'ha fet només a Barcelona. Madrid també ha tingut la seva nit de recompte. Potser no s'havia fet abans perquè simplement pensàvem que era impossible organitzar-ho.

Quan he arribat cap a les vuit del vespre al "campament base" m'he començat a adonar de la dimensió de la iniciativa i del fet que l'impossible s'havia anat convertint en possible. A l'hora que escric això encara no sé el resultat del recompte, però la idea ha estat reunir ciutadans que de manera voluntària han accedit a passar-se unes horetes passejant pels carrers i comptant la gent que hi veuen dormint. MARE DE DÉU, 800 PERSONES que des de dies enrere han assistit a reunions informatives, s'han organitzat, s'han preocupat, han col·laborat... Una abraçada a tots i especialment a tu, Miquel, que sé la quantitat d'hores i d'energia que hi has dedicat. Des d'aquí un visca al treball a l'ombra.

Comencem. La gent s'ha reunit cap a les vuit del vespre per aclarir els últims dubtes i centrar-se en l'equip que li tocava per zona. Han dividit la ciutat per zones i districtes, i cada equip recorre uns carrers determinats. S'ha acabat cap a la una de la matinada, encara que hi ha hagut una segona volta pels carrers de Ciutat Vella, que és on s'acumula molta gent sense sostre. Aquests han esmorzat xocolata calenta a les set del matí.

La idea de fer-ho a aquestes hores és perquè és quan és més probable que la gent dormi. Penseu que per a molts d'ells el dia comença a les cinc del matí o abans: quan no es dorm sota un sostre, els horaris i les pors són uns altres.

Però una de les coses que més m'han agradat del plantejament d'aquest recompte és el DO NOT DISTURB; o sigui, NO MOLESTEU. Quan els voluntaris detectin gent dormint en algun racó, la consigna és no molestar-los, no acostar-s'hi, no interferir-hi, no avassallar-los. Simplement, ser discrets. Ai, que bé, quan a la gent se la tracta com a persones. Això és molt d'Arrels, perdoneu la publicitat, però és així.

Bé, això és tot. Demà, els números, els resultats, les xifres, les estadístiques, els objectius, les conseqüències, les trucades telefòniques. Jo em quedo amb el miracle. I em quedo per a mi el que he viscut com un miracle aquesta nit.