El de la motxilla és Manel Pousa. Per Verdum i Roquetes el coneixen des de fa molts anys. Deu ser perquè des de fa 35 anys hi dóna un cop de mà... deu ser això. Però a mi el que em torba és la seva motxilla. ¿Què hi deu portar? Avui li publiquen una entrevista a El Periódico on diu, per exemple, que "La tasca de l'educador és acompanyar la gent. Un educador no és un ésser superior, és una persona que es vincula a una altra. I a través de les experiències comunes avancen tots dos. L'educador també aprèn, i si no ho fa és que no educa, sinó que només controla. Això es dóna molt avui dia." I clar, jo això he de posar-ho aquí perquè és com un petit homenatge a la gent que treballa en el mateix lloc que jo (Arrels) però en el cos a cos. Com en Manel que, encara que és sacerdot i no el conec de res, m'imagino dient-li Manel i preguntant-li sobre el contingut de la seva motxilla.

Jo crec que hi porta tabac i calçotets nets per a quan va a la presó. Potser un potet de cafè i galetes barates del Dia per a quan visita les seves àvies. També me l’imagino anant amb bolquers per a les nostres mares joves de cada dia i amb un petit rosari de fusta gastada per si de cas Déu el toca en algun parc. Perquè Déu està en aquesta motxilla, això segur.